ESPAIS, PAISATGES I PERSONES ABRAÇANT EL MÓN

Just tornant de vacances de Pasqua, els infants de la comunitat de Grans vam tornar a carregar-nos les motxilles i els sacs de dormir per compartir plegats un temps d’experiències. En aquesta ocasió Coma-ruga ens esperava a l’inici d’una primavera agitada, creuant els dits perquè el temps ens deixés trepitjar la platja. I així ha estat, totes les activitats previstes les hem pogut gaudir intensament, acaronats pel sol i la brisa marina.

A l’alberg ens hem distribuït en petites habitacions, entre rialles i complicitat i ens han tractat d’allò més bé; quins bons àpats! El bosquet que tenen a tocar ha estat el nostre refugi de jocs, resultant agradable per escriure una carta a la nostra família, grimpant entre els arbres i buscant amb les llanternes materials pel joc de nit. Però la il.lusió de la majoria ha estat la platja: descalçar-nos i jugar-hi amb els estels, pales i galledes, paletes i pilotes, construccions humanes, curses… La tarda ens ha passat volant! De nit hem escampat desitjos per un món millor, malgrat el cansament que arrossegàvem.

El sol surt per a tothom, però no tothom es lleva per veure’l. En el nostre cas sí! De bon matí ja érem a la platja veient l’espectacle, parlant d’orientació i estirant el cos per començar bé el dia. Per a molts la primera experiència d’aquest tipus; segur que la recordaran. Després d’un bon esmorzar, hem retornat a la platja i ens hem pogut remullar. Ningú ha quedat sec, tret dels mestres, és clar!. Un bon dinar per recuperar forces per fer un passeig i buscar un indret on dibuixar el paisatge del natural. Hem parlat de perspectives, plans, nivells… mentre procuràvem representar allò que veiem. La gent curiosa es parava i admirava les nostres creacions. Ben cansats, tarda de dutxes, alternant jocs i perruqueria. Hem sopat i novament ens hem animat, aquesta vegada per fer una mica de balleruga! La discoteca ens esperava…

El darrer dia també l’hem volgut ben aprofitar. Ens hem distribuït en dos grups per fer les darreres propostes: una visita amb gust d’història per conèixer un búnquer que va ser casa d’una família i l’activitat d’aventura penjats entre els arbres. Que en som d’afortunats, ens hem recordat!. Però no tots els infants tenen la nostra sort. Hem conegut la història de la Trinidad Casas, una de les persones que de nena va haver de viure al búnquer amb la seva família, perseguits per les seves idees. Avergonyida d’explicar la seva història, anys més tard en faria un recull de poemes, alguns dels quals ara llueixen a les parets del búnquer, acompanyats d’unes imatges del Guernika.

Quina manera d’Abraçar el món!

No dubteu de mirar les fotografies que tenim compartides per veure molt més!

DESCOBRINT ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

“No dubtis mai que un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos pot canviar el món; de fet, és l’única cosa que ho ha aconseguit sempre.”

— Margaret Mead.

Aquestes darreres setmanes, al grup Q de Quítxua, hem estat iniciant-nos en la descoberta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i en la reflexió sobre quina relació poden tenir amb nosaltres i amb la proposta que estem desenvolupant.

Per començar aquest procés, vam veure que, abans d’entendre el significat global d’aquesta expressió, calia desgranar-ne el títol i aturar-nos a pensar què volien dir, per a nosaltres, les paraules objectiu, desenvolupament i sostenible. Ho vam fer connectant amb els nostres coneixements previs, amb allò que ja sabíem i amb les experiències que podíem posar en comú.

La paraula objectiu ens era familiar. És un terme que fem servir sovint a l’escola i que associem fàcilment amb idees com propòsit, repte o fita. Alguns Petits Prínceps del grup, de seguida, ho van vincular amb el concepte d’Ikigai, fent evident com els aprenentatges previs ens ajuden a donar sentit als nous descobriments.

Amb desenvolupament, en canvi, ens va costar més trobar un sinònim concret. Tot i això, a través d’exemples, vam poder començar a construir-ne el significat. Algú explicava: “Quan naixem no sabem parlar ni caminar i amb el desenvolupament ho aconseguim.” Altres infants ho acompanyaven amb gestos de les mans, intentant representar la idea d’avançar, créixer i evolucionar. Així, vam veure com, sovint, el cos també ens ajuda a pensar i a expressar allò que encara no sabem definir del tot amb paraules.

La paraula sostenible va ser, sens dubte, la que més interrogants ens va generar. En un primer moment, ens va deixar en blanc. Ens vam donar temps per pensar, per escoltar-nos i per provar de posar-hi paraules. Curiosament, abans que arribessin les definicions, van aparèixer els gestos: amb les mans obertes, amb el palmell cap amunt, fèiem el gest d’“aguantar”. La Saray ho va expressar així: “Sostenible és que es sosté, però no sé com dir-ho d’una manera diferent.” Aquest moment ens va mostrar com l’aprenentatge comença, moltes vegades, en la intuïció, en la imatge o en el gest, abans de poder-se formular amb precisió.

Només amb aquestes tres paraules, ens costava encara predir què devien ser exactament els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per això, vam decidir fer un pas més i cercar informació. Amb els Chromebooks, vam iniciar una petita investigació a partir d’una tasca del Classroom, on teníem recollit un conjunt d’enllaços que ens podien ajudar a entendre millor aquest concepte i a descobrir per què és tan present al món actual.

Aquest primer moment del procés ens ha permès adonar-nos que aprendre no és només trobar respostes, sinó també fer-se preguntes, activar el que ja sabem, compartir hipòtesis i construir significats plegats. A poc a poc, anem ampliant la mirada i entenent que els ODS no són només una llista de grans objectius mundials, sinó també una invitació a pensar quin paper podem tenir nosaltres en la cura de les persones, de l’entorn i del futur compartit.

En el procés de recollida d’informació, hem anat descobrint aspectes que ens han semblat molt interessants i que ens han ajudat a situar millor què són els ODS i per què tenen tanta importància. Hem après que són 17 objectius, que van ser impulsats per les Nacions Unides i que s’haurien d’assolir, com a màxim, l’any 2030. També hem descobert que van ser creats amb la voluntat de tenir cura del planeta i de les persones, i que, malauradament, tot apunta que no s’estan assolint al ritme necessari.

Aquesta informació ens ha fet adonar que els ODS plantegen reptes molt grans, reptes globals que afecten tot el món. Davant d’això, ens hem fet una pregunta molt important: què podem fer nosaltres? Com pot contribuir un grup d’infants a una proposta tan gran? Lluny de veure aquests objectius com una realitat llunyana o impossible, hem volgut entendre de quina manera les accions petites i quotidianes també poden tenir valor i impacte.

Per això, hem anat parlant de cadascun dels 17 objectius i hem intentat entendre’ls des de la nostra realitat més propera. Hem conversat, hem compartit idees i hem pensat quina podia ser la nostra contribució a cadascun d’ells. Aquest exercici ens ha ajudat a veure que, tot i que els ODS són amplis i complexos, també es poden traduir en accions concretes, properes i possibles.

A partir d’aquí, ens ha sorgit una nova pregunta, molt connectada amb el projecte que estem vivint i construint plegats: “I amb la botiga de segona mà, quins objectius estarem desenvolupant?”

Aquesta ha estat la darrera incògnita que hem volgut resoldre en relació amb els ODS. Posant la mirada sobre la nostra proposta, hem pogut analitzar-la d’una altra manera i adonar-nos que, darrere d’una acció propera i real com aquesta, també hi ha una manera de tenir cura del món, de reutilitzar recursos, de reduir residus i de promoure formes de consum més responsables.

Així, hem pogut comprovar que les nostres accions, encara que siguin petites, també poden ajudar a avançar cap als ODS. Potser no podem resoldre sols els grans reptes del planeta, però sí que podem començar a transformar el nostre entorn més immediat i aportar-hi el nostre granet de sorra, a la nostra manera.

Aquest procés ens està ajudant a entendre que formar part del canvi no depèn només de fer grans coses, sinó també de prendre consciència, actuar amb responsabilitat i descobrir que allò que fem des de l’escola pot tenir un valor molt més gran del que imaginàvem.

Seguim descobrint que, des de l’escola i amb projectes ben propers a la nostra realitat, també podem contribuir a construir un món més just i sostenible.

UN REGAL INESPERAT

Només amb l’aventura, algunes persones aconsegueixen conèixer-se a si mateixes, trobar-se a si mateixes.

Andre Gide

Finalment, hem pogut gaudir d’aquest regal inesperat: unes colònies extres a Cal Mata, la casa pairal de la Marta Mata a Saifores. Enguany se celebra el centenari del seu naixement i nosaltres en fem 20 d’escola. Des de la Fundació ens han regalat la possibilitat de fer unes colònies lúdiques a cost 0 pel que fa a l’allotjament i al menjar; i ens hi hem tirat de cap. Havíem de marxar el passat dijous 12 de febrer, però pel tancament per l’alerta de vent les vam haver d’anul·lar. Per sort, disposaven d’un forat per aquesta setmana i ho hem aprofitat.

Han estat dos dies divertits on hem gaudit de moltes descobertes al voltant de la figura i l’obra de la Marta Mata Garriga. A través d’un Scape Room hem trobat la càpsula del temps de la Marta Mata, que ens ha endinsat al llarg de la seva vida a partir d’un recull de fotografies, un diari personal i una auca. També hem tingut l’oportunitat de descobrir la casa i alguns dels espais tan singulars com la biblioteca i les aules-tallers. L’endemà hem pogut fer un taller de manualitats i hem gravat els pòdcasts amb llegendes tradicionals de l’Anoia seguint l’exemple de la Marta Mata i la seva defensa de la cultura popular catalana. 

Per sort hem gaudit d’una meteorologia favorable, que després de l’hivern que portem, ja tocava! Sol, rialles i experiències.

Les colònies són molt més que una sortida lúdica. Ja és tradició a la nostra escola vincular els projectes a aquestes propostes. De fet, les considerem com a experiències educatives integrals, ja que contribueixen al creixement emocional, social i acadèmic dels infants. Però a més es converteixen en un collage de records que omplen els cors de tots els que les vivim. I sí, sovint plantegen reptes personals, que a vegades costen d’assumir. Les colònies contribueixen a la formació de la personalitat, millorant l’autonomia, la responsabilitat i la confiança en un/a mateix/a. Ajuden a la socialització i la convivència, i ofereixen un aprenentatge vivencial amb experiències directes sobre el medi social, cultural i natural.

A l’abril hi tornarem, aquest cop cap a Coma-ruga!

ATERREM LES IDEES: LA NOSTRA PROPOSTA

“La millor manera de predir el futur és crear-lo.” — Peter Drucker

Establim quin serà el nostre repte de grup dins del projecte Abraçant el món. Ens mirem amb atenció el mural amb totes les idees recollides. Les llegim en veu alta per recordar-les, comprendre-les i posar-les en relació. Aquest procés de lectura, observació i interpretació col·lectiva forma part del nostre aprenentatge significatiu i ens ajuda a entendre que cada idea, per petita que sembli, pot tenir un gran impacte.

Les propostes que tenim al mural són:

  • Botiga de segona mà
  • Com fer que les persones no tirin escombraries a terra?
  • Preparar un circuit per als més petits
  • Investigar si a l’escola reciclem bé
  • Aprendre coses noves sobre el món
  • Ajudar als L de Lapó a reciclar piles

Entre totes aquestes idees, ens crida més l’atenció la botiga de segona mà, i l’anotem a la pissarra per poder-la treballar amb més profunditat. Durant la reflexió, afegim altres idees que considerem importants. Algú proposa incloure “ajudar a les persones”, perquè sabem que des del nostre grup podem fer accions concretes per donar suport a qui ho necessita. Un altre quítxua suggereix parlar sobre com reciclar a l’escola, integrant així la consciència ambiental i el compromís amb el nostre entorn.

Finalment, a la pissarra queden tres idees anotades:

  • Botiga de segona mà
  • Ajudar a les persones
  • Parlar de reciclar a l’escola

Ens preguntem si tenen relació aquestes tres idees. Relacionar i connectar diferents propostes ens ajuda a generar comprensió més profunda i a justificar les nostres decisions com a grup.

Ràpidament veiem la connexió:
Si muntem una botiga de segona mà, podem ajudar a les persones, ja que poden aconseguir objectes que necessiten a bon preu. Al mateix temps, reciclem i reutilitzem materials, perquè aquests objectes tenen una segona vida i no es llencen, contribuint a cuidar el medi ambient.

EUREKA! Ens sentim motivats i engrescats perquè tenim una proposta sòlida i clara, amb molta feina per endavant!

LA COMETA DE LOS SUEÑOS

La cometa de los sueños vuela para reunir las ilusiones
y esperanzas de los niños y niñas del mundo. 
Si quieres acompañarla, sujeta fuerte su hilo. 
Déjate llevar por encima de las nubes sintiendo el viento en la cara.
Llena de alegría tu corazón y sueña con un mundo mejor. 

Fragment extret del conte La cometa de los sueños

Avui els nens i nenes del grup Q, de Quítxua i L, de Lapó, hem fet una proposta a partir del conte La cometa de los sueños  de Pilar López Ávila i Paula Merlán, il·lustrat per Concha Pasamar

A través d’un viatge simbòlic en estel, el relat ens acosta a nens i nenes de països i contextos molt diversos, des de Bolívia fins al Nepal, i ens mostra que, malgrat les diferències culturals i socials, tots comparteixen el desig d’un futur millor. L’estel dels somnis representa els desitjos que cadascú porta dins seu: un món més just, amb aire net, aigua potable, accés a l’educació, respecte per la natura i, sobretot, un món on tots els infants puguin ser feliços i ajudar-se mútuament.

Hem llegit el conte entre tots i totes: cada un de nosaltres ha llegit una part que parla d’un personatge diferent, posant en joc estratègies de comprensió lectora, per interpretar el text i extreure’n la informació més rellevant del nostre personatge. A continuació, hem dibuixat un estel, que és el símbol principal del conte, i hem escollit les paraules clau que descriuen el nostre persontatge per escriure-les dins. 

Quan hem acabat, hem compartit tot el que hem après i hem col·locat cada un dels personatges en un mapa, situant-los als llocs del món on viuen. Per a localitzar cada un dels indrets hem descobert com utilitzar un atles, això sí que ha estat una gran descoberta! Ens ha fascinat!

De mica en mica, hem pogut veure el conte sencer i adonar-nos que, encara que els infants visquin en llocs diferents, tots tenen somnis, desitjos i drets.

Aquesta proposta ha afavorit un aprenentatge significatiu, connectat amb la realitat i amb una mirada global del món, fomentant la reflexió, l’empatia i el respecte per la diversitat. A través del treball cooperatiu, la lectura compartida i l’expressió artística, hem pogut desenvolupar competències comunicatives, socials i ciutadanes, tot donant sentit als aprenentatges i posant-los al servei de la construcció d’una societat més justa i conscient.

CINEMA PER ENTENDRE EL MÓN: “DOS CONTRA EL HIELO”

«The real voyage of discovery consists not in seeking new landscapes, but in having new eyes.» — Marcel Proust

Avui, dins del projecte “Abraçant el món”, l’activitat l’hem fet tota la Comunitat de Grans, distribuïts a les diferents aules.

Primer hem parlat de la fitxa tècnica de la pel·lícula: títol, any, país, personatges principals i altres dades bàsiques. Després ens hem plantejat de què podria anar la pel·lícula abansd e mirar-la i quina relació podria tenir amb el nostre projecte de Comunitat.

A continuació hem visionat la pel·lícula Dos contra el hielo, basada en una expedició real a Groenlàndia. La història ens ha permès conèixer aquest territori, les seves condicions extremes i les dificultats que hi troben les persones que hi viuen o hi viatgen. Ens hem adonat que el que passava a la pel·lícula, una història de fa molts anys, té relació amb l’actualitat i amb el món en què vivim.

Un cop acabada, hem fet diverses activitats de comprensió: hem respost preguntes més tancades per assegurar-nos que havíem entès la història i també preguntes obertes per poder opinar i interpretar el que havíem vist.

Finalment hem fet un debat al voltant de l’actualitat: hem parlat del territori, dels interessos dels països, del medi natural i de les decisions humanes. Hem vist que una pel·lícula no només serveix per entretenir-nos, sinó també per ajudar-nos a pensar i a entendre millor la realitat.

Avui el cinema s’ha convertit en una finestra per mirar el món.

I NOSALTRES? QUÈ PODEM FER PER ABRAÇAR EL MÓN?

“Moltes persones petites, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món.” — Eduardo Galeano

Sabem que vol dir abraçar el món, hem elaborat una bona llista d’idees però el últim dia vam veure que nosaltres, des de l’escola, com a nens i nenes, no les podem fer totes. De fet, nosaltres, de tota aquella llista, ben poques ens podem plantejar de fer. Quan diem nosaltres, ens referim als QUÍTXUAS, el nostre grup. 

Així doncs, avui ens hem proposat pensar en: Quines petites accions podem fer des del nostre grup? Com podem contribuir nosaltres, amb les nostres idees i possibilitats, a fer del món un lloc millor?

Com sempre primer hi pensem individualment, cada pensament compta i tots i totes sabem pensar de forma crítica. Després anotem les nostres idees per compartir-les. Hem de llegir el que ja hi ha escrit per no repetir-nos! 

Aquesta reflexió tot just comença. Les idees que vagin sorgint, les preguntes que ens fem i les propostes que apareguin es convertiran en el nostre repte de grup. Un repte que ens ajudarà a pensar, investigar, imaginar i actuar.

Perquè potser abraçar el món no és una sola acció molt gran, sinó moltes petites accions fetes amb consciència, respecte i ganes de cuidar els altres i el planeta. I nosaltres, els QUÍTXUAS, volem començar a descobrir com fer-ho. 

De moment, les deixem anotades al nostre mural compartit. Després de vacances reprendrem la conversa i començarem a transformar les reflexions en accions més concretes!

QUÈ VOL DIR ABRAÇAR EL MÓN?

“No podem ajudar tothom, però tothom pot ajudar algú.”Ronald Reagan

Fa dies que vam iniciar el projecte i anem fent propostes però fins ara no ens hem preguntat: Què vol dir, realment, abraçar el món? És ajudar els altres? És cuidar el planeta? És intentar entendre com viuen altres persones en altres indrets? 

Amb l’objectiu de trobar possibles respostes, aquests darrers dies hem tornat a mirar el curtmetratge Binta y la gran idea. Aquest film ens porta a conèixer la vida d’una nena que viu en un petit poble de Senegal i ens convida a observar com és el seu dia a dia, la seva escola, la seva família i la seva manera d’entendre el món. Mentre el miràvem hem anat conversant tot fent-nos bones preguntes i reflexionant. Ens hem preguntat: Què en sabem de l’Àfrica? Com ens imaginem la vida en aquest continent? Com seria el dia a dia d’un nen o d’una nena que hi viu? A quina escola aniria? Quines coses serien iguals a les nostres i quines serien diferents? 

A partir d’aquestes preguntes hem intentat posar-nos en el lloc dels infants que hi viuen i imaginar com és la seva realitat. Alguna companya ens ha pogut explicar com és la vida a una zona de l’Àfrica, al Marroc. Les seves paraules ens han fet recordar que hem d’estar molta agraïts de tot el que tenim! També hem observat amb atenció la història de la Binta i hem intentat entendre quina era la gran idea del seu pare. No ha estat del tot fàcil: el seu missatge ens ha fet pensar molt i ens ha obligat a parlar, escoltar-nos i compartir diferents punts de vista. A poc a poc hem anat descobrint que la seva idea té a veure amb valorar el que tenim, cuidar el món i aprendre els uns dels altres.

Després ens hem preparat per respondre Què vol dir abraçar el món?

Primer ens hem pres un temps per pensar-hi de manera individual, reflexionant sobre què creiem que podem fer nosaltres per abraçar el món. Després, hem anotat les nostres idees al mural compartit de l’aula, on totes les aportacions han anat construint un gran mapa de pensaments. Finalment, hem posat en comú les propostes, i les hem compartit amb la resta de companys escoltant-nos i enriquint-nos amb els punts de vista de tothom.

Entre tots i totes hem anat elaborant una llista d’accions que poden ajudar a “abraçar el món”: compartir, ajudar les persones que ho necessiten, respectar les diferències, cuidar la natura, escoltar els altres o ser solidaris. Però mentre fèiem aquesta llista ens hem adonat d’una cosa important: moltes d’aquestes accions les poden fer les persones en general o persones “importants”, però nosaltres volíem anar una mica més enllà.

I llavors ens hem fet una nova pregunta: I nosaltres? Què podem fer per abraçar el món? 

La pròxima setmana començarem a transformar aquestes idees en accions concretes per viure i experimentar què vol dir abraçar el món.

Aquest procés d’observació, reflexió, formulació de preguntes, posada en comú i construcció col·lectiva de coneixement ens permet desenvolupar no només coneixements, sinó també competències clau de l’aprenentatge: empatia, pensament crític, consciència social i ambiental, i participació activa, tot connectant amb experiències significatives de la vida quotidiana. 

QUÈ EN SABEM DEL MÓN?

“El món no és tal com és, sinó tal com el pensem.” — Immanuel Kant

Avui els nens i nenes del grup Q, de Quítxua, i L, de Lapó, hem compartit una proposta que ens ha convidat a mirar el món amb altres ulls. L’objectiu ha estat pensar en tot allò que sabem del món i prendre consciència de com construïm aquest coneixement.

Hem començat amb una reflexió individual: cada infant ha pensat què sap —o què creu que sap— del món que l’envolta. D’aquest exercici n’ha sorgit una llista llarga i diversa, que després hem ampliat conjuntament escoltant i incorporant les idees dels companys i companyes. Aquest procés ens ha ajudat a adonar-nos que sabem moltes coses del món, sovint sense ser-ne del tot conscients, i que, alhora, encara ens queda molt per descobrir.

A partir d’aquest primer exercici metacognitiu, ens hem organitzat en petits grups per transformar totes aquestes idees en una creació artística col·lectiva. Les produccions han estat tan variades com significatives: un grup ha comparat el món antic i el món actual, un altre ha explorat la dualitat entre el bé i el mal, un tercer ha representat el passat i el futur, mentre que un altre ha visualitzat el cel, l’espai, la natura, la ciutat i el mar com a parts interconnectades del món. Finalment, un darrer grup ha triat tres idees que, per a ells, també expliquen el món: els romans, la injustícia i el menjar.

Aquesta activitat ha permès als infants expressar-se amb creativitat, donar forma a les seves idees, cooperar i comunicar-se, i sobretot descobrir que el coneixement del món és plural, compartit i en constant construcció.

SOM ELS QU DE QUÍTXUA

“Jo sóc perquè nosaltres som.” — Filosofia Ubuntu 

Avui ha estat el primer dia que ens hem trobat com a grup. Ha estat emocionant veure’ns i començar a construir junts aquest espai que serà nostre: un espai per pensar, experimentar i crear.

D’entrada, el que més hem necessitat ha estat compartir les nostres idees i experiències. Hem començat parlant al voltant de la pregunta: “COM HEM ABRAÇAT EL MÓN FINS ARA?”. Tothom ha aportat la seva mirada: què ens agrada fer, què ens preocupa, quines coses ens fan sentir part de la nostra comunitat i del món que ens envolta.

Aquesta conversa ha estat com una llavor que començarà a créixer: ens ha ajudat a començar a construir el nostre mapa del projecte. Mica en mica, hem pogut parlar de totes les propostes que havíem fet fins ara, encara que no com a grup, i hem compartit les nostres inquietuds, els somnis i les curiositats.

A partir d’aquí, ens hem plantejat la gran pregunta que ens guiarà en els pròxims dies: “PER ON CONTINUEM ARA?”. És un repte que ens fa mirar endavant amb ganes, amb la seguretat que cada aportació compta i que, entre tots, podem descobrir camins nous i inesperats.

Ha estat un dia d’inici, de primeres connexions i de començar a comprendre que jo soc perquè nosaltres som.