Homenatge a Pilar Mundet


A última hora d’ahir, el nostre institut en ple va rendir homenatge amb un sentit i definitiu adéu a la nostra professora, companya i amiga, Pilar. La seva inesperada mort ens ha commogut a tots.

«El silenci fa més densos els records i més íntim el temps que ens és donat per viure’ls», va escriure el poeta. I, ha estat en silenci, com tothom s’ha aplegat al pati, després de recórrer els mateixos passadissos que tant havia transitat la Pilar. Tothom ha segut a terra, distribuint-se en grups bombolla, com flors de loto que feien, del fred ciment de les pistes esportives, un càlid paisatge humà. Molt humà. I el nostre silenci, orbitant per dur a la Pilar la nostra estima.

Després, les nostres paraules, les de tots, posades en el discurs de la nostra directora i en els escrits llegits i en les cançons cantades, han alçat amunt, ben amunt, aquesta estima per la Pilar i uns globus blancs com s’han enlairat en vol simbòlic cap al record, és a dir, cap al passat fet present sempitern. I és que, com va dir el nostre company Quim, «És una gosadia estimar el que la mort pot tocar. […] Però estimar el que la mort ha tocat és un deure sagrat».

A continuació, us deixem enllaçades les tres lectures que es van fer durant la commemoració:

2 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>