Els hi posem una cançó perquè l’escoltin detingudament i els hi diem si els agrada. Tos i totes contesten que sí. Establim una conversa sobre la cançó:

• És de rock, perquè toquen molts instruments.
• Sembla “maquinero”.
• Què vol dir maquinero? (mestres).
• Que sonen “dos ruidos a la vez”.
• Sembla que piquen de peus i mans.
• Quins instruments sonen? (mestres).
• El violí, la guitarra, el tambor, els plats, la trompeta, la pandereta i el teclat.

Tornem a posar la cançó i cada vegada que sona un instrument, han d’aixecar la mà. D’aquesta manera observem si relament els escolten o senzillament han dit noms d’instruments a l’atzar.

• Jo escolto veus.
• La veu també és un instrument (mestres).
• En quin idioma creieu que canten? (mestres)
• Segur que anglès, perquè és l’idioma que tohom coneix.
• Potser és portugués.
• O francés.
• Podem preguntar-li al Sergi o a la Laura.

Escrivim el títol de la cançó en una pissarra i anem a buscar-los. La cançó es diu ” CAN’T HOLD US”.

Els trobem a la ràdio de l’escola i ens diuen que la cançó, és anglesa i que el titol vol dir “No ens pararan”.

Ens agrada moltíssim aquesta cançó i tots i totes estem d’acord que serà la que farem servir pel nostre vídeo.

Tornem a l’aula i reprenem la conversa:

Qui podrà tocar els instruments?

• El Bernat la trompeta.
• Però encara no ens ha dit res.
• La Meritxell el teclat.
• Però la Meritxell haurà de dirigir-vos a vosaltres.
• L’any passat hi havia nens grans que van tocar a la pista.
• Voleu que anem a preguntar si algú toca el piano i ens vol ajudar? (mestres).
• Siiiiiiii

Agafem un full i un llapis i anem per totes les aules de mitjans i grans a demanar a qui li agradaria tocar en el nostre vídeo. Anem apuntant el nom de tots els infants que saben tocar algun instrument, i també de l’Angèlica (mestra de música de mitjans i grans), que també hi vol participar. Aquesta llista la tornem a fer bé a l’aula i endrecem els noms per cursos.

Quan arribem a la classe els hi expliquem que haurem de fer un càsting per triar qui ens agrada més com toca pel nostre vídeo. Ara haurem de descobrir que és un càsting.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 5 del PdA.

Avui els i les Tabalugues hem fet una resta fent servir unes xifres molt grans. Hem restat els 100 € que ja tenim de la donació que ens van fer les Tanits del curs passat.

Hem començat traient aquestes 100 boles de les 1200 que tenim endreçades per desenes i centenes, i les hem posat dins un pot transparent, que representarà el pot on anirem guardant, simbòlicament, els diners que anem aconseguint. Després hem parlat sobre quants diners ens queden per aconseguir. Primer ha costat una mica endevinar-ho. Alguns deien nombres sense sentit i d’altres s’apropaven una mica més al resultat, però entre tots i totes hem anat comptant les centenes i finalment hem arribat al resultat correcte.

Un cop hem tingut clar el número, hem anat a la pissarra. Allà teníem escrit el 1200, i amb aquest referent hem intentat escriure entre tots com s’escriu 1100. Els infants han anat fent hipòtesis, provant, esborrant, tornant-ho a provar… fins que finalment un Tabaluga l’ha escrit correctament.

Per acabar d’afiançar la proposta, cada infant ha fet una petita activitat individual, i ha escrit els nombres que hem treballat (1200, 100, 1100) en un full. Això ens ha ajudat a veure com cadascú entén el concepte numèric i com el representa gràficament.

A través del joc i de la manipulació de les boles, els infants han fet aproximacions a la quantitat, la descomposició numèrica i la resta de centenes. Han treballat la relació entre el nombre i la quantitat, i han utilitzat l’escriptura numèrica com a forma de representació simbòlica.

“Els infants aprenen fent, experimentant, equivocant-se i tornant-ho a provar.” Maria Montessori.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 4 del Projecte de les 1200 passes.

Els i les Tabalugues estem treballant una quantitat molt gran: el nombre 1200, i ens preguntem: Quant és realment 1200? I per poder entendre-ho bé, ho hem volgut construir amb les nostres pròpies mans!

Primer de tot, observem els reglets i descobrim que dins del número 1200 hi ha unitats, desenes, centenes i milers. Això, ens ajuda a veure com es poden agrupar els nombres, i que 10 unitats formen una desena, 10 desenes fan una centena, i així fins arribar a mil.

Després comencem a fer una feina molt concreta: enfilar boles!
Amb molta paciència i col·laboració, anem enfilant grups de 10 boles en un pal per fer desenes. Quan tenim 10 pals amb 10 boles cadascun, els agrupem i fem una centena, i així, de deu en deu, anem construint les centenes que ens calen fins arribar a 1200.

Necessitem moltes sessions per aconseguir-ho, però ha estat una feina molt motivadora i vivencial. Hem pogut veure, tocar i comptar el 1200 de manera real, concreta i compartida.

Quan ja tenim construït tot el número, proposem als infants que ho representin en un paper. Els demanem que expliquin com ho han fet, com si haguessin de fer-ho entendre a algú que no ho ha vist. Alguns Tabalugues dibuixen les boles en pals, altres fan grups de desenes i centenes, i algú escriu números. Cada representació ha estat una manera única de mostrar tot el que hem après.

Finalment com que hem vist que era molt difícil poder representar el número 1200, recollim totes les representacions individuals dels infants i fem una gran representació conjunta. Anem ajuntant les desenes que la majoria han dibuixat, per anar-les sumant fins arribar a la totalitat del número 1200. Ens adonem que gràcies a l’aportació de cadascú arribem al número complet.

A l’etapa d’educació infantil la comprensió dels nombres passa per viure’ls en contextos reals i manipulatius abans de poder arribar a una representació més abstracte.

“La matemàtica no és només una eina per calcular, sinó també un llenguatge per pensar”. Henri Poincaré.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 2 del projecte d’aula de les 1200 passes.

Com que volem que el nostre vídeo surti molt bé, hem pensat que podríem demanar ajuda al Bernat, ja que ell sap tocar molt bé la trompeta.

Primer de tot, entre tots i totes hem parlat sobre què li volem demanar i com ho podem explicar. Han sortit moltes idees i, després de compartir-les, hem decidit escriure-li una carta.

Cada nen i nena ha escrit una paraula, i entre tots hem anat confegint la carta. Hem pensat junts quines paraules necessitàvem, com s’escrivien i en quin ordre les havíem de posar perquè el text tingués sentit.

Quan ja la teníem escrita, ens hem adonat que no sabíem l’adreça del Bernat, així que hem anat a direcció a demanar-la. El Dani ens l’ha dit i hem pogut omplir les dades del sobre i enganxar-hi els segells amb molta cura, un al costat de l’altre.

Finalment, hem anat fins a la bústia per tirar-hi la carta. Ens ha fet molta emoció veure com queia dins! Ara només ens queda esperar amb il·lusió la seva resposta.

Amb aquesta activitat hem treballat l’escriptura de manera vivencial i significativa. A partir de la situació real, d’enviar una carta, els i les Tabalugues han pogut comprendre que l’escriptura serveix per comuncar-se amb altres persones.

“L’escriptura neix de la necessitat de comunicar-nos” Umberto Eco.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 3 del projecte de les 1200 passes.

Volem fer un vídeo per Verkami per demanar ajuda a tothom que vulgui col·laborar amb el nostre projecte inclusiu: aconseguir cartells per als parcs de Vilanova que tothom pugui entendre, amb pictogrames i braille.

Ens hem assegut en els bancsi hem començat a pensar idees:

• Hem de dir que necessitem 1200€.
• També hem de dir que aquests diners són pels cartells inclusius.
• Hem de dir els nostres noms perquè ens coneguin.
• Hem de posar una cançó.
• Podem cantar els nostres noms.
• Podem posar música.
• Hem de dir que els cartells són per tots els nens i nenes.
• Hem de dir que som els Tabalugues.
• I que som de l’escola Marta Mata.
• Que necessitem 19 cartells.
• És important dir que són pels parcs de Vilanova del Camí.
• Podem gravar-ho a la classe de música, que és més gran.
• Ho podem gravar a la ràdio de l’escola.
• També podem anar a Barcelona.
• Podem dir que:
  • Tots som persones.
  • Que som humans.
  • que ens agrada jugar.
  • Que tots som iguals.
  • Que ens agrada córrer, cridar, saltar…
• La Meritxell podria tocar un instrument.
• I vosaltres? (els hi preguntem)
• Podem tocar els xilòfons.
• Ho hem de fer molt bé, haurem de practicar.
• Li podem demanar al Bernat que vingui a ajudar-nos.
• I com ho podem fer (els hi preguntem).
• Podem enviar-li una carta.

A poc a poc, les idees han anat creixent. Hem après que parlar i escoltar ens ajuda a construir pensament compartit i a aprendre a partir de les idees dels altres.

“El parlar és l’art de fer-se entendre, però també de fer-se sentir” Anònim.

Demanem ajuda a les nostres famílies per poder aconseguir més idees sobre com guanyar els 1200€ i a partir del que ens han dit, que ho hem portat anotat en el full que vam preparar a classe, iniciem una conversa:

• Podem fer un mercat de verdures.
• Plantem les verdures a l’hort i les venem.
• Podem fer una botiga de roba.
• Però haurem de comprar roba.
• Podem portar la de casa.
• Però llavors no en tindrem.
• Jo en tinc molta.
• L’hem de portar neta.
• Tinc roba de quan era petit.
• Però si portem la nostra roba els pares hauran de comprar més, i es gastaran diners.
• Podem fer una botiga de caixes de cartró.
• Però les caixes no serveixen de res.
• Es poden trencar.
• Si es mullen, es fan malbé.
• Podem vendre joguines.
• Si venen les de l’escola després no podrem jugar.
• Podem portar les velles de casa.
• Jo tinc poques.
• Podem fer-les de fang. Jo a casa en tinc molt.
• Podem fer manualitats i vendre-les.
• Podem fer una rifa.
• Però les Matildes ja en fan dues (Mireia).
• Si fem manualitats necessitarem gastar diners per comprar el material.

Arribem a la conclusió que hem de fer alguna cosa per guanyar diners, sense gastar-ne nosaltres. Això no és facil, i és per això que anem a demanar a les aules dels nens i nenes més grans de l’escola si tenen alguna idea. A mesura que anem passant per les aules, anem anotant les idees que ens van donant, però en totes d’alguna manera o altra hem de gastar diners.

Finalment arribem a l’aula dels Tintins, que estan fent classe amb el Dani, i aquest ens comenta que ell un cop, per ajudar a un amic seu va fer un donatiu a Verkami. Ens explica com funciona aquesta plataforma, i ens diu que potser podríem fer un vídeo per demanar ajuda a la gent, i nosaltres a canvi els podríem fer un regal.

Ens agrada molt aquesta idea, i creiem que pot ser molt divertit fer un vídeo per poder arribar a molta gent i que entre tots i totes puguem arribar al nostre objectiu dels 1200€.

“Cap de nosaltres és tan bo com tots nosaltres junts”. Ray Kroc.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 1 del projecte de “1200 passes per la inclusió”.

Els i les Tabalugues tenim molt clar que el 1200, és un número molt gran i que són molts euros. Ara bé a l’hora d’escriure’l ja no sabem ben bé com fer-ho. És per això que ens posem en parelles per poder pensar i decidir entre els dos membres de quina manera creiem que s’escriu.

El treball en parelles és un recurs molt interessant que ens ajuda a veure els rols que exerceixen els diferents infants. Els ajudem a aprendre a escoltar les opinions de tots, a conversar abans de prendre una decisió i a posar-se d’acord, que no sempre és una tasca fàcil.

Un cop totes les parelles hem representat el número, ens col.loquem a la rotllana i ens anem explicant les nostres tasques realitzades. Quan una parella parla, la resta escoltem i un cop han acabat, podem fer les intervencions que creiem necessàries.

Després d’explicar tots com hem escrit el número 1200 i col.locar les feines al mig de la rotllana, veiem que totes les representacions són diferents.

Què ha passat? Com és que tots els números són diferents? (pregunta la Mireia)

Els Tabalugues comencem a observar detingudament totes les representacions i anem descartant algunes: (intervencions)

• Aquest no pot ser perquè és la data (una parella ha escrit el 2025)
• Un infant agafa el full on han escrit 102 i diu que aquest no pot ser perquè té pocs números i el 1200 és molt gran.
• Un altre Tabaluga agafa un número on han escrit un 5 entre d’altres xifres, però diu que aquest no pot ser perquè quan diem 1200 no sona el número 5.
• Finalment ens queda només el número 10002100 i la nena que formava part de la parella que l’ha escrit diu que aquest número si que és perquè diem 1200.

Al veure que no tots ho tenim molt clar i que hi ha alguna parella que creu que el seu és el que està bé i ja no mira la resta de tasques, decidim anar a l’aula dels Petits Prínceps a veure si ens poden ajudar.

Quan arribem a la seva aula i veuen els números, ens diuen que vindran un dia a la nostra classe i ens explicaran com s’escriu, però que primer s’ho han de preparar ells, per poder explicar-nos-ho a nosaltres d’una manera entenedora.

Una tarda, un grupet de quatre infants entren ben carregats de material per explicar-nos com hem de representar el 1200. Ens ensenyen les desenes, centenes, i les unitats de miler, i ens diuen que els números s’han d’anar agrupant a l’hora d’escriure perquè o sinó serien molt llargs.

Manipulem una mica el material que porten i ens el deixen a l’aula uns dies per anar experimentant.

Finalment ens diuen com s’escriu i veiem que és molt més curtet del que ens imaginàvem.

Escriure nombres és posar ordre al pensament. Bertrand Russell.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 2 del projecte d’aula de les 1200 passes.

El curs passat ens va quedar pendent poder posar en els parcs de Vilanova, cartells inclusius que fossin entenedors per tots els infants.

Durant l’estiu, la Mireia ha trobat una empresa de Madrid, que fa els cartells en braille i li ha enviat un pressupost de 1200€.

Com podem aconseguir aquests diners? (intervencions dels infants):

• Jo li puc demanar a un amic que tinc que és ric.
• Podem agafar els diners de l’AFA. Ai! no! que tenen molt poquets i es quedarien sense (aquest comentari el fa un fill d’un membre de l’associació)
• Podem fer-los amb una màquina.
• Això no existeix.
• Li podem demanar a la Lídia.
• A mi em va dir que l’escola no tenia diners (això ho diu l’Ariadna, la seva filla)
• Les Tanits ja ens van donar diners.

Com que ens costa molt trobar idees per aconseguir aquests diners, anem a veure a les Tanits del curs passat, que ara són Tintins i els demanem com van aconseguir el donatiu de 100€ que ens van fer arribar.

Els Tintins ens diuen que van fer una botiga de pa i que el van vendre a totes les famílies de l’escola. Ens comenten que nosaltres podríem fer una botiga d’altres coses, com per exemple de manualitats fetes per nosaltres.

Ens quedem amb aquesta idea i quan tornem a la classe l’anotem en un full perquè no se’ns oblidi.

Per tal d’obtenir més propostes de com aconseguir els 1200€ anem per totes les aules de l’escola preguntant i anotant en un full tot el què ens diuen per després poder fer un buidat i triar aquelles idees que creiem que podem arribar a assolir.

Per altra banda també preparem una nota per les famílies per demanar-los si ens poden ajudar a pensar altres maneres per poder arribar al nostre obectiu.

Amb aquest seguit d’activitats hem estat fomentant la conversa, el respecte per les intervencions dels companys i companyes, la interelació entre les aules, i el llenguatge tant oral com escrit.

” Tots hem de viure junts com a germans o, si no,morirem junts com a ximples”. Martin Luther King

Podeu trobar més fotografies a les carpetes 1 i 4 del projecte “1200 passes per la inclusió”.