“Los probióticos son microorganismos que, cuando se consumen en cantidades adecuadas, ofrecen beneficios para la salud como mejorar la digestión, fortalecer el sistema inmunológico y ayudar a prevenir enfermedades”, Organización Mundial de la Salud (OMS).

Fa unes setmanes, l’Anna de l’aula dels Petits Prínceps, que ja ens coneix a nosaltres i el projecte que tenim entre mans, va portar-nos a la classe dos pots de vidre amb un líquid a l’interior. Sospitàvem que era quefir, fa setmanes que anem demanant poder-ne fer i tastar-lo!

L’Anna ens ensenya el primer pot i ens explica que és beguda de quefir, està fet per ella a casa seva i ens ofereix poder-lo tastar si volem. Ens adverteix que el gust és ben diferent de la beguda que trobem als supermercats, ja que aquest no porta cap mena d’additius ni sucre. De mica en mica, anem animant-nos a provar-lo cadascú amb la seva cullera, i també de mica en mica anem observant les cares que tots anem posant en notar el gust àcid a la boca. Alguns Quefirs comenten que els agrada, d’altres no tant.

Després, l’Anna ens mostra el següent pot i ens explica que dins trobem el quefir, el fong. Parlem sobre aquests éssers vius curiosos i busquem d’altres exemples que podem trobar a la natura, però també a la cuina. El quefir, igual que la resta d’éssers vius, necessita respirar i per això el pot no té tapa. També s’alimenta, i ho fa del sucre que té la llet. Alhora que s’alimenta, la llet fermenta, que és una reacció química, i passades 24 hores obtenim una beguda probiòtica a la que anomenem beguda de quefir. Per tal d’entendre-ho una mica millor, realitzem pas a pas tot el procés:

1. Preparem un bol, una cullera i un colador per colar el quefir de la beguda. (Important! No podem utilitzar res metàl·lic perquè el fong podria morir.)
2. Aboquem la mescla del pot dins el colador i ens ajudem amb la cullera per anar colant la beguda.
3. Al bol anem observant com cau la beguda de quefir, al colador va quedant el quefir (fong).
4. Quan tot està colat, retirem el bol. En l’interior del bol trobem la beguda que ens beurem, però abans haurà de reposar durant 24 hores a la nevera.
5. Al colador posem aigua embotellada al fong per netejar-lo.
6. En un pot net i sec, aboquem el fong que ja és net. Cobrim amb llet el fong i, sense tapar-ho, busquem un lloc sec i fosc per deixar-lo fermentar durant 24 hores.

Tastar el quefir i poder conèixer el procés que hem de seguir per obtenir-ho, ens ha agradat molt. A més a més, hem après noves paraules com fermentar o probiòtic. És precisament aquesta última la que engega una nova conversa a l’aula, i decidim buscar què vol dir. En una documentació trobem “Els probiòtics ens ajuden a cuidar la microbiota intestinal”. La paraula microbiota no ens sona gaire, però intestinal ens recorda a “intestins”, uns dels òrgans de l’aparell digestiu. La Cristina ens ensenya un llibre que explica què és la microbiota de manera amena, descobrim què són els microorganismes que viuen dins els intestins i que ens ajuden en la digestió, són microorganismes bons i necessaris, per això és important cuidar-los alimentant-nos bé.

“Quien come con cordura, por su salud procura”, refrán español.

Els Quefirs hem estat parlant sobre què és el que el nostre cos aprofita realment dels aliments i així ens ha sorgit el concepte de nutrients. A través de vídeos i molta conversa, hem pogut anar descobrint quins eren aquests nutrients imprescindibles per al nostre organisme i hem pogut conèixer més a fons què ens aporten i de quins aliments en formen part. Proteïnes, Hidrats de carboni, Vitamines, Minerals, Greixos i Aigua han estat protagonistes de les últimes sessions de projectes de comunitat.

“Quina quantitat hem de menjar de cadascun d’aquests nutrients? Hem d’ingerir la mateixa quantitat?”, ens hem preguntat, però la resposta tot i semblar fàcil, ens ha costat consensuar-la. La majoria creiem que n’hem de menjar de tot perquè tots els nutrients són importants i els necessita el nostre cos; tot i això, no estem segurs i segures. En aquest moment, ens presenten “El plat Harvard o plat saludable”. Mitjançant aquest plat ens representen les proporcions de cadascú dels nutrients que hem de menjar en un àpat.

La imatge és bastant clara i de seguida observem que les vitamines i els minerals ocupen la meitat del plat, és a dir, que el nostre plat hauria de tenir verdura i fruita fins a ocupar-ne la meitat. L’altra meitat del plat està dividida en dues parts iguals; en una trobem els hidrats de carboni i en l’altra les proteïnes. A banda d’aquestes proporcions, ens fan una sèrie de recomanacions: acompanyar el nostre plat d’una mica de greixos saludables, beure molta aigua, fer esport i procurar que les fruites que ingerim al llarg del dia siguin variades quant a color.

Per tal d’interioritzar aquest nou saber, el plat saludable, proposem la tasca per fer a casa de pensar en un bon àpat que respecti la norma Harvard. La setmana següent, compartim tots i totes les nostres creacions i junts anem fent valoracions i aportacions que ens ajuden a polir les nostres propostes culinàries.

Litres de llet, grams de farina, ous, culleradeta de vainilla,
grams de sucre, canyella, pell de llimona i taronja, oli…

Cortar, pelar, hervir, añadir, colar, remover, disolver,
retirar, mezclar, verter, enfriar, calentar, rebozar…

Després de preparar tots els ingredients i de rentar-nos molt bé les mans, ens hem organitzat en dos grups per a treballar més còmodament. Hem anat seguint pas a pas, amb atenció i calma, compartint els diferents moments amb prudència vigilant amb els perills que teníem al voltant. Però cuinar també ens ensenya a tenir paciència i, en aquesta recepta, hem hagut tenir-ne i molta. Després d’aconseguir la barreja perfecta entre llet, farina i sucre, aromatitzada amb pells de cítrics, canyella i vainilla, hem hagut d’esperar que es refredés per portar-la unes hores a la nevera de l’escola.

A la tarda, recordem els passos seguits al matí per saber continuar i ens tornem a rentar les mans; higiene i paciència, paciència i higiene! Anem a buscar a la nevera la nostra safata i observem com la massa ha adquirit consistència, ara és més sòlida! La tallem en trossets i preparem la resta dels ingredients per passar a l’arrebossat. De mica en mica anem obtenint els trossets arrebossats i la Cristina els passa per l’oli que ja és calent, fregim la llet!

Un cop tenim tots els trossets fregits, esperem que es refredin una mica i passem al tast! Coincidim tots i totes amb què ens ha sorprès el sabor, a la gran majoria ens ha encantat i volem repetir! Deixem alguns trossets per deixar provar als mestres de l’escola i passem repartint-los, ens feliciten per la feina, ja som una mica més experts i quasi quasi… uns grans XEFS!

Cuinar sempre és una bona oportunitat per posar-nos a prova; mostrar-nos atents i prudents alhora de col·laboratius i generosos amb la resta de companys, però també valents a l’hora de provar noves textures i sabors. Cuinar també ens ajuda a descobrir i experimentar amb el llenguatge i la ciència, entendre conceptes i vivenciar transformacions!

“Amb el simple coneixement no n’hi ha prou: cal implicació, sensibilitat, tendresa i responsabilitat en la nostra relació amb el medi natural”, Salvador Grau i Tort.

Després de la nostra estada a Juneda, els Quefirs hem compartit tot el que allà hem pogut observar i experimentar. En aquesta conversa hem focalitzat la mirada en els aprenentatges que pensem ens ajuden a continuar fent créixer el nostre projecte i, entre tots i totes, hem anat confegint una llista. Tot seguit, ho hem documentat a la nostra llibreta.

En aquest compartir de moments i experiències diverses, ens adonem que a la granja de Les Obagues ho tenen tot molt pensat i organitzat de manera que tot s’aprofita. En petit grup, i a partir de les imatges dels espais principals del CdA de Juneda, pensem quines relacions s’estableixen entre ells.

“De l’hort surten les verdures i hortalisses que aniran a la cuina per fer el menjar”, “I de la granja també surt menjar!”, “De la granja també s’utilitza la caca dels animals per portar-la fins a l’abocador d’on fan el compost”, “I les restes de l’hort i de la cuina també poden anar a l’abocador…”, “I el compost va a l’hort!”…

En un pòster amb unes fletxes ja establertes, cada grup col·loca els 5 espais. Afegim unes imatges que representen diferents productes que poden entrar o sortir de cadascun d’aquests espais i els infants pensen en quina fletxa col·locar-los. No és fàcil! A Juneda passen moltes coses a l’hora! Amb paciència i lògica, anem col·locant la majoria de les imatges; i amb una mica d’ajuda acabem trobant el lloc dels productes més complicats.

Aquesta activitat ens ajuda a complementar la conversa que teníem en un principi sobre l’aprofitament màxim de tot el que tenen a Juneda. Estem d’acord que aquest fet és molt beneficiós alhora que observem una espècie de roda que comença, acaba i torna a començar. “Aquest procés té nom, es diu cicle“, comentem. En aquest moment més d’un Quefir relaciona aquesta paraula amb altres processos coneguts com el cicle de l’aigua o el cicle de la vida. I entre tots i totes intentem definir aquesta nova paraula que sens dubte interpretem com a molt important.

“La comida que ingieres puede ser la medicina más segura o el veneno más lento”, Ann Wigmore.

Els Quefirs hem compartit les nostres receptes realitzades a casa al llarg de les vacances d’hivern. Cadascú ha pogut explicar què ha cuinat, però també ha compartit quins ingredients eren els més importants en el seu plat o postres, qui els ha acompanyat en l’elaboració i si el tast posterior ha estat força aplaudit.

Aquest moment ens ha portat a recordar una de les últimes converses que vam realitzar plegats al desembre sobre la funció dels aliments que vam descobrir en un vídeo. Gràcies a ell vam establir tres grans grups; els reguladors, els constructors i els energètics. Amb les funcions rescatades de la nostra memòria, hem volgut pensar i relacionar les nostres receptes amb alguna d’elles. Per això ha estat important trobar els ingredients amb més pes. No obstant això, ens ha quedat clar que és difícil, ja que sovint fem servir aliments ben diferents a nivell funcional.

Que alimentar-nos és una necessitat vital ho tenim clar, alhora que sabem que podem fer-ho de manera més o menys saludable. Al parlar dels tres grups d’aliments segons la seva funció, posem sobre la taula què volen dir. Els energètics són els que ràpidament sabem definir, ara bé, no sabíem que els podíem classificar en dos subgrups; els energètics “bons” i els energètics superflus o “dolents”. Els constructors ens ajuden a créixer forts, i els làctics en són un exemple, el grup que representem. Els reguladors ens fan despistar al principi, “regular” té connotacions no gaire positives per nosaltres, així que definim amb exactitud aquesta paraula per descobrir que, al contrari, té connotacions molt positives per al nostre cos, ja que permet l’equilibri i el benestar.

Per tal d’anar adquirint certa agilitat i domini juguem a classificar diferents aliments segons les funcions esmentades. Ens anem ajudant i justificant les nostres respostes, de mica en mica ens fem més experts en el tema!

A banda de la paraula LÀCTICS, també vam obtenir una làmina després d’encaixar totes les peces del trencaclosques amb els nostres noms. Aquesta làmina, que ens va semblar força peculiar, ens descobria l’obra d’art “Yellow oasis”. Observàvem que tots els elements que formaven part d’aquesta obra eren comestibles i de tonalitats groguenques, i coincidíem en el fet que el formatge era l’element central i el que més cridava la nostra atenció. “Per això som els làctics, pel formatge!”, exclamen alguns Quefirs.

Encuriosits per l’artista, en Carl Warner, ens preguntem com aconsegueix fer aquest tipus d’art. En un primer moment pensem que tot és gràcies a un muntatge amb ordinador, però la nostra sorpresa arriba en descobrir que ho fa manualment. Parlem sobre el procés que segueix i mirem algunes fotografies, en Carl pensa prèviament què vol representar, va personalment al mercat a triar els millors productes, realitza el muntatge cuidant la llum i la temperatura, i CLICK! Foto!

I un cop resolts els misteris sobre el nostre nom i l’obra d’art “Yellow oasis”, anem pel següent repte: i els altres grups? Tots i totes sabem alguns noms, entre infants parlen sobre allò que va succeint en els diferents grups i comparteixen anècdotes i experiències. Però són noms estranys i preferim preguntar directament. Així que preparem llibretes i investiguem!

En tornar a la classe compartim impressions sobre els noms que hem escoltat i anotat. Ens adonem que són encara més estranys que els nostres!

REGULADORS? CONSTRUCTORS? ENERGÈTICS? SUPERFLUS?

Com ens agrada jugar amb les paraules intentem fer relacions: energètics deu estar relacionat amb l’energia, constructors amb construir, reguladors potser vol dir que és regular, superflus no tenim ni idea… Haurem de seguir investigant!