Després de la visita de la Mireia i el Txi al segon trimestre, vam quedar-nos amb moltes ganes de conèixer l’espai de Gats d’Igualada. Divendres vam poder anar fins allà i veure de primera mà, no només els espais, sinó que també vam poder conèixer als protagonistes, els gats!

La Mireia ens va rebre conjuntament amb dues voluntàries més, la Rosa i la Mireia (sí, dues Mireies!). Vam començar amb una conversa on vam poder fer moltes preguntes i després vam dividir-nos en dos grups per tal de respectar al màxim la calma i tranquil·litat dels gats. Van ensenyar-nos el refugi on viuen els gats, amb els seus llitets i les seves joguines, vam poder donar una mica de pinso i alguns/es van deixar-se acariciar i, inclús, agafar. Aquest refugi està connectat amb un pati on poden sortir, jugar, estirar-se i prendre el sol! Després, també vam poder veure un altre recinte on tenen els gats que estan en quarantena per diversos motius (per ser petits, per estar malalts o recuperant-se d’alguna operació…).

La nostra visita acaba i les voluntàries ens animen a tornar-les a visitar els diumenges al matí i així ser voluntaris i voluntàries per un matí. A molts i a moltes ens encanta la idea i verbalitzem que ho demanarem a les nostres famílies!

La setmana passada les Alícies vam començar a pensar en la nostra paradeta per poder guanyar diners i així comprar les llaunes que volem fer arribar a l’Associació Mongats. Moltes idees diverses van sorgir, manualitats fetes per nosaltres amb material reciclat o a l’abast nostre però a l’hora útils i atractives perquè cridin l’atenció dels possibles compradors i compradores. La llista és massa extensa, cal ser pràctics i realistes, necessitem descartar algunes ja que serà difícil poder arribar a tot. Ens costa moltíssim descartar! Però finalment ho aconseguim!

Aquesta setmana ja hem començat a donar forma a les nostres idees, primer fent una prova i després engegant tota una cadena de producció. En aquest procés ens hem hagut d’ajudar força, ens adonem de les nostres destresses però també de les nostres dificultats a nivell plàstic. Per sort, ens complementem i de mica en mica els nostres productes van agafant forma.

Divendres vam fer una trobada amb l’Associació Mongats, una trobada que tots i totes esperàvem amb moltes ganes! Vam sortir caminant de l’escola fins a una de les colònies de gats de Vilanova, just al costat del safareig, i allà ens esperaven tres de les voluntàries que s’encarreguen de cuidar els gats que allà hi viuen.

La Manoli, la Montse i la Inés van explicar-nos com s’organitzen així com les feines que fan, va sorprendre’ns molt que no descansen cap dia, de dilluns a diumenge i en horaris diferents s’apropen fins a la colònia per controlar el menjar i els llitets. Però també estan al cas d’avisos que arriben quan troben gats abandonats o quan algun d’ells malauradament té algun accident. Ser voluntari o voluntària és tota una responsabilitat, tenen un compromís ferm i vocació. Durant la conversa vam poder fer preguntes, una justament va ser com podíem ajudar des de l’escola i de seguida van agrair la pregunta, ja que d’ajuda en necessiten molta. Podem fer de voluntaris, de casa d’acollida, però també aportant llaunes amb menjar tovet per aquells gats que es fan grans o per aquells acabats de néixer. Vam compartir amb elles la nostra idea; fer una botiga amb manualitats fetes per nosaltres per recaptar diners i després comprar llaunes. Van posar-se super contentes i van voler saber-ne més. Vam acordar tornar-nos a trobar més endavant i, esperem i desitgem, que l’ajuda que necessiten.

Els dies previs a acabar el segon trimestre, les Alícies vam recordar un dels consells que els agents rurals van donar-nos quan van venir a la classe. Ens van recomanar poder aprofitar fustes, com les dels palets, per fer les caixes niu en lloc de comprar-la, simplement havíem de tenir present que la fusta no estigués envernissada ni pintada i que fos apta per estar a l’aire lliure. Decidim preguntar a casa abans de donar el pressupost a la Lídia, si entre tots i totes aconseguim fusta no haurem de gastar diners!

L’endemà ja teníem la fusta! L’Adriana, l’Aitor, la Jana i en Liam ja ens havien aconseguit la quantitat necessària! Vam decidir llavors posar-nos a marcar les diferents peces que necessitàvem per construir les sis caixes niu, per parelles i amb molta concentració vam anar prenent totes les mides. Abans de l’últim dia del segon trimestre, van endur-se les fustes a casa, ja que els seus pares van oferir-se a tallar-les amb les eines adequades.

Aquesta setmana ja les han portat a la classe tallades i ben polides! Moltes gràcies Jordi, Víctor i Quim!

Ara només ens queda… muntar-les!

Aquesta setmana hem posat en comú les propostes que cada grup ha fet sobre les fustes a comprar per fer les 6 caixes niu. Després de l’exposició de cada petit grup, ens adonem que tenim quatre possibilitats al davant i quatre preus una mica diferents.

“Quina hem d’escollir?” és la pregunta i l’objectiu. Molts argumenten que el preu més car l’hem de descartar, ja que 46,50 € són molts diners i podem aconseguir-ho per un preu més barat. Aquesta idea ens agrada a tots i a totes i ens posem ràpidament d’acord. Continuem mirant els preus i valorem descartar el segon més car que també passa dels 40 €. Ara només ens queden dues possibilitats.

Mirem la diferència entre les dues propostes que ens queden i veiem que no és tan gran, més o menys són 3 €. Alguns creuen que la més econòmica hauria de ser la triada, ja que no ens sobrarà tanta fusta i no la malgastarem. Però d’altres creuen que si ens sobrà una mica de fusta tampoc és tan greu, i si ens equivoquem amb alguna peça potser podríem aprofitar-la. Llavors el Gerard proposa comprar l’econòmica i, si ens equivoquem i necessitem més fusta, comprar un taulell més dels més petits. Aquesta idea ens fa pensar i mirem el preu de la fusta més petita que vam trobar, costa uns 7 €.

“Quin preu ens quedaria si a la proposta més econòmica afegim un taulell petit de 7 €?”, ens pregunta la Cristina. Després de pensar una mica, tots i totes responem: “40 €!”. Tornem a mirar els preus i resumim:

Proposta 1: 36,28 € i ens sobrarà una mica de fusta.
Proposta 2: 33,08 € i no ens sobrarà fusta. Comprarem taulell petit i seran 40 €.

Finalment, acabem acordant que la proposta 1 ens convenç més, és millor tenir una mica de fusta pel que pugui passar i no quedar-nos curts!

*Les fustes petites són més cares que les fustes grans i, per això, ens interessa més comprar-ne de grans. Aquesta conclusió ens ha costat una mica d’entendre, però, segur que quan siguem més grans i els diners surtin de la nostra butxaca, ho acabarem entenent!

El passat dimecres a la tarda vam rebre una visita ben especial: l’Imma i en Lluís. Ells són agents rurals, uns guardians del bosc i de tots els éssers vius que en ell viuen! Com a experts en bosc i en ocells, ens van acompanyar per ajudar-nos a resoldre els dubtes que teníem sobre la construcció i la col·locació de les caixes niu que volem fer. Van resoldre totes les nostres inquietuds i van explicar-nos altres aspectes molt interessants que desconeixíem sobre les aus que viuen a la vora nostra. Es notava que en sabien moltíssim alhora que ho explicaven amb molta estima cap als animals, tots i totes vàrem estar molt atents a cada anècdota i consell que van compartir amb nosaltres.

A més a més, ens van mostrar com netejar les caixes niu que tenim al pati de petits. Al buidar el niu que hi havia dintre vam descobrir les restes de l’esquelet d’un pollet que segurament va morir a dins. Era increïble, tants dies amb les caixes niu dins la nostra classe i no ens havíem adonat del que hi havia! Va ser super emocionant!

Gràcies Imma i Lluís pel vostre temps i per tot el que ens heu deixat aprendre amb vosaltres!

Les Alícies fa uns dies que parlem de fustes i mides. Dilluns enrere vam descobrir remenant per pàgines web de botigues de fusta que no la venen per metres quadrats, al contrari, tenen diversos llistons de fusta de mides concretes. Per trios hem fet recerca i hem triat un dels llistons, com imaginar-nos el tamany és complex, els hem representat a terra a mida real i les hem marcat amb cintes adhesives. Després, cada trio ha provat si les plantilles de les sis caixes niu que volem fer hi cabien dins d’aquesta fusta a terra. Ens adonem que algunes fustes no són suficients i repetim les proves fins a trobar en quines d’elles ens cabrien totes les peces.

Un cop hem sabut les fustes que necessitaríem comprar, cada trio ha calculat els diners que costarien. Per realitzar aquesta tasca hem portat a l’aula euros en monedes i bitllets, i junts hem descobert les diferències entre euros i cèntims. Tots els preus que hem trobat tenen una coma entre els números, així que hem hagut de parar per entendre què volen dir els números del davant i del darrere d’aquesta coma. De mica en mica hem anat agafant els diners necessaris i els hem anat sumant entre tots i totes.

Ara només ens queda posar en comú què ha trobat cada trio. Qui haurà gastat més diners? Què serà millor: moltes fustes petites econòmiques o poques fustes més cares?