Un primer claustre de curs sempre és propici a les emocions, però són poques les circumstàncies capaces de copsar tant l’ànima dels companys com un comiat. Durant el claustre de dimarts, el nostre insigne company i professor del Departament de Matemàtiques, Josep Vilanova, va informar-nos de la seva jubilació.
La direcció del centre va cedir merescudament el micròfon al Sr. Vilanova per tal que llegís el seu discurs de comiat, un discurs dilatat, que no prolix, perquè el Sr. Josep no només posseeix l’habilitat d’entendre els números; també posseeix el do de la paraula, acurada i exacta. Així, ens va recordar que porta tota una vida de dedicació a l’ensenyament, en un primer moment com a mestre d’Educació Primària i després (ja fa força anys) com a professor d’ESO al Coll i Rodés.
El Sr. Vilanova, amb el pas dels anys, ha esdevingut tota una institució en si mateix. Trobarem a faltar la seva rectitud tant com la seva cordialitat, però de segur que la seva màgia (i no m’estic referint a l’il·lusionisme amb el qual, copalta al cap i capa a l’esquena, sovint amenitzava algunes diades, sinó a l’extraordinària influència que exercia dins el Coll i Rodés), aquesta màgia, dic, romandrà per sempre entre les parets del nostre institut.
Ah!, i potser també continuarem per sempre més veient ovelles negres en les equacions matemàtiques.
Bon camí, Sr. Vilanova. Ens tornem a veure, si no abans, al dinar de final de curs.
