Cada 16 de gener es commemora el Dia Mundial de la Croqueta. Es tracta, és clar, d’un dia oficiós que no està marcat al calendari internacional. La idea va néixer a Espanya, producte d’una iniciativa publicitària. Així i tot, és un dia que ens agrada destacar al Coll i Rodés: als fogons de l’aula d’aplicació del CFGM de Cuina i Gastronomia, en més d’una ocasió, les paelles han revelat sobre el foc el secret d’unes bones croquetes: la fregida.
Efectivament, més enllà de l’interior tendre de les croquetes, una bona fregida és el motiu que dóna nom a aquest aliment: croqueta és un gal·licisme adaptat de croquette ‘crujientita‘, paraula derivada del verb francès croquer ‘menjar quelcom cruixent’. Sembla que aquest verb, per la seva part, pot ser de creació expressiva a partir de l’onomatopeia croc. Relacionat amb aquest mateix origen, tenim també el substantiu crocant i, fins i tot, lluny de la terminologia gastronòmica, el substantiu croquis.
De fet, d’origen francès no només és el nom, sinó també el mateix invent culinari. La primera recepta apareix ja el 1691 en el receptari Le cuisinier roial et bourgeois, de François Massialot, tot i que, la beixamel no s’incorporaria fins poc després d’haver-se inventat, el segle XVIII.
Ara bé, la croqueta arriba de França per perfeccionar-se al nostre país. I això, precisament, és el que fem al CFGM de Cuina i Gastronomia: perfeccionar una de les delícies més apreciades, sobretot a l’hora de l’aperitiu. I les cuinem amb pernil, amb pollastre, amb ànec… Fins i tot, amb arròs, servides a les postres (de fet, la primera recepta de croquetes documentada a Espanya, va ser precisament la d’unes croquetes d’arròs amb llet).
Bon profit!
