Els i les Tabalugues estem molt emocionats perquè ja queda poc per tenir el vídeo del Verkami enllestit! Per això comencem a preparar tot el necessari per quan el pengem i així poder arribar al màxim de gent possible.

Una de les primeres activitats que ens proposem és la de les guardioles solidàries. Durant les vacances de Nadal hem fet amb les famílies unes guardioles molt especials, pensades per posar-les en llocs estratègics de Vilanova. La idea és que la gent que vulgui col·laborar i no pugui fer-ho pel Verkami pugui participar posant diners a les guardioles.

Un cop tenim totes les guardioles a l’escola, enregistrem tota la informació per tenir clar on les portarem. A fora del passadís col·loquem totes les fotos de les guardioles, amb els nostres noms, el lloc on les posarem i també els diners que anirem recaptant. També ubiquem en un mapa de Vilanova on estan les botigues i comerços que ens han dit les famílies que podem portar les guardioles.

Per assegurar-nos que les guardioles arribin a llocs on puguin tenir molt èxit, demanem a les famílies que preguntin en els comerços i espais de confiança per poder-les portar, i així aconseguir que més gent pugui col·laborar.

Aquesta activitat ens ajuda a treballar en equip, organitzar-nos i responsabilitzar-nos del nostre projecte, alhora que aprenem a relacionar-nos amb la comunitat i a ser solidaris.

Avui hem fet la gravació de la nostra cançó a la ràdio de l’escola, però abans de posar-nos davant dels micròfons ens vam voler assessorar. La setmana passada vam demanar ajuda als Petits Prínceps, que són uns grans experts en cantar i en cuidar la veu.

Un grupet d’infants ens va explicar quines són les coses més importants que hem de tenir en compte abans de fer una gravació: cuidar la veu, despertar el cos, fer exercicis vocals, estar relaxats i hidratar-nos bé. Mentre els Petits Prínceps ens ho explicaven, els vam escoltar molt atentament. Quan van marxar, ho vam anotar tot en un full perquè no se’ns oblidés res.

Un altre matí vam anar a la seva classe per veure com desperten el cos cada dia. Ens vam fixar molt en els seus moviments per veure quins podíem agafar nosaltres i utilitzar-los abans de cantar.

Per gravar a la ràdio, hem d’estar molt tranquils, i això ens ha costat una miqueta, perquè relaxar-nos no sempre és fàcil. Primer hem fet gravacions en petits grups de sis infants i, després, tots plegats.

Hem gaudit moltíssim de tota l’experiència. Ara, amb tots els vídeos i fotografies, esperem tenir ben aviat el vídeo a punt per penjar-lo a la plataforma de Verkami.

Amb aquesta activitat hem experimentat amb la nostra veu com a instrument, hem après a cuidar-la i a expressar-nos a través del cant. També hem treballat el llenguatge oral, posant atenció a la pronunciació, al ritme, a l’entonació i a l’escolta activa. A més, el fet de preparar-nos per a la gravació ens ha ajudat a desenvolupar l’autocontrol, la confiança i la gestió de les emocions. Tot plegat ha estat un aprenentatge vivencial i significatiu, connectat amb una situació real i motivadora per als infants.

«La música dóna ànima a l’univers, ales a la ment, vol a la imaginació i vida a tot.» Plató

Abans de vacances li vam demanar al Bernat si ens volia ajudar amb el nostre projecte d’aula i si voldria portar la seva creperia a la Fira del Camí Ral, destinant 1 € de cada crep venut al nostre projecte. Sense pensar-s’ho dues vegades es va engrescar en aquesta nova aventura i un cop l’Ajuntament ens va donar el permís ens vam posar a planificar la nova aventura.

Després de les vacances de Nadal, i només amb un matí per treballar, ens vam arremangar per publicitar al màxim la creperia. Vam fer un cartell molt gran amb pictogrames per informar a tota l’escola, i el vam ensenyar a totes les classes perquè tots els infants estiguessin al cas. Paral·lelament, vam enviar un correu a totes les famílies i vam preparar cartells més petits per penjar a les botigues, bars i altres espais de Vilanova. Entre infants i famílies, vam repartir-los per tot arreu!

Quan ho teníem tot preparat, ens vam trobar amb un petit contratemps: ens van canviar el lloc on s’ubicaria la creperia. Després del xoc inicial, ens vam tornar a posar les piles: vam enviar correus, canviar cartells i tornar a informar tothom de la nova ubicació.

I finalment, el diumenge va arribar i va ser un gran dia pels Tabalugues! La creperia va estar plena tot el dia i gairebé tots els Tabalugues vam participar: vam repartir fulls informatius, passejar la guardiola i explicar el nostre projecte.

Aquest matí, hem obert la guardiola i hem estat comptant els diners recollits. Hem anat agrupant els euros en desenes i, després de comptar-los amb cura, hem aconseguit 140 €! Amb aquesta quantitat ja podem restar-los dels diners que ens faltaven aconseguir per al nostre projecte d’aula. Quina alegria veure com tots els esforços de la creperia solidària donen fruits!

Entre infants, famílies i mestres vam poder gaudir d’un dia molt emocionant, ple d’alegria i solidaritat. Gràcies a tothom que hi va participar, vam demostrar que quan ens unim, som capaços de fer grans coses!

“Junts podem fer coses increïbles.” Helen Keller

Després d’haver fet les tres sortides a cantar per recaptar diners, ens hem posat a fer el recompte de tot el que hem aconseguit. Ens feia molta il·lusió veure totes les monedes juntes!

Hem començat comptant-les amb molta cura. A poc a poc, hem anat fent piles de 10 euros i, cada vegada que en completàvem una, hi posàvem una desena al costat per tenir-ho tot ben clar. Ha estat una feina que necessitava molta atenció i concentració, però tots i totes ens hi hem esforçat molt. Quan ja ho teníem tot comptat, hem escrit en un full el recompte de cada una de les sortides.

Hem començat comptant-les amb molta cura. A poc a poc, hem anat fent piles de 10 euros i, cada vegada que en completàvem una, hi posàvem una desena al costat per tenir-ho tot ben clar. Ha estat una feina que necessitava molta atenció i concentració, però tots i totes ens hi hem esforçat molt. Quan ja ho teníem tot comptat, hem escrit en un full el recompte de cada una de les sortides.

Un cop amb els diners comptats, ha arribat un dels moments més emocionants: posar les boles corresponents dins el pot. Cada 10 euros, hi posàvem una desena de boles. Ens omplíem d’emoció veient com les desenes que teníem al prestatge, mica en mica, anaven entrant dins el pot, que cada vegada estava més ple.

Finalment, entre totes les cantates, hem recaptat un total de 360 €. A més a més, la família de la Leila ens va portar un bitllet de 10 € d’un conegut que també volia participar en el nostre projecte solidari, un gest que ens va fer molt feliços.

Ara només ens queden 730 € per aconseguir. Estem ben convençuts i convençudes que amb el Verkami ho aconseguirem. Seguim endavant amb molta il·lusió, treballant en equip i molt orgullosos i orgulloses de tot el que estem fent junts i juntes!

A través del recompte dels diners recaptats, els infants practiquen el comptatge i la correspondència un a un en manipular monedes i boles. El fet de fer piles de 10 euros i representar-les amb desenes afavoreix la comprensió del sistema de numeració decimal, treballant la descomposició dels nombres en unitats i desenes.

“Les matemàtiques no són només números, són portes per entendre la realitat”. Roger Bacon

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 15 del projecte d’aula.

Els i les Tabalugues volem anar a cantar a la plaça del Mercat per començar a aconseguir diners pels cartells inclusius, per si el vídeo de Verkami no ens acaba de funcionar.

Primer de tot vam demanar a la Marta Trullols si podia preguntar a l’Ajuntament quin protocol havíem de seguir per poder anar a cantar. Al cap de poc temps, des de l’Ajuntament ens van enviar tota una paperassa que havíem d’omplir per fer la sol·licitud oficial.

Ens hi vam posar de seguida. Entre totes i tots vam completar la sol·licitud amb molta cura i, un cop enllestida, la vam tornar a la Marta perquè la pogués enviar al departament corresponent de l’Ajuntament.

Mentrestant, nosaltres, ben engrescats, vam començar a preparar un cartell ben gran amb el lema “Cap infant hauria de sentir-se fora de joc. La inclusió comença als nostres parcs”, per portar-lo el dia de la cantata i fer-lo ben visible. També vam redactar un text per enviar als diaris digitals, explicant el nostre projecte i la importància d’uns parcs més inclusius.

Quan tot estava en marxa, va arribar una notícia inesperada: la Marta ens va comunicar que des de l’Ajuntament no ens podien donar el permís per anar a cantar perquè aquell dia estaven muntant unes casetes per a una fira i no seria segur fer-hi la cantada.

Ens vam quedar molt desil·lusionats, però nosaltres no ens aturem mai. De seguida ens vam embrancar en una nova aventura: anirem a cantar al mercat d’Igualada! Aquella mateixa tarda ens posem a canviar l’article pels diaris, però ja no ens dóna temps a què els puguin publicar.

Després d’haver cantat pel mercat d’Igualada i d’haver recollit una bona quantitat de diners, teníem molt clar quin havíem de cantar a Vilanova, i que havíem d’anar on hi ha més gent i és al Mercadona i l’Action.

Abans de sortir, però, vam haver de fer una mica de feina prèvia. El primer pas va ser elaborar un cartell amb pictogrames per informar les famílies. El vam col·locar a les entrades i sortides de l’escola perquè tothom estigués ben assabentat de la nostra actuació. I, com que també ens comuniquem amb les famílies per correu electrònic, vam enviar un missatge amb tots els detalls de l’activitat.

Tot aquest procés de pensar, decidir, preparar materials, escriure i comunicar, ha estat una magnífica oportunitat per treballar la lectoescriptura de manera natural, significativa i motivadora. Quan l’aprenentatge s’arrela en una experiència real i il·lusionant, hi posem el cor… i la veu!

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 14 del nostre projecte d’aula

Durant tres matins hem anat recorrent els diferents parcs de Vilanova per fer les gravacions del nostre vídeo. Hem passat per gairebé tots els parcs del poble, fent les diferents parts del projecte.

No ha estat una feina gens fàcil, ja que el directe ens ha posat una mica nerviosos i hem hagut de repetir més d’una gravació. Tot i això, ens hem animat a gravar-nos amb els fulards tapant-nos els ulls, ballant, jugant, rient… i, sobretot, passant-nos-ho d’allò més bé!

A més, totes les gravacions en què parlem les hem acompanyat de pictogrames perquè tothom pugui entendre el vídeo amb facilitat. Ens ha encantat veure com tot prenia vida i com els pictogrames ajudaven a fer-ho més clar i accessible per tothom.

Ara només ens queda gravar els músics però primer s’han d’aprendre la melodia de la cançó que hem creat.

“L’èxit és anar d’un fracàs a un altre sense perdre l’entusiasme.” Winston Churchill:

Volem que en el nostre vídeo soni una cançó que parli dels parcs, però ens hem adonat que no existeix cap cançó que ho faci. Per això ens hem d’arremangar i crear-ne una nosaltres.

A més, a la cançó volem explicar que necessitem els 1200 € per poder posar cartells inclusius amb braille i pictos als parcs. Serà una manera divertida i especial de transmetre el nostre projecte i que la gent pugui fer les seves donacions.

Primerament comencem fent una pluja d’idees, d’allò que volem que surti a la cançó:

• Hem de posar que necessitem 1200€.
• Que són pels cartells inclusius.
• Qe ens ajudin.
• Que els cartells tenen pictos i braille.
• Que a tots ens agrada jugar.
• Que anem amb els avis, amb els pares i també amb amics.
• Els cartells són pels nens neurodivergents.
• Que en els parcs hi ha tirolines i tobogans.
• Inclusió.
• Hem de donar les gràcies.
• Els cartells han de ser baixets perquè els puguem mirar.
• No volem cartells amb creus i ratlles.
• En els parcs anem a divertir-nos.
• Tots els nens i nenes som iguals.
• Ens agrada passar-nos-ho bé.

Com que no tenim gaire clar com continuar fent la cançó, decidim anar a demanar ajuda als Petits Prínceps, que l’any passat van crear una cançó que va quedar tercera de tot Catalunya. Ens diuen que fer una cançó és molt complicat i requereix de molt temps, i ens han donat unes consignes molt importants que creuen que hem de tenir en compte per aconseguir una bona cançó:

• Fer servir paraules boniques.
• Tenir una melodia.
• Hem de fer estrofes.
• Es necessita molt temps.
• S’ha de tenir molta paciència.
• Un cop tingueu les idees podeu fer servir el CHATGPT perquè us faci la cançó.

Per no oblidar-nos de tot el que ens han dit, quan arribem a la classe ho escrivim tot en un full, igual que vam fer amb totes les idees de la cançó. Així tenim tot organitzat i podem seguir treballant amb més facilitat.

Compartir idees, demanar consells als Petits Prínceps i coordinar-nos amb companys d’altres grups ens ajuda a aprendre junts, enriquir-nos mútuament i assolir un objectiu comú.

“Sols podem fer ben poc; junts podem fer molt”. Helen Keller:

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 11 del projecte d’aula.

Quan vam anar a Petits Princeps a demanar ajuda per fer la cançó, la Ivet ens va dir una cosa molt interessant i és que a la seva classe hi ha un nen que té una tieta que sap fer llenguatge de signes i que ens podria ajudar a fer el vídeo.

No ens havíem adonat que si fem un vídeo parlant, les persones sordes no podran escoltar el que diem, i ens ha semblat que no era inclusiu. Volem que tothom pugui entendre el nostre missatge. Per això, ens ha semblat una idea molt bona que algú pugui fer llenguatge de signes al mateix temps que nosaltres parlem, i així el vídeo serà molt més inclusiu.

Decidim fer una nota a la tieta del Magí per demanar-li si us plau la seva ajuda. Entre tots hem pensat què volíem escriure i hem fet un escrit, esperant obtenir una resposta afirmativa. Quan ja la teníem acabada, un grupet de nens i nenes l’ha portat al Magí perquè ell la pugui donar a la seva tieta.

Ara esperem la resposta i desitgem molt que ens pugui ajudar. Estem molt emocionats i tenim ganes de seguir treballant perquè el nostre vídeo sigui per a tothom.

“Si tots no podem participar, ningú està completament inclòs.” – Desmond Tutu

Un cop sabem qui participarà en el nostre vídeo, ens toca fer un contracte, com ens va dir l’Aren.

Com que és una tasca molt important i seriosa, decidim fer-la a l’ordinador, com ho fan els professionals.

Primer pensem les idees entre tots i totes: què ha de dir un contracte, quines dades necessita, quina informació és imprescindible… Quan ho tenim clar, comencem a escriure fent servir el teclat. Escriure a l’ordinador requereix molta atenció i concentració, perquè hem de buscar les lletres, pica bé la tecla i revisar que surti correcta a la pantalla.

També creiem que és important que el contracte tingui pictogrames, perquè ajuden a entendre millor la informació i fan el document més clar i accessible.

Quan el contracte està enllestit, el formalitzem al despatx de direcció. Convoquem els participants seleccionats i signem les dues parts afectades: ells i nosaltres. Per completar l’acte formal, hi posem el nostre segell de Tabalugues, que és com la nostra marca oficial.

Per als participants que no han estat triats, preparem un full d’agraïment per la seva participació. Tal com ens van dir les Tanits, les expertes en fer càstings, escrivim el missatge amb molta amabilitat, valorant el seu esforç i entusiasme.

A més, lliurem a tots els participants un obsequi: un recull de fotografies del dia del càsting, perquè puguin recordar aquest moment tan emocionant.

En aquesta activitat reballem la competència digital fent servir l’ordinador com una eina de producció i en prendre consciència que les tasques formals sovint passen per processos digitals. Aquest treball demana atenció, concentració i una actitud responsable davant la tecnologia.

“La tecnologia per si sola no és suficient. També cal el cor de les persones.” — Steve Jobs