El títol d’aquesta entrada pot donar a entendre ja de bon començament que, en el trànsit d’octubre a novembre, la globalització cultural ha afavorit la mort de les castanyeres a mans de fantasmes, carabasses, trucs i tractes. La realitat, però, és força més complexa i ens obliga a ser quelcom menys catastrofistes en la nostra ponderació.
Si pensem en el que ha estat aquesta curta setmana al nostre institut, veiem que tradició i procés de reculturització han conviscut en bona harmonia. D’una banda, els nostres alumnes del CFGM dual de Forneria, pastisseria i confiteria, per tal d’endolcir-nos aquests dies de festa, han elaborat els tradicionals panellets de Tots Sants; d’altra, han elaborat galetes amb motius de Halloween.
Cert és que, als passadissos del nostre institut, s’han pogut veure éssers fantasmagòrics; però ningú no pot saber del cert si aquests visitants d’ultratomba ens han visitat provinents de les històries de por pròpies de la tradició nord-americana o de les tradicionals històries de por que ens agrada explicar durant la nit de difunts. El mateix succeeix amb “La campanada”, la narració original escrita pels alumnes de 4t d’ESO del Projecte Marina, la qual podeu llegir aquí, si encara no ho heu fet en el plafó de fusta col·locat al costat dels fantasmes del passadís.
Després de tot, l’origen comú de la nit de Tots Sants i de l’All Hallows Eve ens pot ensenyar que la conciliació podria ser un bon punt de vista. Sumant i no renunciant, és possible que hi sortim guanyant.
Per cert, els panellets eren boníssims. I les terrorífiques galetes, també.
