TOT RECORDANT LES COLÒNIES

Fa uns dies que hem tornat emocionats de les esperades colònies a la Garrotxa i és per això que hem volgut recollir les idees, impressions i records que ens enduem de l’estada i l’experiència. Plegats hem recordat els moments viscuts gràcies al visionat de les fotografies. Aquestes petites xerrades i mostres de fotografies també ens han servit per poder explicar i mostrar, als infants que no van poder venir, tot allò que vam poder veure i fer, durant aquells tres dies, i que tant té a veure amb la temàtica dels volcans dels nostres projectes. Després de parlar-ne en grup, cadascú ha hagut de fer el seu petit treball individual de reflexió a la llibreta, documentant amb alguna fotografia i acompanyant d’un petit text allò que més el va sorprendre, allò que creu que recordarà per temps…

Hi ha 3 elements naturals del paisatge de la Garrotxa que vam descobrir i que estem representant en un mural: el volcà Croscat, la Fageda d’en Jordà i el volcà Santa Margarida.

Del volcà Croscat ens va sorprendre la seva història , com la mà humana pot ser capaç de transformar al seu gust la natura, segons les seves necessitats i interessos. Les escavadores fa un temps van foradar-ne una part important per aprofitar la terra rocosa volcànica que tan bé va a les plantes per créixer. Sort que la gent que estimava aquelles terres i els seus volcans van rehivindicar i protestar pel què s’estava fent, aconseguint que es considerés al cap d’un temps zona de Parc Natural protegit.

A la Fageda d’en Jordà vam poder sentir i entendre tot el què Joan Maragall explica en el seu poema que ja coneixíem abans d’anar-hi: la sensació de calma, de poder-s’hi perdre, de quietud… és un lloc certament màgic, on vam tenir l’ocasió de jugar-hi, fer cabanes, comptar passos, abraçar-nos als arbres, amb el desig de tornar-hi algun dia! Ben entrada la Fageda vam descobrir la cooperativa que porta el mateix nom i dona feina a moltes persones, algunes d’elles discapacitades (és una gran obra social). Vam veure i tocar les vaques i ens van explicar tot el procés per fer-ne els iogurts i és clar, els vam tastar!

I per si no havíem caminat prou l’endemà cap al volcà Santa Margarida! Recordem la impressionant costa amunt que hi havia, com costava!, però quan ja érem dalt quina il.lusió baixar per les escales per descobrir què hi hauria al cràter d’aquell volcà…els mestres ens asseguraven que hi podríem tocar de peus a terra. Sabeu què era el cràter d’aquell volcà? Doncs una ermita!!

Mireu si en tenim de curiositats per dibuixar, escriure i representar a les nostres llibretes i al mural!

Una idea que belluga, un projecte que comença a tenir forma!

Tot el que fins ara hem viscut els Krafts ens ha quedat en algun lloc dins la memòria. Tenim ganes d’explicar moltes de les coses que hem descobert, o d’altres que ens queden per descobrir (experiments per provar…). Però hi ha dues coses que darrerament ens han emocionat  i que segurament seran font d’inspiració per nosaltres: el conte Tinc un volcà (per la ràpida identificació de l’estat emocional que n’hem fet) i el poema La fageda d’en Jordà (per tot el tema del treball paisatgístic i d’entorn de les colònies). A partir d’aquest conte i del poema hem començat a fer tot un treball amb les paraules, per entendre-les millor, viure-les, sentir-les i expressar-les a la nostra manera.

Amb el conte hem jugat a representar petits fragments  que ens han interessat, fent ús de la improvisació lliure o guiats per les propostes dels companys, fins a provar de construir plegats personatges per a tots i totes. Cada dia de projectes treballarem, en petites estones curtes, aquests espais d’elaboració de petits diàlegs entre dos-tres infants, fins aconseguir petits guions de text adequats a les nostres possibilitats.

El poema de La fageda d’en Jordà ens ha permès connectar amb la imaginació, fer hipòtesis d’aquest bosc que podrem veure ben aviat quan siguem a les colònies, deixar-nos portar per les paraules, escoltar-les, tancar els ulls i fins i tot sentir els sorolls i olors del bosc, mentre recitem i ens deixem endur pels nostres sentits. Recitar el poema s’ha transformat en un ritual més de l’estona de projectes, molt esperat, un moment que ens convida a la calma, que l’acompanyem amb petits sons del carilló i que sempre comença amb la pregunta “Saps on és la fageda d’en Jordà?

Ara la nostra idea, que tot just comença a néixer, i que no és gens fàcil, és fer una petita creació artística partint de les proves que anem fent d’interpretar el conte i del poema. A més a més també hi afegirem  tot allò que també ens hagi agradat de volcans (experiments i altres propostes artístiques i plàstiques). El resultat que esperem serà una creació nostra lliure, molt lliure de tot plegat, per poder-la representar. Apa que se’ns gira feina!

De moment hem començat a pensar en els personatges que voldrem representar.

La Garrotxa: terra de volcans

Estrenat el mes de febrer els Kraffts comencem a veure que s’apropen les colònies, tal i com vàrem marcar en el nostre calendari. Ens interessem per començar a situar en el mapa de Catalunya la comarca de la Garrotxa i ens imaginem com serà el viatge que farem en autocar per arribar-hi des de Vilanova del Camí. Parlem de pobles, ciutats, comarques i capital de comarques. Després d’una estona entre mapes, ens deixem endur  pels sentits tot escoltant el poema de Joan Maragall de la Fageda d’en Jordà. Ara també sabem que en aquesta Terra de volcans hi haurà de ben segur un bosc important entre volcans, pobles… Comencem a fer hipòtesis de tots aquests espais i paisatges i dibuixem aquesta Garrotxa. Aquesta setmana l’Iris també ens ha portat una pedra volcànica de la Garrotxa. Ens explica els seus pares van anar-hi  i que és just del lloc on anirem de colònies.

Tinc un volcà

Els Katia Kraffts hem explicat el conte “Tinc un volcà” de la Míriam Tirado. Aquest conte ens ha ajudat a relacionar l’emoció de la ràbia amb la força dels volcans quan entren en erupció. Ens ha agradat explicar quines coses són les que ens fan enfadar més (quan ens prenen les joguines que més ens agraden, quan ens diuen coses lletges, quan els amics ens deixen de banda…) i entre tots hem explicat maneres de fer-nos tornar a la calma, quan ens enrabiem tant. Com en el conte hem vist que tancar el ulls i respirar és una bona manera per relaxar-nos. Hi ha infants que expliquen que també calmen els seus volcans interns escoltant música, parlant amb els pares, anant a la seva habitació, passant estones sols… Després de les converses ens ha agradat representar plàsticament totes aquestes emocions. Ens hem fet fotografies enfadats i enfadades i hem imaginat aquest volcà intern, dibuixant-ne l’explosió de lava!

Els Cossmans i els Kraffts visionem plegats la peli “Del revés”

De tant en tant ens agrada compartir estones i propostes amb els altres grups. Per això, veient que infants dels dos grups proposaven veure aquesta pel·lícula, i amb la intenció de relacionar-la amb les emocions i el volcà intern, hem decidit aprofitar aquesta oportunitat i trobar-nos per veure-la plegats.  En acabar, ben emocionats, en petits grups hem escollit una de les emocions representada a la pel.lícula (alegria, tristesa, ràbia, fàstic i por) per imaginar amb quin element natural podríem dibuixar-la. Per exemple la ràbia podem imaginar-la com si fos l’erupció del volcà.

DESCOBRIM ELS VOLCANS INTERNS

Aquesta última setmana abans de vacances hem acabat pensant que no és possible tindre un volcà dintre nostra perquè la lava i el fum ens mataria. Però gracies a la lectura del llibre “Tinc un volcà” de Míriam Tirado hem descobert que és possible explotar com un volcà quant sents molta ràbia.

També hem aprofitat per començar a veure la pel·lícula “Del revés”, ja que hi surten uns personatges que controlen les nostres emocions i que després de parlar d’ells ja els reconeguem, aquest són la ira, la tristesa, la alegria, la por i el fàstic. Doncs bé, havem aprofitat per indagar més amb el personatge de la ira i relacionar-la amb la ràbia del llibre “Tinc un volcà” i amb els propis volcans.

Seguim avançant amb moltes ganes i il·lusió per poder veure quin serà el final d’aquesta aventura tan apassionant.

DESCOBRIM A KATIA KRAFFT

Aquesta setmana ha sigut molt important per nosaltres, ja que finalment havem descobert qui és la Katia Krafft. Es tracta d’una vulcanòloga molt important que va fotografiar i filmar molts volcans en erupció, va ajudar a conèixer millor als volcans i va salvar a molta gent del perill de la lava. Ens podríem atrevir a dir que ja és tota una heroïna per nosaltres.

També havem parlat de la possibilitat de fer un viatge al centre de la terra, pel que ens ha portat a conèixer al Jules Verne i la seva obra “Un viatge al centre de la terra”. Així que havem vist un petit conte que ens ha explicat de què tractava aquest viatge. Però creiem, després de estudiar la geosfera, que és una mica de fantasia. Tot i així ens ha agradat moltíssim.

DESCOBRIM I CREEM LA NOSTRA GEOSFERA

Una setmana més, el grup de la Katia krafft ha seguit investigant i responent a grans incògnites plantejades durant les sessions a l’aula.

La setmana passada vam fer un forat al sorral per buscar lava i ens vam adonar que no era prou fons. Aquesta idea ens va despertar la curiositat per investigar que hi ha molt a dintre de la terra i com de fons hauria de ser el forat que hauríem de fer per trobar lava. Per aquesta raó, aquesta setmana havem descobert que la terra te diferents capes de profunditat (l’escorça, el mantell superior i inferior i el nucli) que reben totes plegades el nom de geosfera i que es troben a una profunditat de milers de quilometres, tot i que no tots coneguem el mil, sabem que aquesta xifra té molt números. Per aplegar a aquestes conclusions, havem debatut del que ja sabíem i hem revisat diferents imatges de la terra i un vídeo de la geosfera que ens ha agradat molt.

Una vegada havem descobert les capes de la terra, havem construir per parelles la nostra pròpia geosfera amb plastilina i havem etiquetat les diferents capes amb el seu nom corresponent.

Aprofitant que ja en sabem on podem trobar lava, havem aprofitat per guardar-nos la xifra de quina és la temperatura en la que es troben els volcans i havem agafat un termòmetre per treure la nostra temperatura corporal. Així havem comparat les diferents mesures i hem descobert que la lava és molt perillosa i que no hi deguem estar mai a prop.

Seguim pensant en què passaria si tinguéssim un volcà petit dintre del nostre cos i creiem que molt bo no ha de ser.

A LA RECERCA DE LAVA

Durant aquesta setmana, el grup de la Katia Krafft, ha seguit investigant i responent a algunes de les incògnites que ens han anat sorgint fins al moment.

És possible trobar lava si fem un forat al terra? Doncs, havem sortit al sorral del pati amb una pala per fer-ne un forat. Però no havem trobat lava, tot i que el forat ja hi era fons. Així que havem deduït que el forat no era prou fons i havem dibuixat com pensem que hi deuria de ser per poder trobar lava.

Per últim, havem conclòs la setmana pensant que els volcans s’irriten, és a dir s’enfaden, quan una persona enfadada cau dintre. I aquesta afirmació ens ha portat a pensar: I si un volca que trau fum i lava pogués entrar dintre d’una persona? Què passaria?

Seguirem descobrint i responent tots plegats a totes aquelles incògnites que ens van sortint.

SEGUIM APRENENT DELS VOLCANS

Aquesta setmana, el grup de la Katia Krafft ha decidit començar escrivint a l’aula el títol del projecte “QUÉ COSA IRRITA A LOS VOLCANES” i documentar-lo a la nostra llibreta.

També havem descobert quines són les principals parts d’un volcà. I havem aprofitat per construir volcans amb plastilina i un de ben gran on poder jugar a posar i treure les seves parts.

Sempre tenim moments per poder comentar tot allò que anem aprenent i seguim plantejant-nos grans incògnites com: A quants graus de temperatura es troba un volcà? Podem entrar dintre d’un volcà amb un vestit de seguretat? Els dinosaures es van extingir amb un meteorit que va caure del cel o va sortir de dintre d’un gran volcà?

Ja sabem que els volcans s’enfaden i exploten tirant lava, però també comencem a sospitar que potser té algun tipus de relació amb les persones que s’enfaden molt.

Havem finalitzat la setmana tornant a veure quins són els 10 volcans més perillosos del mon. I a més a més, ens ha sortit el dubte de descobrir qui és la Katia Krafft. Així que amb curiositat i amb molta energia seguim avivant la flama del volcà per veure on ens durà la propera setmana.