UN REGAL INESPERAT

admin19/02/26  

Només amb l’aventura, algunes persones aconsegueixen conèixer-se a si mateixes, trobar-se a si mateixes.

Andre Gide

Finalment, hem pogut gaudir d’aquest regal inesperat: unes colònies extres a Cal Mata, la casa pairal de la Marta Mata a Saifores. Enguany se celebra el centenari del seu naixement i nosaltres en fem 20 d’escola. Des de la Fundació ens han regalat la possibilitat de fer unes colònies lúdiques a cost 0 pel que fa a l’allotjament i al menjar; i ens hi hem tirat de cap. Havíem de marxar el passat dijous 12 de febrer, però pel tancament per l’alerta de vent les vam haver d’anul·lar. Per sort, disposaven d’un forat per aquesta setmana i ho hem aprofitat.

Han estat dos dies divertits on hem gaudit de moltes descobertes al voltant de la figura i l’obra de la Marta Mata Garriga. A través d’un Scape Room hem trobat la càpsula del temps de la Marta Mata, que ens ha endinsat al llarg de la seva vida a partir d’un recull de fotografies, un diari personal i una auca. També hem tingut l’oportunitat de descobrir la casa i alguns dels espais tan singulars com la biblioteca i les aules-tallers. L’endemà hem pogut fer un taller de manualitats i hem gravat els pòdcasts amb llegendes tradicionals de l’Anoia seguint l’exemple de la Marta Mata i la seva defensa de la cultura popular catalana. 

Per sort hem gaudit d’una meteorologia favorable, que després de l’hivern que portem, ja tocava! Sol, rialles i experiències.

Les colònies són molt més que una sortida lúdica. Ja és tradició a la nostra escola vincular els projectes a aquestes propostes. De fet, les considerem com a experiències educatives integrals, ja que contribueixen al creixement emocional, social i acadèmic dels infants. Però a més es converteixen en un collage de records que omplen els cors de tots els que les vivim. I sí, sovint plantegen reptes personals, que a vegades costen d’assumir. Les colònies contribueixen a la formació de la personalitat, millorant l’autonomia, la responsabilitat i la confiança en un/a mateix/a. Ajuden a la socialització i la convivència, i ofereixen un aprenentatge vivencial amb experiències directes sobre el medi social, cultural i natural.

A l’abril hi tornarem, aquest cop cap a Coma-ruga!

ATERREM LES IDEES: LA NOSTRA PROPOSTA

Marta Trullols28/01/26  

“La millor manera de predir el futur és crear-lo.” — Peter Drucker

Establim quin serà el nostre repte de grup dins del projecte Abraçant el món. Ens mirem amb atenció el mural amb totes les idees recollides. Les llegim en veu alta per recordar-les, comprendre-les i posar-les en relació. Aquest procés de lectura, observació i interpretació col·lectiva forma part del nostre aprenentatge significatiu i ens ajuda a entendre que cada idea, per petita que sembli, pot tenir un gran impacte.

Les propostes que tenim al mural són:

  • Botiga de segona mà
  • Com fer que les persones no tirin escombraries a terra?
  • Preparar un circuit per als més petits
  • Investigar si a l’escola reciclem bé
  • Aprendre coses noves sobre el món
  • Ajudar als L de Lapó a reciclar piles

Entre totes aquestes idees, ens crida més l’atenció la botiga de segona mà, i l’anotem a la pissarra per poder-la treballar amb més profunditat. Durant la reflexió, afegim altres idees que considerem importants. Algú proposa incloure “ajudar a les persones”, perquè sabem que des del nostre grup podem fer accions concretes per donar suport a qui ho necessita. Un altre quítxua suggereix parlar sobre com reciclar a l’escola, integrant així la consciència ambiental i el compromís amb el nostre entorn.

Finalment, a la pissarra queden tres idees anotades:

  • Botiga de segona mà
  • Ajudar a les persones
  • Parlar de reciclar a l’escola

Ens preguntem si tenen relació aquestes tres idees. Relacionar i connectar diferents propostes ens ajuda a generar comprensió més profunda i a justificar les nostres decisions com a grup.

Ràpidament veiem la connexió:
Si muntem una botiga de segona mà, podem ajudar a les persones, ja que poden aconseguir objectes que necessiten a bon preu. Al mateix temps, reciclem i reutilitzem materials, perquè aquests objectes tenen una segona vida i no es llencen, contribuint a cuidar el medi ambient.

EUREKA! Ens sentim motivats i engrescats perquè tenim una proposta sòlida i clara, amb molta feina per endavant!

LA COMETA DE LOS SUEÑOS

Marta Trullols21/01/26  

La cometa de los sueños vuela para reunir las ilusiones
y esperanzas de los niños y niñas del mundo. 
Si quieres acompañarla, sujeta fuerte su hilo. 
Déjate llevar por encima de las nubes sintiendo el viento en la cara.
Llena de alegría tu corazón y sueña con un mundo mejor. 

Fragment extret del conte La cometa de los sueños

Avui els nens i nenes del grup Q, de Quítxua i L, de Lapó, hem fet una proposta a partir del conte La cometa de los sueños  de Pilar López Ávila i Paula Merlán, il·lustrat per Concha Pasamar. 

A través d’un viatge simbòlic en estel, el relat ens acosta a nens i nenes de països i contextos molt diversos, des de Bolívia fins al Nepal, i ens mostra que, malgrat les diferències culturals i socials, tots comparteixen el desig d’un futur millor. L’estel dels somnis representa els desitjos que cadascú porta dins seu: un món més just, amb aire net, aigua potable, accés a l’educació, respecte per la natura i, sobretot, un món on tots els infants puguin ser feliços i ajudar-se mútuament.

Hem llegit el conte entre tots i totes: cada un de nosaltres ha llegit una part que parla d’un personatge diferent, posant en joc estratègies de comprensió lectora, per interpretar el text i extreure’n la informació més rellevant del nostre personatge. A continuació, hem dibuixat un estel, que és el símbol principal del conte, i hem escollit les paraules clau que descriuen el nostre persontatge per escriure-les dins. 

Quan hem acabat, hem compartit tot el que hem après i hem col·locat cada un dels personatges en un mapa, situant-los als llocs del món on viuen. Per a localitzar cada un dels indrets hem descobert com utilitzar un atles, això sí que ha estat una gran descoberta! Ens ha fascinat!

De mica en mica, hem pogut veure el conte sencer i adonar-nos que, encara que els infants visquin en llocs diferents, tots tenen somnis, desitjos i drets.

Aquesta proposta ha afavorit un aprenentatge significatiu, connectat amb la realitat i amb una mirada global del món, fomentant la reflexió, l’empatia i el respecte per la diversitat. A través del treball cooperatiu, la lectura compartida i l’expressió artística, hem pogut desenvolupar competències comunicatives, socials i ciutadanes, tot donant sentit als aprenentatges i posant-los al servei de la construcció d’una societat més justa i conscient.

CINEMA PER ENTENDRE EL MÓN: “DOS CONTRA EL HIELO”

Dani Tomas14/01/26  

«The real voyage of discovery consists not in seeking new landscapes, but in having new eyes.» — Marcel Proust

Avui, dins del projecte “Abraçant el món”, l’activitat l’hem fet tota la Comunitat de Grans, distribuïts a les diferents aules.

Primer hem parlat de la fitxa tècnica de la pel·lícula: títol, any, país, personatges principals i altres dades bàsiques. Després ens hem plantejat de què podria anar la pel·lícula abansd e mirar-la i quina relació podria tenir amb el nostre projecte de Comunitat.

A continuació hem visionat la pel·lícula Dos contra el hielo, basada en una expedició real a Groenlàndia. La història ens ha permès conèixer aquest territori, les seves condicions extremes i les dificultats que hi troben les persones que hi viuen o hi viatgen. Ens hem adonat que el que passava a la pel·lícula, una història de fa molts anys, té relació amb l’actualitat i amb el món en què vivim.

Un cop acabada, hem fet diverses activitats de comprensió: hem respost preguntes més tancades per assegurar-nos que havíem entès la història i també preguntes obertes per poder opinar i interpretar el que havíem vist.

Finalment hem fet un debat al voltant de l’actualitat: hem parlat del territori, dels interessos dels països, del medi natural i de les decisions humanes. Hem vist que una pel·lícula no només serveix per entretenir-nos, sinó també per ajudar-nos a pensar i a entendre millor la realitat.

Avui el cinema s’ha convertit en una finestra per mirar el món.

I NOSALTRES? QUÈ PODEM FER PER ABRAÇAR EL MÓN?

Marta Trullols10/12/25  

“Moltes persones petites, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món.” — Eduardo Galeano

Sabem que vol dir abraçar el món, hem elaborat una bona llista d’idees però el últim dia vam veure que nosaltres, des de l’escola, com a nens i nenes, no les podem fer totes. De fet, nosaltres, de tota aquella llista, ben poques ens podem plantejar de fer. Quan diem nosaltres, ens referim als QUÍTXUAS, el nostre grup. 

Així doncs, avui ens hem proposat pensar en: Quines petites accions podem fer des del nostre grup? Com podem contribuir nosaltres, amb les nostres idees i possibilitats, a fer del món un lloc millor?

Com sempre primer hi pensem individualment, cada pensament compta i tots i totes sabem pensar de forma crítica. Després anotem les nostres idees per compartir-les. Hem de llegir el que ja hi ha escrit per no repetir-nos! 

Aquesta reflexió tot just comença. Les idees que vagin sorgint, les preguntes que ens fem i les propostes que apareguin es convertiran en el nostre repte de grup. Un repte que ens ajudarà a pensar, investigar, imaginar i actuar.

Perquè potser abraçar el món no és una sola acció molt gran, sinó moltes petites accions fetes amb consciència, respecte i ganes de cuidar els altres i el planeta. I nosaltres, els QUÍTXUAS, volem començar a descobrir com fer-ho. 

De moment, les deixem anotades al nostre mural compartit. Després de vacances reprendrem la conversa i començarem a transformar les reflexions en accions més concretes!

QUÈ VOL DIR ABRAÇAR EL MÓN?

Marta Trullols03/12/25  

“No podem ajudar tothom, però tothom pot ajudar algú.” — Ronald Reagan

Fa dies que vam iniciar el projecte i anem fent propostes però fins ara no ens hem preguntat: Què vol dir, realment, abraçar el món? És ajudar els altres? És cuidar el planeta? És intentar entendre com viuen altres persones en altres indrets? 

Amb l’objectiu de trobar possibles respostes, aquests darrers dies hem tornat a mirar el curtmetratge Binta y la gran idea. Aquest film ens porta a conèixer la vida d’una nena que viu en un petit poble de Senegal i ens convida a observar com és el seu dia a dia, la seva escola, la seva família i la seva manera d’entendre el món. Mentre el miràvem hem anat conversant tot fent-nos bones preguntes i reflexionant. Ens hem preguntat: Què en sabem de l’Àfrica? Com ens imaginem la vida en aquest continent? Com seria el dia a dia d’un nen o d’una nena que hi viu? A quina escola aniria? Quines coses serien iguals a les nostres i quines serien diferents? 

A partir d’aquestes preguntes hem intentat posar-nos en el lloc dels infants que hi viuen i imaginar com és la seva realitat. Alguna companya ens ha pogut explicar com és la vida a una zona de l’Àfrica, al Marroc. Les seves paraules ens han fet recordar que hem d’estar molta agraïts de tot el que tenim! També hem observat amb atenció la història de la Binta i hem intentat entendre quina era la gran idea del seu pare. No ha estat del tot fàcil: el seu missatge ens ha fet pensar molt i ens ha obligat a parlar, escoltar-nos i compartir diferents punts de vista. A poc a poc hem anat descobrint que la seva idea té a veure amb valorar el que tenim, cuidar el món i aprendre els uns dels altres.

Després ens hem preparat per respondre Què vol dir abraçar el món?

Primer ens hem pres un temps per pensar-hi de manera individual, reflexionant sobre què creiem que podem fer nosaltres per abraçar el món. Després, hem anotat les nostres idees al mural compartit de l’aula, on totes les aportacions han anat construint un gran mapa de pensaments. Finalment, hem posat en comú les propostes, i les hem compartit amb la resta de companys escoltant-nos i enriquint-nos amb els punts de vista de tothom.

Entre tots i totes hem anat elaborant una llista d’accions que poden ajudar a “abraçar el món”: compartir, ajudar les persones que ho necessiten, respectar les diferències, cuidar la natura, escoltar els altres o ser solidaris. Però mentre fèiem aquesta llista ens hem adonat d’una cosa important: moltes d’aquestes accions les poden fer les persones en general o persones “importants”, però nosaltres volíem anar una mica més enllà.

I llavors ens hem fet una nova pregunta: I nosaltres? Què podem fer per abraçar el món? 

La pròxima setmana començarem a transformar aquestes idees en accions concretes per viure i experimentar què vol dir abraçar el món.

Aquest procés d’observació, reflexió, formulació de preguntes, posada en comú i construcció col·lectiva de coneixement ens permet desenvolupar no només coneixements, sinó també competències clau de l’aprenentatge: empatia, pensament crític, consciència social i ambiental, i participació activa, tot connectant amb experiències significatives de la vida quotidiana. 

QUÈ EN SABEM DEL MÓN?

Marta Trullols20/11/25  

“El món no és tal com és, sinó tal com el pensem.” — Immanuel Kant

Avui els nens i nenes del grup Q, de Quítxua, i L, de Lapó, hem compartit una proposta que ens ha convidat a mirar el món amb altres ulls. L’objectiu ha estat pensar en tot allò que sabem del món i prendre consciència de com construïm aquest coneixement.

Hem començat amb una reflexió individual: cada infant ha pensat què sap —o què creu que sap— del món que l’envolta. D’aquest exercici n’ha sorgit una llista llarga i diversa, que després hem ampliat conjuntament escoltant i incorporant les idees dels companys i companyes. Aquest procés ens ha ajudat a adonar-nos que sabem moltes coses del món, sovint sense ser-ne del tot conscients, i que, alhora, encara ens queda molt per descobrir.

A partir d’aquest primer exercici metacognitiu, ens hem organitzat en petits grups per transformar totes aquestes idees en una creació artística col·lectiva. Les produccions han estat tan variades com significatives: un grup ha comparat el món antic i el món actual, un altre ha explorat la dualitat entre el bé i el mal, un tercer ha representat el passat i el futur, mentre que un altre ha visualitzat el cel, l’espai, la natura, la ciutat i el mar com a parts interconnectades del món. Finalment, un darrer grup ha triat tres idees que, per a ells, també expliquen el món: els romans, la injustícia i el menjar.

Aquesta activitat ha permès als infants expressar-se amb creativitat, donar forma a les seves idees, cooperar i comunicar-se, i sobretot descobrir que el coneixement del món és plural, compartit i en constant construcció.

QUAN LES GUERRES NO SÓN JOCS

Ivet Dominguez19/10/25  

“Després va venir la guerra, jo tenia nou anys i vam anar a Agramunt. Aquesta circumstància ha marcat per sempre la meva trajectòria. El meu tatuatge és la terra”.

Josep Guinovart

Aquesta ha estat una setmana de molta reflexió a la comunitat de Grans.

Ben tornats de la jornada de convivència, a les aules ens vam sorprendre intentant cadascú dibuixar al so de dues cançons molt especials: What a Wonderful world de Louis Armstrong i Guerra de Residente. Les emocions que sentíem, amb un i altre tema, eren ben diferents. Ens inspiràvem també amb les paraules que sentíem, en anglès o castellà, per acabar d’evocar les nostres primeres impressions. Quins móns per abraçar!

Després de conversar i veure les diverses representacions, vam mostrar fotografies diverses, unes on hi sortíem molts de nosaltres jugant a lluites i baralles i d’altres d’infants i indrets del món que viuen guerres de les de veritat. I és que de nens i nenes, com nosaltres, que viuen o han viscut una guerra n’hi ha masses… un d’ells Josep Guinovart, artista català destacable.

Les guerres certament no haurien de ser un joc!

Amb aquesta prèvia, el dimecres ens esperava una sortida que no ens deixaria indiferents: descobrir el poble d’Agramunt i l’Espai Guinovart. Quan Guinovart tenia més o menys la nostra edat, Agramunt va ser la seva terra de refugi, deixant la Barcelona atacada durant la guerra civil. Però és clar, al poble també van arribar els bombardejos i l’artista, aleshores nen, va haver d’amagar-se entre el bosc, amb la seva família, en una humil cabana, fusionant-se amb aquell entorn encara més salvatge i natural que el poble. De la seva experiència en va fer produccions d’una bellesa impressionant. En vam veure tres de centrals que ocupen l’Espai Guinovart, plenes de missatges i d’història: Les quatre estacions, l’Era i la Cabana.

Quina sort poder-hi entrar, veure, imaginar, descalçar-nos, sentir… ens vam omplir d’art!

Per acabar d’arrodonir la jornada, vam explorar un parell de secrets d’Agramunt, dos espais que van servir de refugi en els bombardejos del poble: l’antic pou de gel i el refugi sota l’església. Estar en aquests espais, profunds, sense llum natural, humits, sentint part de la història, ens va emocionar de debò.

Tan sols ha estat l’inici del projecte, però ja ens ha impactat. Queda tot el curs per descobrir coses i seguir Abraçant el món.

CONVIURE DEIXANT TEMPS

Ivet Dominguez11/10/25  

“De temps en tenim tot el del món, només cal prioritzar per a què volem utilitzar-lo“.

Elogi de l’educació lenta. Joan Domènech

La jornada de convivència va arrencar aquest dijous, abans de les 9h, quan famílies voluntàries van entrar cotxes a la pista per carregar les motxilles que ens deixarien a la Censada. Nosaltres carregàvem l’esmorzar, el dinar, l’aigua i un impermeable, ja que la previsió era de rebre algun ruixat pel camí. Puntualment, una bona colla de Grans desfilàvem els fulards taronges cap a Montbui. La caminada era agradable, el temps acompanyava: ni ressol, ni calor, ni fred… una tardor inspiradora per gaudir del paisatge i la bona companyia. Teníem un encàrrec: arribar a lloc amb dues pedres planes, de la mida del nostre palmell.

Abans de mig camí parada per beure una mica i omplir la panxa, encara quedaven 2/3 de recorregut per arribar a lloc. Xerrades disteses, secrets, rialles, mentre la natura ens regalava bolets estranys (no els hem de tocar), cucs misteriosos i ous sense poder identificar. A les 12:15h just havíem fet els 10km i el wikiloc ens informava que anàvem a molt bon pas: 4km/h. Fèiem els càlculs per descobrir l’estona que quedava i a l’hora que arribaríem… Hi havia qui tenia clar que a les 13h es dina!

I així va ser, a les 13h arribàvem a la Censada i ens preparàvem per dinar i començar a explorar els espais i raconets. Vam saber demostrar que som ben capaços d’organitzar-nos i jugar sense pilotes pel mig, fent d’altres jocs d’activitat física, reptant pels desnivells, explorant materials… tot descobrint nous companys. Després de dinar vam organitzar-nos per distribuir les habitacions, sota la consigna que arreu hi havia d’haver persones de les 3 aules. No hi va haver cap problema i després d’escollir un nom per cada grup, vam presentar les coreografies que amb pocs minuts vam haver de preparar. Els riures no hi van faltar i ens vam merèixer el berenar!

Una vegada instal.lats vam poder seguir gaudint de temps i espai lliure, perquè es notava que el necessitàvem i demostràvem que ens sabíem organitzar, aprofitant els espais exteriors ja que el temps bé ens ho permetia. Els núvols ens vorejaven però ni gota!

Vam aprofitar que teníem voluntaris per escriure números a les pedres recollides; més tard veuríem per què servirien. Per sopar tot allò que com a nens i nenes ens agrada: pizza, nuguets i xips. Vam repetir el que volíem i ja era hora de fer córrer les llanternes per fer l’esperat joc de nit: poden les pedres fer abraçades?

Vam descobrir que sí, calia buscar-ne dues, procurant que tinguessin nombres alts. Els que es creien espavilats van canviar de cara quan vam seguir explicant la segona part de la jugada. Amb una pedra amagada dins cada mà la Laura ens deia left or right i després de tocar-nos la mà havíem de fer tantes abraçades com indicava el nombre de la pedra. Us imagineu la cara dels que tenien les dues pedres agraciades amb el 68? Creiem que encara hi són ara, abraçant a algú o altre. Vam passar-ho molt bé, jugant a fer abraçades originals, de les que apreten, de les que reconforten i ens agraden. I, amanyagats per tot arreu, molts ja demanaven descansar i poder dormir, el dia havia estat llarg i molt intens.

L’endemà vam gaudir d’un esmorzar molt complet i vam seguir demanant temps de joc lliure, amb tanta companyia. A mig matí els mestres ens van fer propostes de jocs tradicionals, amb i sense material, recordant que la convivència seguia sent la protagonista. No haguéssim marxat mai, però l’autocar ja ens esperava per tornar cap a l’escola al migdia.

Per la tarda era important tornar, ni que estéssim ben cansats. Tots vam acceptar el repte i ens hi vam comprometre: som Grans, que es noti! Vam fer un bon tancament de la jornada i les valoracions oportunes… i en resum, l’any que ve i volem tornar, tot i que ja no tindrem aquestes Matildes.

La jornada de convivència contribueix a formar persones autònomes, conscients i compromeses amb els altres i amb el medi que les envolta. Fomenta estils de vida actius i saludables, tot donant importància al temps lliure que permet més espai al llenguatge emocional i la narració de vivències significatives.

LA PRIMERA ABRAÇADA

Marta Trullols10/10/25  

Encara queden moltes coses al món per les quals val la pena lluitar.

Jane Goodall

El passat dimecres ens vam trobar les tres aules de grans, al gimnàs, per iniciar el Projecte de Comunitat. Vam començar amb un joc entranyable per donar la benvinguda als Tintins i presentar-nos tots i totes. Amb molta emoció esperàvem un sobre amb el nostre nom mentre intercanviàvem somriures i mirades; així descobríem que potser no ens coneixem tant com ens pensàvem. 

Dins del sobre hi havia un bocí d’imatge acompanyat d’un text difícil de desxifrar. Les hipòtesis començaven a fer bullir tots els caps. Aviat vam veure que calia anar-nos agrupant per confegir les imatges senceres i rumiar plegats. Amb els trencaclosques fets se succeïren una llarga tirallonga de paraules molt suggerents: paisatge, bioma, llengües, món, continents, festes, sabana, selva, tradició, muntanyes, rius, llacs,…

Seguidament vam presentar els noms dels 5 grups de projectes: S, de Sherpa; M, de Maorí; Qu, de Quitxua; CH, de Chi; i L, de Lapó. Hi van haver alguns agosarats/es que s’atrevien a llegir i buscar paraules conegudes, de referència per fer les seves deduccions. En aquest moment ja teníem tots i totes clar que cada escrit representava alguna llengua de cada continent. 

I per acabar el matí vam fer un visionat d’imatges artístiques diverses que introduïen el nom del projecte: ABRAÇANT EL MÓN!.

Per la tarda ens retrobàvem per veure plegats Binta, y la gran idea i Here we are; dues propostes ben diferents que ens oferien un món de possibilitats per fer-nos pensar i commoure, mentre la imaginació i el desig perquè fos demà anaven de la mà.