Avui dia, la violència envers les dones i les nenes és una de les violacions dels drets humans més esteses i devastadores del món. Segons dades des de les Nacions Unides, gairebé la meitat de les dones víctimes d’un homicidi intencional són assassinades per la seva parella sentimental o per un familiar. I no només és una forma estesa i devastadora violació dels DD. HH.; és, a més, una de les més persistents. És justament per això que es fa necessari el dia d’avui al calendari: hem d’aconseguir el suficient grau de conscienciació que permeti la seva erradicació progressivament i inexorable.
Al nostre país, un de cada quatre joves estudiants d’institut no és conscient que la violència de gènere sigui un veritable problema. El Coll i Rodés no pot ser aliè, doncs, a una realitat sobre la qual cal influir, sobre la qual —malgrat la mala premsa recent del terme— cal adoctrinar.
I ho hem fet tots plegats aquest matí, hem volgut obrir ulls aquest 25-N tots junts. No érem professors, alumnes, administratives i conserges; érem una comunitat educativa solidària que vol projectar en la societat el seu desig de concòrdia entre sexes, el desig que l’amor es mostri sempre i únicament com a amor.
Així doncs, els delegats de cada curs, des de 1r d’ESO a 2n de batxillerat i cicles, han llegit un eslògan escollit pels membres de les respectives classes i, en companyia d’aquests, han creuat la pista de bàsquet en direcció cap a la de futbol, a la qual han entrat a través d’una de les porteries, marcant d’aquesta manera un gol simbòlic en la lluita contra la violència masclista. En arribar a aquesta pista els alumnes han anat seient per dibuixar a terra un immens llaç humà, que s’ha tenyit de lila quan tothom ha aixecat, braços enlaire, els seus fulls de color.
