«Reivindicar el dret d’asil, fomentar l’acollida i generar actituds solidàries cap als refugiats que s’escapen de la violència, és imprescindible.
»Però és insuficient. Cal treballar sobre les causes que aboquen milions de persones a fugir de casa. No podem deixar que els conflictes s’eternitzin, ni promoure guerres que acaben provocant desastres humanitaris, ni ignorar el patiment de milers de persones en molts llocs del planeta.
»L’exposició Refugiats, per què? ha estat elaborada per FundiPau amb el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i vol ampliar la mirada més enllà de la reacció solidària davant la crisi de refugiats dels darrers anys i contribuir a promoure canvis globals i estructurals que facin possible posar fi a les causes que cada dia obliguen milers de persones a fugir de casa seva. Perquè ningú no vol ser refugiat».
L’exposició és itinerant i, del 13 de març al 10 d’abril, es troba a Lloret de Mar. Ve d’estar a la Sala d’Exposicions de la Casa de la Cultura, annexa a la Biblioteca Municipal i, del nostre centre, marxarà cap a l’institut Rocagrossa. Consta de deu plafons i comença, en el seu primer, amb el testimoni de la Shahd, una jove siriana refugiada a Barcelona.
Dos són els objectius principals d’aquesta exposició: conèixer i debatre sobre les causes reals que empenyen centenars de milers de persones a fugir de casa seva i reflexionar sobre com incidir sobre aquestes causes per aconseguir que mai més ningú es vegi obligat a abandonar la seva llar.
Precisament aquests dies, és habitual trobar-se a diferents mitjans de comunicació amb un exemple de com algú arriba a conèixer una de les causes reals que originen la terrible fugida d’un país com el Iemen i com decideix incidir sobre aquesta causa per intentar aconseguir anul·lar-la. La notícia en qüestió ens parla d’un bomber de Biscaia que, el passat 13 de març, quan es duia a terme l’embarcament d’un carregament d’explosius, bombes i detonadors amb destinació a Aràbia Saudita, va al·legar motius de consciència i es va negar a participar en l’operació.
I tu? Tu no ets víctima ni ets botxí, però estàs compromès amb la dignitat o ets tan sols un espectador indiferent més?
