“La Campanada”, conte de 4PM per Halloween

(Sona el despertador)

—Mariona, aixeca’t! Són les set del matí, vés a la dutxa i vés a esmorzar! Va filla, que arribaràs tard el primer dia de classes.
—Ja hi vaig, mama!!

Mariona era una nena responsable, molt intel·ligent, un pèl tímida i molt familiar. Tenia setze anys, començava el primer any de batxillerat a l’Institut Ramon Coll i Rodés, de Lloret de Mar i ja, aquell primer dia, les coses no van anar gens bé.

Va arribar a l’institut tard perquè va tardar molt de temps a casa. Quan va arribar a la classe, va entrar demanant disculpes i li van deixar entrar. Després d’una hora, quan la tutora va marxar, en els cinc minuts entre classe i classe, uns nens se li van acostar per dir-li:
—Has estat la guanyadora! Ens hauràs de fer els deures!

Mariona estava molt nerviosa i preocupada perquè no sabia què fer, tenia els seus deures per fer i els deures de tres nens més. Tenia por de dir-li al tutor perquè els nens l’havien amenaçat:
—Si dius alguna cosa a algú, ens veuràs a les 15.00 h.


La Mariona, quan va arribar a casa seva, es va rentar les mans, es va dirigir al menjador per dinar i li va explicar a la seva mare que l’havien amenaçat. La mare la volia calmar:
—Mariona, no et preocupis, només volien espantar-te, no passarà res.

La Mariona va anar corrents cap a l’habitació amb tota la por a sobre i es va posar a fer els deures. Quan els va acabar, estava pensant a fer també els d’aquells tres nois; però no els va fer.

(Sona el despertador)

Mariona, aixeca’t que arribaràs tard!—Va dir la mare de la Mariona, com sempre.

La Mariona es va aixecar, es va rentar les dents, es va preparar l’esmorzar i va anar cap a l’insti. Quan va arribar-hi, era la primera hora i havia d’entregar els deures. Els tres nois se li van apropar:
—On estan els nostres deures?
—No els he fet. Vaig anar a dormir i no me’n vaig recordar —va dir la Mariona amb cara espantada.
—Ok! A les 15 h, deixaràs de viure!

Aquell dia la Mariona no va tornar a casa, la van buscar per tot arreu, la policia va entrevistar als tres nois que la van amenaçar… Fins que, tres dies després van trobar una carta de la Mariona que deia “faré campana i no tornaré”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>