🎶 El conte cantat del Mamboretá: música, llengua i insectes a l’aula

Angelica Garzas24/01/26  

“La música s’aprèn amb tot el cos, no només amb l’oïda.”
Émile Jaques-Dalcroze

Durant aquestes setmanes, a l’aula hem viscut una experiència musical i artística molt especial, vinculada amb el projecte de classe sobre els insectes. A través de la cançó-conte El Mamboretá, els infants han pogut cantar, escoltar, moure’s i representar una història plena de personatges del món animal.

Des del primer moment, la cançó va despertar curiositat i ganes de participar. A poc a poc, els infants s’han anat fent seva la melodia i el relat, gaudint del procés d’aprendre música d’una manera vivencial i compartida.

🐞 Una història que es construeix pas a pas

El Mamboretá és una cançó acumulativa, en què els personatges van apareixent de mica en mica. Aquest format ha ajudat els infants a recordar la cançó amb facilitat i a sentir-se segurs a l’hora de cantar-la tots junts.

El protagonista, el mamboretá (la mantis religiosa), connecta directament amb el projecte de la classe de les Alícies, i la presència d’altres insectes i animals ha enriquit la història i la imaginació dels infants.

🌎 Paraules que venen de lluny

A través de la cançó també hem descobert paraules d’una altra llengua: el guaraní, una llengua indígena de Sud-amèrica. Aquest detall ha estat una oportunitat per parlar, de manera natural, de diversitat cultural i lingüística, i per entendre que la música pot viatjar d’un lloc a un altre i explicar històries de cultures diferents.

🎭 Música, titelles i una representació compartida

L’activitat va començar amb l’escolta de la cançó a través de titelles, que representaven els insectes i animals del conte. Això va ajudar els infants a entendre millor la història i a entrar en el joc narratiu.

Com a tancament, entre tota la classe, vam representar el conte cantat, repartint els personatges i donant vida a la història mentre cantàvem plegats, amb l’acompanyament de guitarra en directe. Va ser un moment molt especial, ple de concentració, alegria i complicitat.

✨ Una experiència per recordar

Més enllà d’aprendre una cançó, aquesta activitat ha estat un espai per compartir, crear i gaudir junts, on la música s’ha convertit en un llenguatge comú per explicar una història.

Crep x Crep: quan la música diu gràcies.

Angelica Garzas23/11/25  

Un cant d’agraïment al nostre mestre de música, el Bernat.

A l’Escola Marta Mata hem viscut una experiència d’aquelles que deixen empremta. Els alumnes de la comunitat de Grans i les Tanits en representació dels Mitjans  van participar en un projecte musical ple d’emoció i creativitat: compondre una lletra especial per reconèixer i agrair la feina i l’estima que ens ha regalat el Bernat, l’antic mestre de música de l’escola.

A partir de la base musical de Coti x Coti, del grup The Tyets, vam crear la nostra versió personal: “Crep x Crep”, una cançó plena d’anècdotes, humor, records i afecte. Durant més d’un mes, vam treballar la lletra, vam assajar veus, vam preparar una petita coreografia de sardana i vam cuidar cada detall amb molta il·lusió. Tot plegat, en secret.

El Dia de la Música, el Bernat va venir a l’escola amb el seu grup, convençut que venia a oferir-nos un concert sorpresa. Però la sorpresa gran va ser per ell. A meitat de Coti x Coti, la Meritxell, l’actual mestra de música i còmplice del projecte, va aturar la cançó i va convidar representants de cada classe a pujar a l’escenari. I allà, amb músics i alumnes units, va començar la nostra versió Crep x Crep.

La seva cara d’emoció ho deia tot. Va ser un moment màgic, d’aquells que recordarem sempre. Un d’aquells instants que demostren que la música és capaç d’unir, emocionar i donar les gràcies millor que mil paraules.

Com a anècdota preciosa, durant les setmanes prèvies era impossible caminar pel pati o pels passadissos sense sentir els alumnes cantar o taral·lejar la cançó. Tot el centre vibrava amb alegria i complicitat.

Aquest projecte ens ha ensenyat que aprendre música és també aprendre a compartir, a estimar i a reconèixer la feina ben feta. Que els mestres que ens inspiren, deixen melodies que ens acompanyaran sempre, “Amb els drets dels infants hem sentíem els primers….”

Gràcies, Bernat. Seguirem fent créixer la música que ens vas ensenyar a estimar. 🎺💙

Crep x Crep Lletra.

CREP X CREPBaixa

Un Inici Ple de Màgia Musical

Angelica Garzas27/09/25  

Ahir vam començar la nostra aventura musical a l’escola amb una sessió molt especial. Com a nova mestra de música, vaig tenir l’oportunitat de estar amb els Rovellons, Alícies i Tanits, i compartir amb ells la meva passió pel món de la música. La primera classe va ser plena de descobriments i emoció, amb una proposta que combinava coneixements, creativitat i una gran dosi de divertiment.

La sessió va començar amb el Silenci. Si, el silenci com a part de la música, de la tensió i distensió, de les ones sonores quan travessen l’aire per arribar a les nostres oïdes i convertir-les en cançons o melodies. Hem recordat que la concentració i la disciplina  formen part de l’aprenentatge musical al igual que necessiten dedicació i paciència per arribar a aconseguir les nostres fites i ho hem fer a través de dinàmiques relacionades amb el silenci i el saber estar.

Vam parlar sobre el meu instrument, la viola, i vaig mostrar-los com sona. Van quedar fascinats pel so profund i expressiu que té, i molts van preguntar sobre les diferències entre la viola i altres instruments, com el violí. Va ser una excel·lent oportunitat per començar a introduir-los al món dels instruments musicals i la seva diversitat.

Després de la presentació personal, vaig introduir-los a un conte musical creat per a l’ocasió. El conte parlava sobre una petita mota de pols que viatjava per un món ple de sons i música. Aquesta mota de pols, tot i ser petita i aparentment insignificant, es va adonar que els sons que escoltava al seu voltant eren màgics i podien transformar-se en música.

A través d’aquesta història, vam explorar els diferents instruments de petita percussió que tenim a l’escola, com els tambors, les maraques, els xilòfons i els cascavells. Els alumnes van poder escoltar-los en acció. La idea era mostrar-los com, fins i tot els sons més senzills, poden crear una melodia o un ritme ple de vida.