Avui, durant els dos patis del matí, la biblioteca del Coll i Rodés ha esdevingut llar de l’art poètic. Hem commemorat el Dia Mundial de la Poesia i una nodrida presència de joves alumnes han estat espectadors i lectors de poetes i poetesses en llengua catalana, castellana, francesa, russa, xinesa, panjabi, hindi… Els idiomes han omplert de ritme literari la sala i poc ha importat si l’oient els entenia més o els entenia menys. I és que, si res hi ha de substancialment diferent entre la poesia i la prosa, això és el ritme del llenguatge, amb el qual el vers, com deia Neruda, cau a l’ànima com a la pastura la rosada. Repeticions, cadències, pauses i entonacions del llenguatge mostren l’essència d’un art literari que va néixer de la mà de la música i que, tot i oblidar-se de la melodia, ha conservat per sempre més el ritme.
