Timbre musical (programació 10)

A partir de demà, el timbre setmanal el dediquem al heavy-metal.

El heavy-metal, o simplement heavymetal i traduït literalment com a «metall pesant», és un gènere musical que va néixer a finals dels anys seixanta gairebé simultàniament al Regne Unit i als Estats Units, els orígens del qual provenen del blues rock, del hard rock i del rock psicodèlic. Es caracteritza principalment per les seves guitarres fortes i distorsionades i ritmes emfàtics. Els sons del baix i la bateria són més densos del que és habitual i la veu és generalment aguda o gutural.

Potser, el primer moment heavy-metal de la història es va produir a Anglaterra, concretament a Birmingham, l’any de 1968, quan el grup Black Sabbath, format per un grup de persones sorgides d’una ciutat repleta de sorolloses fàbriques, va aconseguir sintetitzar el rock’n’roll tradicional i el blues amb els malsons d’una classe treballadora que no aspirava a molt, però es queixava de tot. La música era molt fosca i sinistra, i anava en contra de la música pop de flower power que sonava arreu.

A continuació, teniu els temes escollits i la seva distribució horària:

Tema del marc horari (8:15 i 14:55):

Walk This Way, de Aerosmith. El tema va ser compost per Steven Tyler i Joe Perry, i llançada originalment com a senzill del seu àlbum Toys in the Attic. Va ser una de les cançons que van ajudar a elevar Aerosmith a l’èxit durant els anys 70.

 

Tema entre classes (9:15, 11:35 i 13:55).

Nothing else matters, de Metallica. El cantant i guitarrista James Hetfield va escriure aquesta cançó inspirada en les últimes paraules del seu avi. En al·lusió a aquest fet va ser interpretada poc després de la seva edició com a senzill en el famós concert homenatge després de la mort de Freddie Mercury.

 

Tema dels patis (10:15, 10:35, 12:35 i 12:55).

Rock you like a hurricane, de Scorpions. La lletra de Rock You Like a Hurricane va ser escrita per Herman Rarebell i Klaus Meine, mentre que la música la va compondre Rudolf Schenker. En una entrevista, Rudolf Schenker la va definir com un «perfecte himne de rock , que parla sobre l’actitud i la sexualitat». De la mateixa manera, va afirmar que van demorar dos anys perquè tingués la «sensació perfecta» que ells buscaven.

Comissió de Cultura del Coll i Rodés.

2 comentaris

  1. David

    Buenas, tengo una queja sobre el timbre musical de esta semana.
    Estrictamente hablando, solamente una canción de las 3 elegidas es considerada Heavy Metal, mientras que la canción de Aerosmith y la de Metallica son formalmente identificadas como Hard Rock. Además, resulta engañoso encontrar una entrada con una fotografía de Black Sabbath, el grupo más icónico del género musical, sin que se haya programado ninguna canción suya.
    Atentamente,
    David

    1. Juanjo González Autor de l'article

      Hola, David.

      En primer lugar, lamento que no hayamos cubierto tus expectativas.

      En cuanto a tu queja, permite que intente responderla desde mi diletantismo. No creo equivocarme mucho al afirmar que los términos “heavy metal” y “hard rock” (también su traducción ‘rock duro’) sirven al público lego como voces genéricas con que englobar estas y otras evoluciones musicales del rock a partir de los años setenta. Es precisamente este sentido lato el que ha servido de marco para la selección de los tres temas que suenan como timbre horario. Ciertamente, si hilamos fino, hemos de admitir que tanto “Rock you like a hurricane” como “Walk This Way” son temas pertenecientes al rock duro; pero no es menos cierto que, pese a que “Nothing else matters” entra de lleno en el canon de las baladas “heavy”, el tema supone un paréntesis en las composiciones de la banda Metallica, mucho más afín al sonido “thrash metal”, que, puestos a seguir hilando fino, hay quienes no lo inscriben dentro del “heavy”, sino que lo reivindican como una superación de este.

      Por otro lado, la elección de una imagen de Black Sabbath como reclamo de la noticia en portada se debe a la indiscutible importancia de este grupo tanto en el origen como en la continuación del “heavy”, tal como se menciona en el segundo párrafo de la noticia. Admito que, si esta no es leída, la imagen bien puede resultar engañosa, tal como tú afirmas.

      En fin, más allá de disquisiciones, que bien pudiesen serlo tanto en primera como en segunda acepción de diccionario, lo que de verdad importa en la música es que suene. Y que suene bien. En ese sentido, espero que estés disfrutando de ella en el timbre tanto como este trasnochado “stoniano” que ahora te contesta.

Respon a David Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>