Demà divendres 29 de gener amb motiu de la celebració del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), es posarà música durant el matí. En concret, hi haurà quatre cançons que sonaran després dels quatre timbres principals:
8.15 h
Imagine, de John Lennon.
Imagine va ser llançada el 1971 i, amb els anys, la cançó s’ha convertit en un dels més recurrents himnes de pau contemporanis. Tota la lletra de la cançó construeix una imatge utòpica d’un món on hi ha més igualtat entre les persones, un món en el qual no existeixen grans factors que causen conflictes. John Lennon ens proposa imaginar un món sense religió, sense països i sense propietat privada, ja que ell creu que aquests tres factors són la causa principal dels conflictes i que, per a viure en pau, és necessari acabar amb ells.
10.15 h
No dudaría, de Rosario Flores.
No dudaría és una compromesa cançó contra la violència, sobre els remordiments i la tristesa, en la qual el seu autor, Antonio Flores, també s’involucrava com a partícip de la història: «Prometo ver la alegría, escarmentar de la experiencia, però nunca, nunca más usar la violencia». Des del 1980, any d’aparició de la cançó, els seus acords i la seva lletra han aconseguit formar part dels himnes més reconeguts d’apostes vitals per la pau. La versió que escoltem avui és la que va gravar per homenatjar el seu germà Rosario Flores. El gran Rosendo, per la seva part, també va editar una altra versió cèlebre.
12.35 h
Wind of change, de Scorpions.
La lletra de Wind of change està inspirada pels canvis polítics de final de segle a l’Europa de l’Est: la caiguda del mur de Berlín, l’augment de llibertat als països del bloc comunista i, en definitiva, la fi de la Guerra Freda. De fet, la banda va arribar a gravar una versió en rus titulada “Ветер Перемен”. Dues dècades més tard, però, Wind of change s’ha convertit, més enllà de circumstàncies històriques, en un himne a la germanor entres els pobles.
14.55 h
Obriu les portes, de Txarango.
La magnitud del drama migratori va impressionar molt els components del grup Txarango quan van recórrer els camps de refugiats de Grècia. Després d’aquella experiència van haver de reflexionar sobre quin era el motiu de ser de la seva música. Llavors van publicar l’àlbum El cor de la terra, un treball de catorze cançons el benefici de les quals està dedicat a catorze col·lectius diferents. La primera cançó del disc, Obriu les portes, volia ser un al·legat per la lliure circulació de les persones, i els seus beneficis anirien destinats a Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, una plataforma que reuneix cinc-centes entitats per tot el món i que té com a objectiu lluitar contra el discurs racista de tota mena, treballant especialment per combatre l’increment de la islamofòbia.