Una de les nostres propostes per ajudar als animals que viuen al carrer és conèixer experts en el tema perquè puguin assessorar-nos alhora que oferir-nos a ajudar-los en la seva tasca. Al compartir noms d’experts que coneixem entre tots i totes, ens sorgeix el primer dubte: quina diferència hi ha entre protectora i associació? Decidim buscar aquestes diferències a casa per després posar-ho en comú a la classe i arribar a una resposta. Dies més tard, ens adonem que són poques les Alícies que han buscat aquesta informació. Els pocs que ho hem fet no ens acabem de posar d’acord, sembla que el tema econòmic té molt a veure però no ens convenç del tot. Què podem fer per sortir de dubtes? Posar-nos en contacte amb algun d’aquests experts!

En una conversa entre mestres, descobrim que el Pedro té contacte directe amb una persona que ha estat molt relacionada i involucrada amb una d’aquestes associacions que a la classe van sorgir: Gats Igualada; i ens fa arribar el contacte.

Aquest passat divendres vam poder obrir les portes de la nostra classe a la Mireia, voluntària i directora de Gats Igualada durant molts anys. La Mireia no venia pas sola, venia molt ben acompanyada d’en Txi, un gat molt especial també expert en el tema. Les Alícies vam col·locar-nos en semi-cercle ben atents i atentes, en calma i respectant els temps sobretot d’un dels nostres convidats. La Mireia ens va explicar no només la diferència entre una protectora i una associació sinó que també ens va parlar sobre voluntariat i compromís, uns valors importants i essencials si volem ajudar als animals però també per ser bones persones i bons ciutadans en el futur. Com es va crear Gats Igualada, els seus origens com a casa d’acollida, el seu present com a refugi, com s’organitzen, com cuiden als gats que troben… també van ser aspectes tractats en la nostra conversa. La Mireia ens anima a visitar el refugi de Gats Igualada per conèixer de més a prop el lloc i la gran tasca realitzada. Per finalitzar, ens va explicar la història d’en Txi. Aquesta història neix i passa al refugi de Gats Igualada quan ella hi treballava i, tant especial va ser el vincle entre el Txi i ella que ara comparteixen casa i altres aventures!

Moltes gràcies Mireia i Txi per tot el que ens heu explicat i compartit!

Després de la trobada a l’Ajuntament, les Alícies ens hem trobat en rotllana per recordar la conversa amb l’alcaldessa i la regidora alhora que per compartir les nostres impressions. Ens hem adonat que en el nostre mapa d’idees tenim moltes propostes que, malauradament, no podrem tirar endavant. Però no passa res, darrera d’aquestes negatives hi ha bons arguments com el respecte pels animals i la cura del seu benestar.

Ens centrem amb el que sí podem fer i decidim acotar-ho en tres grans propostes:

• Volem arreglar i construir més cases per animals, sobretot gats i ocells.
• Volem conéixer a experts en el tema perquè ens assessorin alhora que col·laborar amb ells /elles.
• Volem posar una paradeta al mercat de Vilanova per conscienciar a la gent del poble; per una banda conscienciar sobre la importància de tenir nets els carrers, i per una altra banda conscienciar sobre el valor d’adoptar animals.

Dijous 17 de novembre vam anar caminant des de l’escola fins a l’Ajuntament per trobar-nos amb l’alcaldessa. Pel camí anàvem parlant entre nosaltres, contents alhora que una mica nerviosos i nervioses.

A l’arribada ens van rebre la Mireia i el Dani, que ens van obrir les portes de la sala de plens i ens van convidar a seure a les cadires. Això de seure en cadires “importants” ens va fascinar! Vam anar seient per ordre d’intervenció per tal de seguir el guió que ens havíem preparat a la classe i fer les preguntes amb ordre i coherència. Mentre ens acabàvem de col·locar, la Noemí Trucharte va aparèixer acompanyada de la Carlota Silva, la regidora que s’ocupa del tema del que havíem anat a parlar. Elles van presentar-se i ens van ensenyar a fer servir els micròfons per tal que ens poguéssim presentar també. Les cadires “importants” impressionaven però això dels micros… ja era massa!

Tot seguit vam poder anar fent totes les preguntes que ens havíem preparat i la Noemí i la Carlota van anar responent totes les nostres inquietuds. A més a més, van explicar-nos altres aspectes importants que calia conèixer sobre la normativa del municipi respecte al donar menjar als animals del carrer, el per què de la negativa i les conseqüències que poden patir aquests animalons, on podem penjar cartells i on no… alhora que ens van parlar d’associacions i protectores que ajuden a l’Ajuntament amb el seguiment i la cura de les colònies de gats i dels gossos que poden trobar abandonats o perduts pel carrer.

També nosaltres vam compartir amb elles algunes de les idees que tenim pensades i van animar-nos a portar-les a terme i a tenir present a l’Ajuntament per donar-nos un cop de mà. L’alcaldessa ens va agrair la nostra motivació i implicació per millorar el municipi i ens va felicitar per les nostres idees!

Ja tenim ganes de començar a treballar pels animals que viuen al carrer i per millorar el nostre municipi!

Dilluns vam posar-nos les piles! La carta que teníem feta vam compartir-la per decidir si l’enviàvem ja. Prèviament però, vam veure un model d’aquest tipus de text per tal d’adonar-nos que calia seguir una estructura alhora que afegir certes dades. Al comparar aquest model amb la nostra carta vam poder veure que ens mancaven algunes d’aquestes, a més a més, també calia corregir errades de caire ortogràfic.

I un cop acabada, vam buscar un sobre per poder-la guardar. Teníem clar que el nom de l’alcaldessa havia d’aparèixer doncs és la destinatària, la resta de dades que havíem d’escriure la Lídia i la Cristina van explicar-nos-les. Després de parlar sobre direccions, codis postals i segells… vam valorar com podíem fer arribar la carta de manera ràpida. Molts tenien clar que si la carta l’entregàvem en ma seria més eficaç. L’Aleix va comentar que ell sabia on localitzar a l’alcaldessa ja que coincidia amb ella en un punt concret de Vilanova tots els dilluns. Com justament era dilluns, vam decidir que ell se l’emportés i li donés en ma.

Al dia següent, el dimarts, l’Aleix ens sorprèn amb una foto i un vídeo: ha entregat la carta i ja la té l’alcaldessa! De viva veu podem escoltar el seu “Sí!”, vol ajudar-nos amb el nostre projecte. Però la nostra sorpresa no va acabar en aquest moment… avui, dimecres 9 de novembre, hem rebut una carta oficial de l’ajuntament! L’alcaldessa ens convida el pròxim dijous a l’ajuntament per escoltar-nos i respondre a les nostres preguntes, afegeix que està molt contenta i disposada a treballar amb nosaltres per millorar el nostre municipi!

Alhora que anem parlant sobre les primeres idees que tenim al voltant del nostre projecte d’aula, ens adonem que no tenim un logo identificatiu. Quan parlem de projecte de comunitat tenim el globus terraqui verd que sembla una poma, i quan parlem de coses d’aula tenim el logo de l’Alícia.

Dediquem una estoneta a mirar logos “famosos” que tots i totes coneixem i ràpidament els identifiquem. Ens fixem en com són i anem compartint aquells aspectes més destacables. Després, cadascú de nosaltres pensa en un possible logo tenint en compte els aspectes que hem anant considerant importants. Quan els hem acabat, els hem penjat a les finestres i hem adjudicat un número de l’1 al 25.

Per tal de fer la tria d’un d’ells perquè sigui el que representarà el nostre projecte hem realitzat una votació. Cadascú de nosaltres ha pogut triar fins a tres logos que li agradaven i en una graella a la pissarra hem anat construint entre tots i totes uns gràfics de barres segons els vots adjudicats. Ens hem introduït en el món de l’estadística i de manera molt visual hem anat entenent quins logos eren els més votats. Finalment el logo de l’Adriana ha resultat el triat!

Aquesta setmana les Alícies hem seguit parlant sobre el nostre projecte d’aula i les primeres idees que vam compartir. Hem decidit tornar-les a llegir i endreçar-les seguint dos criteris: podem portar-les a terme nosaltres sols/es o hem de demanar permís prèviament per poder portar-les a terme. Al centrar-nos en aquelles idees més complexes ens preguntem a qui hem de demanar permís i ràpidament alguns i algunes Alícies comenten que cal parlar amb l’ajuntament. Entre tots i totes pensem que cal escriure una carta demanant si ens poden atendre per fer la pregunta. L’Oliver ens comenta que la seva tieta treballa dins l’Ajuntament i que segurament coneix a la persona que s’encarrega d’aquests temes, i s’ofereix a trucar-la per fer-li la pregunta.

Preparem dos Chromebooks i per parelles i/o en petit grup anem passant; en un dels ordinadors anem escrivint la carta per l’ajuntament i en l’altre anem creant la possible entrevista amb les preguntes importants que necessitem resoldre abans de començar a treballar en el nostre projecte. El temps se’ns tira a sobre i no podem compartir amb tota la classe com ens ha quedat la carta i l’entrevista, la setmana vinent la posarem en comú. Ho tindrem tot a punt per enviar?