Com ja us vaig avançar inaugurarem aquest blog amb la música extraordinà ria de la setmana de carnaval. Però us volia parlar ara una mica sobre la música ordinà ria. La trimestral, i vaig a començar fent-ho parlant de la d’aquest 2n trimestre.
1.- Minas de cobre, Calexico. (8:10h)
Primerament comentar que aquesta cançó comença amb una petita introducció, tranquil·la, de guitarra. Però si ens hi fixem trobarem el so com del xiulet d’un tren que passa. Aquest inici, junt al nom de la cançó, estableix una analogia entre la vida, la música i la nostra relació (alumnes i professors) a l’institut, mitjançant l’eufemisme amb la mina, venir «a picar pedra» en alguns casos, en contraposició a l’oportunitat i esperança que ens dona el tren (o trens), que passen algun cop en la nostra vida, però que si no aprofitem l’oportunitat (tenir una bona base, educació i hà bits esdevenen més i millors oportunitats de futur) haurem quedat al marge de nosaltres mateixos i a mercè de les circumstà ncies i altres condicionants.
Més enllà de la simbologia de la introducció, de mica en mica i tranquil·lament, com la nostra entrada al centre, a continuació ens invadeix una música més alegre i vibrant. Calexico és un grup d’Arizona (EEUU), un estat sureny que limita amb Mèxic, que treballa la música folklòrica i popular de l’oest americà i en part també de Mèxic (d’aquà la presencia d’instruments de vent com les trompetes, més pròpies de la tradició mexicana; ranxeres o la música mariachi) barrejada amb la música indie i rock. Durant la cançó podem identificar dos temes diferents i contrastants, melòdicament i també en referència al ritme o el moviment (més rà pid o lent). Això també preludia una mica el que serà el matà a l’institut, ja que les classes i diferents matèries també són contrastants en aquest sentit.
2.- Youkali, Dee Dee Bridegewater. (9:10h)
Aquesta segona cançó, presentada en forma de balada de jazz, és una versió d’un tema del director i compositor alemany Kurt Weill. Weill, d’origen jueu, va tenir que fugir de l’alemanya nazi a la dècada dels ‘40 (1940). Abans de marxar definitivament als EEUU, va passar uns anys a Paris durant la II Guerra Mundial (1939-1945) on va compondre aquest tema de Youkali (d’aquà també que la lletra estigui en francès).
Aquesta cançó va esdevindre un sÃmbol de la resistència al nazisme…
Youkali, en la seva frontera es va detindre el dolor,
és en l’obscuritat el raig de llum,
l’estel a seguir.
Youkali, és el millor que guardem al cor,
la llibertat que vas somiar tant acariciar.
És tan real com somiar,
no existeix tal Youkali.
3.- Born to be wild, Steppenwolf. (10:10h)
El grup canadenc Steppenwolf va publicar aquest tema al 1968. Un any després va ser la cançó principal de la pel·lÃcula americana Easy Rider, i aixà va quedar per sempre lligada al imaginari i l’estètica motera, la ruta 66 i demés mites de les dos rodes motoritzades. No obstant, aquesta cançó compleix un altra fita històrica dintre de la història de la música, perquè se la considera com l’origen o precursora del gènere musical Heavy metal.
Un cop més trobem en aquesta cançó una analogia dintre del món de l’adolescència, Nascut per ser salvatge, i sense fer una traducció literal, si més no sà del carà cter rebel que envolta aquesta cançó i que caracteritza aquesta etapa.
4.- Bella ciao, El profesor feat. Hugel. (11:05h)
Com ja havÃem fet i comentat en altres temes anem a destacar d’entrada que, evidentment, aquesta cançó és una versió (un remix) i no es tracta de l’original.
Al igual que Youkali l’origen data de la II Guerra Mundial. Bella Ciao va ser tot un himne de la resistència partisana (milicians italians) organitzats en contra de l’ocupació de les tropes nazis al paÃs transalpÃ. Recordem que dintre de l’Eix (Roma-BerlÃn) hi era la Ità lia de B. Mussolini.
No sols la lletra amaga un cant de lluita i resistència contra el feixisme, sinó que també dignifica a qui pren part d’aquesta lluita. Bella ciao esdevé una menció per anà fora (repetició) i metà fora no sols del sentit literal d’acomiadar-se de la seva companya, sinó simbolitzant la joventut que s’allunya (i la innocència) i a la vegada també la vida que cedeix a la mort en una època de guerra, repressió i violència, obscuritat moral i polÃtica.
Paradoxalment l’efecte del remix (la versió, la còpia…), estèticament almenys, és el contrari del que pretenia en origen. La pèrdua de l’aura o essència, singularitat… que va denunciar el filòsof alemany Walter Benjamin al seu assaig Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica) just al 1936, l’època prèvia a l’esclat de la II Guerra Mundial i amb un Adolf Hitler que ja era canceller d’Alemanya.
Un anhel de llibertat i lluita que desafia l’ordre establert, un acte de rebel·lia desvalorat i pervertit, però actualitzat i posat de moda pel fenomen sèrie d’èxit. Tothom identifica aquesta música com la música de la sèrie La casa de papel, però molta menys gent reconeix la cançó i sobretot l’origen i significat d’aquesta.
5.- 25 años, Carmen Paris i Santiago Auserón. (11:35h)
Mireu tothom la carpeta d’anelles que ens van donar des de l’institut a inici de curs… Efectivament, aquest curs el centre està d’aniversari i celebració. Ni més ni menys que 25 anys!
Evidentment la cançó no està composta per l’ocasió ni dedicada a l’institut, però en aquest tema del duo de Saragossa (encara que Carmen Paris va néixer a Tarragona es va criar molt a prop de la capital aragonesa) es celebra la data. I a més, ja hem après que la lletra, el text d’una cançó la podem entendre de manera literal o també interpretar amb un sentit figurat. En aquest segon aspecte, hi han diverses frases de la cançó que servirien per descriure actituds dels adolescents entre ells i també vers l’institut (actitud a l’aula, estudi, època acadèmica…)
6.- Mare vull ser pescador, popular catalana. (12:35h)
Des de feia temps una de les motivacions des de l’aula de música era poder treballar puntualment la cançó popular al llarg d’un curs i poder establir algunes caracterÃstiques, influències i connexions amb altres músiques, cultures o llocs.
Al treballar aquest tema alguns alumnes reconegueren Mare vull ser pescador com una havanera. Comentari molt encertat. Anem llavors per parts.
Una havanera és una peça original de la Havana (Cuba). Un 13 de novembre de 1842 es publica a un periòdic de la Havana la considerada primera havanera de la història, El amor en el baile. En música es coneix per havanera o tempo d’havanera un ritme concret; en un compà s de 2/4 corxera amb puntet + semicorxera (primer temps) + dos corxeres (segon temps). I aquest ritme, utilitzat nombroses vegades a la història de la música des d’aquest 1842 (a la música popular o altres gèneres; també Bizet, Shostakovich…) és el ritme principal en el que es basa Mare vull ser pescador.
Llavors, com una música popular de la Havana (Cuba) acaba esdevenint amb una cançó popular catalana?
Primer de tot evidentment la lletra. Quan una cançó té lletra, aquesta generalment té més importà ncia o condiciona, si més no, la música. La lletra és en català i temà tica popular catalana (ja que a la costa, no poca a Catalunya, moltes famÃlies vivien de la mar… abans que del turisme).
I com arriba el ritme d’havanera a Catalunya?
La primera tentació és relacionar-ho amb els indians. La relació entre catalans (també a la resta d’Espanya) amb Amèrica llatina va ser molt important i notòria. Durant la segona meitat del s. XIX i primer terç del s.XX (just amb l’arranc dels moviments nacionalistes i el sentiment identitari) molts catalans, comerciants molts d’ells, que havien viatjat a Amèrica a fer negocis van tornar a Catalunya. Els indians, abillats amb roba de lli, barret panameny, mocador al coll i armilla amb botons daurats, mecenes molts d’ells i impulsors d’obres socials altruistament, importaren amb la seva nova vinguda alguns trets culturals i modes provinents d’Amèrica. No obstant en el procés de difusió i popularització d’aquest gènere a Catalunya es du a terme per dues vies; la sarsuela i els plecs de canya i cordill.
I encara que aquest tema és complicat de condensar i resumir (es podria parlar molt més en profunditat) hi ha un altre aspecte de la havanera que ha transcendit fins els nostres dies de manera inadvertida… i es que si el que feia reconeixible i definitori a l’Havanera era el seu ritme… resulta que és el mateix ritme que utilitza, ha fet famós, i per molts és la caracterÃstica principal… del Reggaeton.
Si t’agrada el reggaeton i no Mare vull ser pescador tens pendent una reflexió musical!
7.- Spanish Bombs, The Clash. (13:35h)
Si ve els temes de Youkali i Bella Ciao estaven directament relacionats amb el context de la II Guerra Mundial, Spanish Bombs tracta el tema de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Durant aquest trimestre diferents cursos i grups del nostre institut havien de passar a visitar el MUME, per entendre una mica més, en alguns casos iniciar-se, sobre el que va passar i que va suposar la Guerra Civil. Aprofitant aquesta visita que millor que una cançó que tracta el tema per introduir-nos.
Però, com és que un grup brità nic com The Clash dedica un tema en un dels millors à lbums de la història de la música (el London Calling) a la Guerra Civil espanyola?
Això ho pot explicar Paloma Romero (1954), actualment professora d’espanyol a un institut a Cape Cod (Massachusetts). Paloma Romero, més coneguda dintre del món de la música com a Palm Olive (malnom que li va posar el baixista de The Clash Paul Simonon) va ser fundadora de The Slits, la primera banda de rock punk completament integrada per dones, o membre de The Raincoats, un dels grups femenins de culte dintre de la música pop. Però a més resulta que Paloma al 1979 (any que es va publicar el London Calling) era l’amant del lÃder (guitarra i vocalista) de The Clash, Joe Strummer. Els perÃodes que aquests van passar a Espanya, particularment a Andalusia, van conscienciar i sensibilitzar a Strummer sobre el tema de la Guerra Civil, i ho va materialitzar finalment en forma de cançó en un dels seus treballs.
8.- Brasshouse, Leo P. (14:30h)
Aquesta última peça per sortir és una de les preferides pels alumnes quan veiem els instruments musicals. En concret els instruments de vent fusta, i més concretament quan parlem dels saxofons.
Leonardo Pellegrino, més conegut per Leo P és un jove saxofonista nord americà , que els últims anys ha esdevingut un fenomen de masses des de que es va fer viral tocant el seu saxofon barÃton al metro de Nova York. Amb formació musical superior, sobretot amb el llenguatge del jazz, destaca a més pel seu virtuosisme i habilitats tècniques i també motrius (balls i coreografies que acompanya generalment les seves actuacions). Tan és aixà que fins i tot al famós videojoc Fortnite té un ball.
El fragment que sona és la intro que va fer al Royal Albert Hall (Londres), a un concert homenatge (2017) al músic de jazz Charles Mingus, al seu conegut tema de Moanin’, junt a altres famosos músics del panorama jazzÃstic actual. Amb un saxofon barÃton i la base amb la bateria recreen la música house (electro-house), amb una peculiaritat… evidentment tot és acústic. No hi ha cap so electrònic ni modulat per cap aparell. Sols una bateria i un saxofon.
Amb bons músics i bona música es pot gaudir de qualsevol gènere o estil!
EpÃleg
Per acabar volia fer una petita disquisició sobre tot el que haveu vist, llegit i espero que escoltat.
La música del timbre, com ja haureu descobert, no respon a cap criteri comercial ni d’actualitat. Es fa èmfasi a altres aspectes. De fet, si es fixeu detingudament, i amb les variacions entre els diferents trimestres, es tracta de fer unes llistes variades amb diferents gèneres i estils musicals, i a poder ser que sigui música a descobrir; generalment no de rabiosa actualitat, música que no es sol (soleu) escoltar, que no coneixeu… el món de la música és molt ampli, i la història de la música gran… no m’agradaria reduir la música a un llistat (los 40 principales) ni a la tirania de la moda (a la que, per altra banda, ja esteu acostumats i tothom en sap). I ja que estem a un institut es tracta de conèixer i aprendre, i per això hi ha molts à mbits, nivells i formes d’aproximar-se al coneixement.
Un altre factor a tenir en compte és el moviment i intensitat de la música. No és el mateix a primera hora que a última, per sortir al pati o el canvi de classe a les 9:10h. Llavors, si bé no sempre serà igual, però es busca una adequació i equilibri a aquest respecte.
I per finalitzar, no sé si algú s’ha adonat, que igual que estudiem a l’institut, cada trimestre (8 cançons) almenys hi han 4 que a més responen a qüestions lingüÃstiques; una en català , una en espanyol, una en francès i una en anglès (almenys…).
Amb açò, que no és poc, espero haver arribat a vosaltres i haver-vos explicat una mica (millor) la raó i motivació de la música amb que compartim cada jornada a l’institut.
Salut i música!
