L’Espanya dels anys vuitanta acabava de passar un llarg i ominós període de dura repressió política i social —la dictadura franquista— i la nova dècada arribava plena d’esperança. Això va afavorir una efervescència cultural desconeguda fins llavors que va omplir les sales i els carrers de nous artistes plàstics, musicals… Amb la democràcia, la llibertat s’expandia a tots els àmbits de la cultura i, dins el panorama musical, van proliferar nombroses bandes i artistes en solitari que van eixamplar els límits de la creativitat i van ser, així, part fonamental de la història de la música d’aquest país.
A continuació, teniu els temes escollits per al nostre timbre musical i la seva distribució horària:
Tema del marc horari (8:15 i 14:55):
¡Salta!, de Tequila. Acabat el franquisme, aportant un rock amb influències d’artistes com Chuck Berry i, sobretot, The Rolling Stones i sonant molt diferents dels grups de rock simfònic i rock urbà llavors predominants a l’escena nacional. Des del 1981, són molts els joves i no tan joves que han saltat al ritme d’aquesta cançó.
Tema entre classes (9:15, 11:35 i 13:55).
Resistiré, del Dúo Dinámico. Amb el temps, aquest tema ha arribat a convertir-se en una de les cançons més conegudes del grup. El 1990, dos anys després del seu llançament, va ser inclosa a la banda sonora de la pel·lícula ¡Átame!, del director manxec Pedro Almodóvar, i va tornar a ressorgir amb força a l’Espanya del confinament com a himne de la lluita contra el coronavirus, gràcies també a la nova versió en què van participar diversos artistes, entre ells David Bisbal, Rozalén o Manuel Carrasco.
Tema dels patis (10:15, 10:35, 12:35 i 12:55).
Aquí no hay playa, de Los refrescos. A ritme de ska, el tema va començar a ser interpretat per la banda el 1986. El seu autor, Bernardo J. Vázquez, va confessar que se li va acudir la idea d’escriure aquesta cançó aclaparat pels rigors estivals de la capital espanyola.
Comissió de Cultura del Coll i Rodés.
[Imagen de reclamo en portada, de Pexels en Pixabay]
