Cualquiera que sea el camino que elijas, siempre hay alguien que dice que te equivocas. Siempre surgen dificultades que te tientan a pensar que tus detractores tienen razón. Trazar un mapa de acción y seguirlo hasta el final requiere mucho coraje.
Ralph Waldo Emerson
Des de l’inici de l’any, el grup “S, de sherpes” ens estem proposant millorar la nostra capacitat memorística a partir de la pràctica sistemàtica de diferents tècniques. Hem partit de Catalunya i arribarem al món, descobrint els mapes polítics i físics. I com n’és de difícil memoritzar, quan hi estem perdent el costum!. Des de gener estem compartint estratègies de gimnàstica memorística per tal d’aprofitar al màxim les nostres capacitats, alhora que comprovem la necessitat de l’esforç personal.
Avui hem dedicat una estona a mirar de ben a prop l’atles i calcar-ne un mapa d’Europa amb paper vegetal. Hem parlat de les fronteres naturals i hem vist els límits entre Europa i Àsia. Junts hem pactat què entrarà la setmana vinent.
Paral·lelament, i en digital, seguim aprofundint en la descoberta dels ODS. Fer una bona cerca, crear una taula, inserir imatges, centrar textos en les cel·les…
Només amb l’aventura, algunes persones aconsegueixen conèixer-se a si mateixes, trobar-se a si mateixes.
Andre Gide
Finalment, hem pogut gaudir d’aquest regal inesperat: unes colònies extres a Cal Mata, la casa pairal de la Marta Mata a Saifores. Enguany se celebra el centenari del seu naixement i nosaltres en fem 20 d’escola. Des de la Fundació ens han regalat la possibilitat de fer unes colònies lúdiques a cost 0 pel que fa a l’allotjament i al menjar; i ens hi hem tirat de cap. Havíem de marxar el passat dijous 12 de febrer, però pel tancament per l’alerta de vent les vam haver d’anul·lar. Per sort, disposaven d’un forat per aquesta setmana i ho hem aprofitat.
Han estat dos dies divertits on hem gaudit de moltes descobertes al voltant de la figura i l’obra de la Marta Mata Garriga. A través d’un Scape Room hem trobat la càpsula del temps de la Marta Mata, que ens ha endinsat al llarg de la seva vida a partir d’un recull de fotografies, un diari personal i una auca. També hem tingut l’oportunitat de descobrir la casa i alguns dels espais tan singulars com la biblioteca i les aules-tallers. L’endemà hem pogut fer un taller de manualitats i hem gravat els pòdcasts amb llegendes tradicionals de l’Anoia seguint l’exemple de la Marta Mata i la seva defensa de la cultura popular catalana.
Per sort hem gaudit d’una meteorologia favorable, que després de l’hivern que portem, ja tocava! Sol, rialles i experiències.
Les colònies són molt més que una sortida lúdica. Ja és tradició a la nostra escola vincular els projectes a aquestes propostes. De fet, les considerem com a experiències educatives integrals, ja que contribueixen al creixement emocional, social i acadèmic dels infants. Però a més es converteixen en un collage de records que omplen els cors de tots els que les vivim. I sí, sovint plantegen reptes personals, que a vegades costen d’assumir. Les colònies contribueixen a la formació de la personalitat, millorant l’autonomia, la responsabilitat i la confiança en un/a mateix/a. Ajuden a la socialització i la convivència, i ofereixen un aprenentatge vivencial amb experiències directes sobre el medi social, cultural i natural.
A l’abril hi tornarem, aquest cop cap a Coma-ruga!
De la realidad, misteriosa, tan vasta e imprevisible, no percibimos más que lo que se filtra a través de nuestro minúsculo punto de vista. La imaginación activa es la clave de una visión amplia, permite enfocar la vida desde puntos de vista que no son los nuestros, pensar y sentir a partir de diferentes ángulos. Esa es la verdadera libertad: ser capaz de salir de uno mismo, atravesar los límites de nuestro pequeño mundo individual para abrirse al universo.
Alejandro Jodorowsky
Ha estat un dia esgotador i ple de nervis. El nostre grup s’enfrontava a dos reptes aquesta setmana: demostrar l’estudi i treball memorístic al voltant de les comarques, de les principals unitats de relleu i dels rius més importants de Catalunya; i arribar a acords sobre com representar un percentatge en un diagrama circular. Treballs practicant la gimnàstica memorística i treballs practicant pensar, posar en comú les idees personals i contrastar-les amb l’ajut de l’altre per construir un model que ens satisfaci a tots i totes.
Hem compartit les maneres personals de treballar la memorització i ens hem posat un nou repte per seguir-la treballant: sortirem de Catalunya per abastar Espanya. La resta del dia l’hem dedicat a compartir les nostres idees sobre com representar en una circumferència una quantitat expressada en percentatges. Ha estat dies de pensar, de buscar justificacions a les idees i sobretot de descobrir el goig d’avançar a través del necessari error. Hem reafirmat, de nou, que aprendre plegats sempre és més interessant i profitós que fer-ho en solitari. Aquí en teniu la mostra dels processos i conclusions a les quals els diferents grups han arribat. Totes han estat imprescindibles per refer les nostres idees personals i trobar un model que ens pugui servir per a altres moments.
Por encima de otras cosas, yo quería comprender cómo funciona el universo y quería hacerlo en el idioma que me resultaba más natural: las matemáticas (…)
Estuvimos comentando un buen rato lo absurdo que resulta que la incultura matemática esté normalizada o incluso bien vista, mientras que nadie presume de no tener ni idea de historia o de cometer errores ortográficos.
Alessandro Maccarrone, 2024
De retorn al Projecte de Comunitat, el grup dels Sherpes hem enfilat cap a la descoberta de les moltes possibilitats per aprendre que ens implica mirar un mapa. Des de l’aturada per les vacances de Nadal tenim la Missió d’enriquir la nostra capacitat memorística fent exercicis de gimnàstica mental. Així que, cadascú té la difícil missió d’anar memoritzant alguns dels accidents geogràfics més significatius de Catalunya i Espanya, així com alguns dels elements administratius (comarques a Catalunya), capitals i províncies i comunitats autònomes a Espanya. Això sí, hem establert que les bases per millorar la nostra capacitat memorística ha de partir del que coneixem sobre el territori, per tal que li posem més significat a l’esforç.
Aquesta setmana ens hem centrat a descobrir com n’és d’important utilitzar un perfil topogràfic, per tal de planificar una ruta i no defallir en l’intent. Com, per regular l’esforç físic, ens va molt bé representar, d’una manera visual, el relleu per on passarem. I per fer-ho hem partit d’un mapa a escala 1:50.000 de la comarca de l’Anoia, hem traçat diferents línies entre dos punts, hem calculat a quina mesura en la realitat es correspondria, hem descobert les corbes de nivell i el que representen. I per fer tot això, números i càlculs a dojo. Hem aplicat de nou la regla de tres, ens hem situat en el sistema mètric decimal, hem provat, hem dubtat, hem calculat, hem preguntat, hem representat, hem compartit, hem explicat i hem refet les nostres idees.
I és que treballar amb els mapes, així com representar les corbes de nivell en perfils topogràfics contribueix a enriquir el coneixement del món natural i social, de les matemàtiques i també de l’àmbit artístic. Així que, animeu-vos a mirar i conversar al voltant d’un bon atles o d’un bon mapa!
«The real voyage of discovery consists not in seeking new landscapes, but in having new eyes.» — Marcel Proust
Avui, dins del projecte “Abraçant el món”, l’activitat l’hem fet tota la Comunitat de Grans, distribuïts a les diferents aules.
Primer hem parlat de la fitxa tècnica de la pel·lícula: títol, any, país, personatges principals i altres dades bàsiques. Després ens hem plantejat de què podria anar la pel·lícula abansd e mirar-la i quina relació podria tenir amb el nostre projecte de Comunitat.
A continuació hem visionat la pel·lícula Dos contra el hielo, basada en una expedició real a Groenlàndia. La història ens ha permès conèixer aquest territori, les seves condicions extremes i les dificultats que hi troben les persones que hi viuen o hi viatgen. Ens hem adonat que el que passava a la pel·lícula, una història de fa molts anys, té relació amb l’actualitat i amb el món en què vivim.
Un cop acabada, hem fet diverses activitats de comprensió: hem respost preguntes més tancades per assegurar-nos que havíem entès la història i també preguntes obertes per poder opinar i interpretar el que havíem vist.
Finalment hem fet un debat al voltant de l’actualitat: hem parlat del territori, dels interessos dels països, del medi natural i de les decisions humanes. Hem vist que una pel·lícula no només serveix per entretenir-nos, sinó també per ajudar-nos a pensar i a entendre millor la realitat.
Avui el cinema s’ha convertit en una finestra per mirar el món.
Cuanto mayor es la isla del conocimiento, más largo es el litoral del asombro y la curiosidad.
(Ralph Washington Sockman)
Ja a l’edat antiga sorgeix la necessitat de representar sobre superfícies planes el coneixement dels llocs. Va ser Eratòstenes qui va reconèixer que la Terra és esfèrica. I més tard, Ptolomeu (s. II dC) va introduir la idea de les coordenades i els primers intents de projecció. A l’Europa cristiana de l’edat mitjana, no hi va haver massa voluntat de tenir un coneixement científicocartogràfic. Haurem d’esperar a l’època del renaixement, dins de l’edat moderna que es torni a viure un gran impuls. De fet va ser en el segle XVI quan apareix la Projecció Mercator que avui encara ocupa la majoria de les representacions.
Treballar amb mapes ajuda a adquirir un pensament espacial bàsic, ja que ens permet comprendre les diferències entre la representació plana i la corbada. També contribueix a ampliar la mirada envers el perquè de les coses. Darrere de les decisions solen haver-hi interessos que les emparen i justifiquen. Així els mapes mundi que tenim més vistos són aquells que posen als països més poderosos en situacions d’avantatge respecte als que no tenen tant poder mundial.
Aquesta setmana, el grup dels Sherpes hem compartir amb els Maorís i els Chi les nostres descobertes sobre com passar de l’esfera al pla. Ens hem trobat plegats a l’aula de música i allà hem vist de nou el vídeo que ens ha ajudat a comprendre com les projeccions que fem servir per representar el món són fruit d’una idea de com es creuen que han de ser les relacions mundials.
També els hi hem mostrat, amb l’ajut d’unes taronges, les moltes possibles distorsions. I els hi hem recomanat que a casa ho provin i ho expliquin als seus familiars.
Ha estat una proposta molt enriquidora i en guardarem un bon record, segur!
A la vida tot és escalar; per mi, escalar muntanyes és fàcil i ho trasllado al dia a dia. Un dia de 24 h és com una muntanya, i intento gaudir-ne des del matí, quan et planteges els diferents projectes, i fins que arribes a dalt, em proposo intentar gaudir de totes les parts del dia.
Araceli Segarra
Amb la descoberta de la serralada de l’Himàlaia i la muntanya de l’Everest avui hem gaudit de l’oportunitat de fer una nova descoberta. A l’escola tenim una mestra, la Mireia Roca que és una entusiasta del muntanyisme i l’escalada. Ella ens ha deixat una motxilla, ben carregada d’objectes imprescindibles quan practiques aquestes activitats.
Amb molta emoció hem anat traient cada objecte i n’hem descobert la utilitat i la importància. Ha estat una conversa molt enriquidora on hem destacat la importància de la seguretat i el treball en equip. Així hem descobert la figura de l’Ekaitz Maiz, el seu company, que a més de fer cursos i formacions sobre muntanyisme, fa també expedicions. Té unes empreses que l’esponsoritzen i li proporcionen materials adequats, i és que aquests són molt cars!
Avui li hem redactat un email demanant-li que ens vingui a visitar un dia i ens pugui explicar la seva experiència. Esperem que sigui possible.
Després, hem analitzat una informació matemàtica sobre el percentatge de muntanyes en diferents països i se’ns han generat preguntes interessants. El Curial s’ha presentat voluntari per fer-nos una explicació sobre el significat d’aquestes dades i de com calcular el % utilitzant la regla de tres. També han sortit temes com els càlculs de les àrees en rectangles i en cercles. Els petits Prínceps que estan amb el grup dels “S” de Sherpas han quedat ben trasbalsats, ja que ho desconeixien. És natural, les Matildes portem des del setembre parlant-ne i enriquint-ho! Pau i calma!
“Hubo un tiempo en el que el Himalaya fue un espacio blanco en los mapas, un crucigrama de montañas sin completar, habitado por pueblos milenarios de idiomas extraños. Un día de 1852, el Servicio Trigonométrico de la India dio la noticia de que se había descubierto la montaña más alta del mundo.
Elisabeth “Nina” Mazuchelli.
Segons el currículum, l’alumnat de primària hauria de ser capaç d’utilitzar mapes, plànols, croquis i altres representacions per localitzar elements del medi, interpretar diferents tipus de representacions cartogràfiques, entendre conceptes espacials bàsics i relacionar l’espai geogràfic amb altres elements (paisatge, població, medi físic, factors naturals i humans), com a part de l’educació en medi natural i social.
El grup dels SHERPES, aquesta setmana hem continuat l’ascensió a les grans muntanyes del planeta. Les hem situat en els diferents continents i ens hem començat a fixar en els mapes, amb detall. Primerament, hem fet una pluja d’idees sobre el què sabem, compartint-les en rotllana, per poder anar endreçant i estructurant el coneixement. Què són, per a què serveixen, quins van ser els primers dels quals es té notícia… Hem parlat de tres tipus de mapes: els físics, els polítics i els temàtics i n’hem vist les similituds i les diferències. Després hem centrat el focus en la llegenda que acompanya un mapa. Així hem començat a posar sobre la taula l’escala dels mapes.
Posteriorment, els he presentat un petit documental, amb anglès i subtitulat en anglès, que ens explicava el com passar de l’esfera al pla, descobrint les projeccions i els interessos que hi ha al darrere de les diferents maneres de veure el món. Els ha sobtat descobrir com, en els mapes del món que més estem acostumats a veure, hi ha tanta distorsió, equiparant Groenlàndia amb el continent africà. De tota la conversa al voltant del material audiovisual, hem descobert l’expressió Tercer Món i amb ella hem iniciat un nou camí de recerca que ens durà a la descoberta de la història de la geografia i el significat de les expressions que s’utilitzen: primer món, tercer món, segon món, països rics, països pobres…
No es más quién más alto llega, sino aquel que influenciado por la belleza que le envuelve, más intensamente siente.
Maurice Herzog
Aquesta setmana hem tornat a fer conversa al voltant de com fer recerca d’informació per tal de millorar les nostres descobertes sobre els i les Lapons, Maorís, Quítxues, Chis i Sherpes .
Posteriorment, hem elaborat unes xarxes de relacions o llistes sobre què sabem del món. En sabem tantes i tantes de coses, que el problema està a decidir per on començar. I així hem passat bona part de la sessió: pensant i repensant; cercant en les profunditats de les memòries; enfrontant-nos a la por del paper en blanc; i fent-nos el propòsit, d’amagat, de buscar informació a casa, quan sigui l’hora de dinar, per sentir-nos més segurs a la tarda.
I sense acabar d’abocar tota la informació, hem compartit el que estàvem. I sí, sabem molt més del que hem recollit!!! Uf, quin descans, tots i totes estem si fa no fa!
Però a més d’aquestes xarxes o llistes, sense avís previ, els he demanat que dibuixin el mapa del món i aleshores un cert pànic mig embolicat de vergonya s’ha apoderat del grup. No sé, no sé…!!!
És com quan aprenem a caminar, ningú és capaç de passar del gateig a córrer una mitja Marató. Ara som conscients que ens cal descobrir i mirar mapes, i també descobrir i remirar uns llibres estranys, que hi havia abans a moltes cases, que es diuen altes. El domini del món digital fa que coneguem el món físic parcel·lat i, en moltes ocasions, sense la percepció i informació que ens donen les escales i llegendes dels mapes.
El final de la sessió del matí ha estat una conversa col·lectiva iniciada a partir de la pregunta:
I nosaltres, quan tenim la necessitat d’abraçar a algú?
Així han sortir idees com: quan estimem, quan estem feliços, quan necessitem ajuda, quan tenim confiança, quan ens coneixem.
I doncs, què ens cal per abraçar el món?
Conèixer-lo!!!
Apa, som-hi Sherpes!
Per la tarda hem descobert, gràcies a la notícia aportada per la Bet, la mort del darrer home que va participar en l’expedició que va fer el cim de l’Everest l’any 1953. Hem llegit l’article i hem començat a mirar el documental que n’explica l’expedició i ens presenta una polèmica: van ser la primera o l’expedició del 1924 hi va arribar abans, però no en van tornar vius?
I amb la mirada posada a l’Everest i a l’Himàlaia ens sorgeixen preguntes interessants. Com se sap quant mesura una muntanya? Com se sap per quina pujar, si aparentment semblen iguals? I per què calen permisos? I el Kilian Jornet ho va fer sense oxigen, com ho va fer?
“El meu pare diu que hem d’aprendre del comportament dels ocells. Els ocells són tan llestos que agafen el millor del nord i el millor del sud”
Binta
Avui a projecte de Comunitat, ens hem centrat en l’ús de l’estratègia de les Notes Cornell per prendre apunts. Per fer-ho em tornat a veure el curtmetratge de Binta y la gran idea, de Javier Fesser. És un dels 5 curtmetratges que formen part de la pel·lícula produida per Tus ojos: En el mundo a cada rato, del 2007, on 5 directors mostren la seva visió sobre les diferents realitats que afecten la infància. És una pel·lícula vinculada també al treball que UNICEF fa per tot el món.
Hem vist la pel·lícula parant-la, conversant sobre les imatges i compartint les nostres interpretacions de les paraules i accions que s’hi recullen. La dualitat entre la vida real i l’obra de teatre que hi representen és colpidora. Un teatre com a element transformador de la societat, ja que ajuda a analitzar i reflexionar sobre les injustícies.
Trobar quina és la gran idea, no ha estat fàcil. Ens passa per davant dels ulls, però no ens sembla possible. Estem tan segurs que som el centre del món que ens costa d’imaginar que no tothom ho vegi així.
«Si seguimos el camino que el primer mundo nos marca corremos el riesgo de que los hijos de nuestro hijos se queden sin peces, sin árboles, sin aire…y en el afán de acumular bienes nos lleve a perder el sentimiento de solidaridad y que el miedo a perder las riquezas acumuladas nos lleve a destruirnos entre nosotros. Es por ello que quiero aportar mi pequeño grano de arena, solcito iniciar los trámites de adopción de un niño tubab. Ya destetado, a ser posible, para que pueda aquí desarrollarse como persona y adquirir los conocimientos necesarios para ser feliz en nuestra humilde comunidad». (De la carta que el padre de Binta entrega a las autoridades)
Després d’haver vist en detall el curtmetratge, hem parlat de les nostres idees sobre l’Àfrica i el perquè hi ha tanta gent que necessita marxar del seu país d’origen. Ha estat curiós com majoritàriament pensem en persones de pell clarament fosca, que viuen en tribus en llocs on fa molta calor i hi ha molts animals i plantes. Llocs amb pobresa, persones mal vestides, que potser passen fam, on hi ha guerres i molta injustícia, on no tothom pot anar a l’escola i on les dones no són tractades amb respecte. I ha estat curiós descobrir com se sorprenen en adonar-se que les persones que venen del Marroc també són de l’Àfrica i no són de pell tan fosca.
Pel proper dimecres preguntarem a les nostres famílies d’on venen els nostres ancestres. I recuperarem la pregunta: per què hi ha gent que es veu obligada a deixar el seu país i la família, i arrisca la vida al mar?
