L’alumna Laura Yan Solé Barba, de 2n de Batxillerat, ha estat guardonada amb la Menció Especial del Premi de Recerca en Memòria Democràtica pel seu treball Com hem arribat fins aquí? Josep Barba Roca, de Tarragona a Mauthausen, tutoritzada per la professora Rosa M. Solé i Monné. El lliurament d’aquest premi va tenir lloc el passat dia 24 de febrer a Barcelona a la seu del Memorial Democràtic, institució de la Generalitat de Catalunya. El premi va ser lliurat per la Consellera de Justícia, Sra. Lourdes Ciuró, junt amb el director del Memorial Democràtic, Sr. Vicenç Villatoro i presentat pel Sr. Enric Calpena, periodista.
Laura Yan Solé en aquest treball de recerca, a partir d’uns documents originals i inèdits de la seva família, va anar enfilant la vida del seu besavi, nascut a La Canonja, que va viure a Tarragona i mort al castell de Hartheim, gasejat. Realitza una recerca minuciosa en diferents institucions per trobar informació, documents, fitxes sobre el seu besavi per tal d’esbrinar què devia fer i on van anar el seu besavi una vegada va haver-se d’exiliar: quina ruta devia seguir, el seu pas per Argelès-sur-Mer fins ser conduït al camp de concentració de Mauthausen, durant un període de dos mesos, derivat al de Gusen, uns 5 mesos, i finalment gasejat al Castell de Hartheim a finals de setembre de 1941.
No és únicament un retrat biogràfic el que fa la Laura del seu besavi, de la seva vida abans i durant la Guerra Civil espanyola, com aquesta va afectar a la ciutat de Tarragona, els bombardejos, la falta d’aliment, la construcció d’un propi refugi a casa seva sinó que també s’endinsa en la II Guerra Mundial, contextualitza perfectament els fets històrics, els vincula amb la descoberta de documentació relativa al seu besavi i en traça amb una sensibilitat extraordinària un relat de vida.
Visitar el camp de concentració de Mauthausen amb la seva família, explicar què hi succeí, resseguir el camí del seu besavi fins la mort, veure-hi gravat el seu nom … impressiona. Escriu la Laura: “El seu camí ja havia acabat. L’enorme valentia, coratge, resiliència, por, tristesa, ràbia … havien quedat reduïts a milers de cendres, minúsculs grans de pols, aparentment sense importància, però que portaven escrits tota una vida”. I, finalment, fa una reflexió al record, a la memòria: “(…) que aquella barbàrie s’ha de recordar i ha de ser visible (…) per tal que allò que va succeir mai més es torni a repetir (…)”
Laura, moltíssimes felicitats!!!!
Comentaris recents