Som massa persones que no assenyalem la cultura de la violació que ens envolta o que no la posem en qüestió. Amb paraules, accions i inaccions; amb lleis discriminatòries o amb la tolerància envers els agressors; amb els mitjans de comunicació que consumim, els acudits amb els quals riem i les actituds que no discutim, formem part d’una cultura que afavoreix que la violació i la cultura de la violació continuïn.
No fa gaire, l’estadística deia que, al nostre país, un de cada quatre joves estudiants d’institut no era conscient que la violència de gènere sigui un veritable problema. El Coll i Rodés no pot ser aliè, doncs, a una realitat sobre la qual cal influir, sobre la qual —malgrat la mala premsa actual del terme— cal adoctrinar.
I ho hem fet tots plegats aquest matí, ho hem fet recíprocament, ens hem adoctrinat els uns als altres formant un immens i visual crit humà al pati del nostre centre: NI UNA +! No érem professors, alumnes, administratives i conserges; érem una comunitat educativa solidària que vol p
rojectar en la societat el seu desig de concòrdia entre sexes, el desig que l’amor es mostri sempre, i que sempre es mostri com allò que és: amor.
Gràcies, als alumnes del CFGS de Gestió d’allotjaments turístics per fer de presentadors i mestres de cerimònies. Gràcies, a la Sophia i a l’Àlex que, amb les seves interpretacions musicals, han aconseguit que l’acte tingués un aire festiu. Gràcies, als alumnes de batxillerat artístic per decorar in situ l’escenari. Gràcies, a l’associació Aurora i a tots els participants en el concurs de la frase reivindicativa. Gràcies a tots, per posar la vostra voluntat individual al servei d’aquest èxit col·lectiu d’avui. Ni una més!
