A la botiga gastronòmica d’aquest divendres, una bona part dels plats principals que despatxaven la Sther, l’Ariadna i el Teo eren amb productes del mar: orada al forn, calamars farcits, cim i tomba de rap… Qualsevol elecció suposava un encert, que, a més, podia combinar-se fàcilment amb algun entrant dels que s’oferien, per exemple, el cus-cus amb cigrons.
Tal com expliquen a l’oficina de turisme de Tossa de Mar, l’origen del cim i tomba es troba profundament arrelat a la tradició marinera d’aquesta població veïna. Abans, quan anar a pescar a la vela o a rem significava haver de ser fora de casa moltes hores, els pescadors de Tossa s’emportaven a la barca un fogó, un xic de carbó, un morter i una olla de ferro. En un cistell també hi carregaven patates, cebes, alls, tomates i pebrots, així com oli i espècies (sal, pebre, safrà, etc.) i el pujaven a bord. Quan arribava l’hora de dinar, dins l’olla hi posaven la ceba i les patates a rodanxes, el pebrot i la tomata trinxats i uns grans d’alls. Llavors hi afegien el peix de la pescada que sortia trencat de la xarxa i sabien que no podrien vendre (bastina, lluerna, aranya, rata, rap, gat, etc.), hi tiraven un bon raig d’oli, ho cobrien d’aigua i ho deixaven coure a foc ràpid. Mentrestant, agafaven un morter i hi feien un allioli negat ben abundant, que posaven per sobre del peix quan aquest ja era cuit, deixant-ho bullir tot junt de dos a cinc minuts més. Tot seguit ho enretiraven del foc i ho tenien llest per menjar. Era un plat de peix i vegetals molt primari, però molt bo.
En l’actualitat, els peixos que més s’utilitzen per preparar el cim i tomba són el turbot, el bacallà, la rajada o, com és el cas dels nostres alumnes del CFGM de Cuina i Gastronomia, el rap.
Bon profit!
