EL MENÚ ESCOLAR TAMBÉ ES POT CANTAR

A l’aula de música de Rovellons hem iniciat un projecte que parteix d’un element molt proper als infants: el menú escolar. La proposta neix amb un doble objectiu: treballar els continguts musicals propis del curs i, alhora, fer accessible la informació del menjador a tota la comunitat educativa, també als infants que encara no saben llegir o que necessiten altres canals de comprensió.

“Fer l’aprenentatge accessible no és simplificar-lo, sinó oferir diferents maneres d’arribar-hi.”

De la paraula al ritme

Les primeres sessions s’han centrat a jugar amb el llenguatge dels aliments. A partir dels plats del menú real de l’escola, els infants han separat les paraules en síl·labes, les han dit rítmicament i les han acompanyat amb percussió corporal i petits instruments. Aquest treball de prosòdia rítmica ens ha permès descobrir que les paraules també tenen ritme i musicalitat.

Creem una cantarella compartida

A poc a poc, de manera natural, ha anat apareixent una estructura comuna que tots reconeixem i repetim: “Avui a l’escola, què menjarem?”. A partir d’aquesta frase base, la classe ha anat afegint el primer plat, el segon plat i les postres, construint una cantarella col·lectiva que s’ha convertit en la cançó de la classe. Aquest procés ha afavorit la participació de tot el grup i ha reforçat el sentiment de pertinença.

Posem música a les paraules

Un cop la cantarella ja era segura, vam fer un pas més: buscar una melodia. Amb xilòfons preparats amb escala pentatònica, els infants van experimentar amb sons i combinacions. D’una d’aquestes proves va sorgir una melodia que el grup va escoltar, repetir i fer seva. Així, una idea inicial es va transformar en una creació col·lectiva.

Escriure la música com la sentim

A les darreres sessions hem començat a representar la melodia per escrit. Cada infant ha creat la seva pròpia partitura: alguns han utilitzat lletres (Do, Re, Mi, La) d’altres han fet servir símbols, i alguns fins i tot s’han atrevit a escriure les notes en un pentagrama. Aquest treball ens ajuda a relacionar el so amb la seva representació gràfica, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge.

🎶 UNA EXPERIÈNCIA MUSICAL: RITME BINARI I TERNARI.

“Involucra’m i ho entendré”

Carl Heinrich Maria Orff  1895-1982 Múnich, compositor i pedagog musical.

Aquesta setmana, a les sessions de música, els nens i nenes de 1r hem treballat els ritmes binari i ternari d’una manera molt vivencial i divertida. Ho hem fet a partir de la cançó “Cuckoo”, que ens ha servit per escoltar, moure’ns i tocar seguint el seu ritme.

Per començar, hem escoltat la cançó i hem descobert que a vegades la música es pot organitzar en grups de “dos batecs” (ritme binari) i altres vegades en “tres batecs” (ritme ternari). Aquest “batec” és com el cor de la música, allò que ens fa picar de mans o moure els peus sense adonar-nos-en.

Un cop ho hem identificat, hem començat a fer els ritmes amb percussió corporal: picant a les cuixes, aplaudint o fent petits moviments. Cada vegada que canviava la part de la cançó, també canviava el ritme que havíem de seguir. Els infants han estat molt atents i s’han coordinat molt bé!

Després hem fet un pas més: hem utilitzat instruments de petita percussió(com pals, panderetes o maraques) per repetir els mateixos patrons rítmics. Això els ha ajudat a escoltar amb més precisió, a seguir el ritme del grup i a tocar de manera més conscient.

Per acabar, hem seguit un musicograma, una representació visual de la cançó que ens ajuda a veure com avança la música i quan arriben els canvis. Aquesta combinació d’escoltar, mirar i tocar facilita molt la comprensió dels conceptes, sobretot en aquestes edats.

Ha estat una activitat molt completa que ens ha permès treballar l’atenció, la coordinació, l’escolta activa i, sobretot, gaudir de la música amb el cos i amb els instruments. Els infants han respost amb entusiasme i molta energia!

Seguirem explorant el ritme i la música d’altres maneres al llarg del curs. 🎶🙂

Crep x Crep: quan la música diu gràcies.

Un cant d’agraïment al nostre mestre de música, el Bernat.


A l’Escola Marta Mata hem viscut una experiència d’aquelles que deixen empremta. Els alumnes de la comunitat de Grans i les Tanits en representació dels Mitjans  van participar en un projecte musical ple d’emoció i creativitat: compondre una lletra especial per reconèixer i agrair la feina i l’estima que ens ha regalat el Bernat, l’antic mestre de música de l’escola.

A partir de la base musical de Coti x Coti, del grup The Tyets, vam crear la nostra versió personal: “Crep x Crep”, una cançó plena d’anècdotes, humor, records i afecte. Durant més d’un mes, vam treballar la lletra, vam assajar veus, vam preparar una petita coreografia de sardana i vam cuidar cada detall amb molta il·lusió. Tot plegat, en secret.

El Dia de la Música, el Bernat va venir a l’escola amb el seu grup, convençut que venia a oferir-nos un concert sorpresa. Però la sorpresa gran va ser per ell. A meitat de Coti x Coti, la Meritxell, l’actual mestra de música i còmplice del projecte, va aturar la cançó i va convidar representants de cada classe a pujar a l’escenari. I allà, amb músics i alumnes units, va començar la nostra versió Crep x Crep.

La seva cara d’emoció ho deia tot. Va ser un moment màgic, d’aquells que recordarem sempre. Un d’aquells instants que demostren que la música és capaç d’unir, emocionar i donar les gràcies millor que mil paraules.

Com a anècdota preciosa, durant les setmanes prèvies era impossible caminar pel pati o pels passadissos sense sentir els alumnes cantar o taral·lejar la cançó. Tot el centre vibrava amb alegria i complicitat.

Aquest projecte ens ha ensenyat que aprendre música és també aprendre a compartir, a estimar i a reconèixer la feina ben feta. Que els mestres que ens inspiren, deixen melodies que ens acompanyaran sempre, “Amb els drets dels infants hem sentíem els primers….”

Gràcies, Bernat. Seguirem fent créixer la música que ens vas ensenyar a estimar. 🎺💙

Crep x Crep Lletra.

Un Inici Ple de Màgia Musical

Ahir vam començar la nostra aventura musical a l’escola amb una sessió molt especial. Com a nova mestra de música, vaig tenir l’oportunitat de estar amb els Rovellons, Alícies i Tanits, i compartir amb ells la meva passió pel món de la música. La primera classe va ser plena de descobriments i emoció, amb una proposta que combinava coneixements, creativitat i una gran dosi de divertiment.

La sessió va començar amb el Silenci. Si, el silenci com a part de la música, de la tensió i distensió, de les ones sonores quan travessen l’aire per arribar a les nostres oïdes i convertir-les en cançons o melodies. Hem recordat que la concentració i la disciplina  formen part de l’aprenentatge musical al igual que necessiten dedicació i paciència per arribar a aconseguir les nostres fites i ho hem fer a través de dinàmiques relacionades amb el silenci i el saber estar.

Vam parlar sobre el meu instrument, la viola, i vaig mostrar-los com sona. Van quedar fascinats pel so profund i expressiu que té, i molts van preguntar sobre les diferències entre la viola i altres instruments, com el violí. Va ser una excel·lent oportunitat per començar a introduir-los al món dels instruments musicals i la seva diversitat.

Després de la presentació personal, vaig introduir-los a un conte musical creat per a l’ocasió. El conte parlava sobre una petita mota de pols que viatjava per un món ple de sons i música. Aquesta mota de pols, tot i ser petita i aparentment insignificant, es va adonar que els sons que escoltava al seu voltant eren màgics i podien transformar-se en música.

A través d’aquesta història, vam explorar els diferents instruments de petita percussió que tenim a l’escola, com els tambors, les maraques, els xilòfons i els cascavells. Els alumnes van poder escoltar-los en acció. La idea era mostrar-los com, fins i tot els sons més senzills, poden crear una melodia o un ritme ple de vida.