“L’art és una manera de conèixer el món.”
— Howard Gardner

Aquesta setmana, a l’escola, els infants han fet un viatge molt especial: hem retrocedit milers d’anys enrere per descobrir com vivien els primers humans durant el Paleolític.

A través del projecte “Què ens amaga la Terra?”, hem volgut apropar-nos a aquesta etapa de la història d’una manera vivencial, manipulativa i significativa, adaptada al ritme i a les necessitats de tot l’alumnat.

Pintar com pintaven fa milers d’anys

A la darrera sessió, ens hem centrat en l’art rupestre, una de les primeres formes d’expressió artística de la humanitat. Primer hem parlat de què pintaven (animals, mans, escenes de la vida quotidiana) i on ho feien (a les coves), i després… ho hem provat nosaltres mateixos!

Els infants han experimentat amb materials naturals, semblants als que utilitzaven els humans prehistòrics:

• fang
• carbó
• guix desfet amb aigua

Hem pintat amb els dits, sobre cartolines negres i paper marró, simulant les parets d’una cova. L’objectiu no era “fer un dibuix bonic”, sinó experimentar textures, colors i sensacions, i entendre que abans no hi havia pinzells ni pintures com les d’ara.

Mans, animals i moltes històries

Durant l’activitat han aparegut mans estampades, animals, línies i formes, i sobretot moltes ganes de tocar, provar i repetir. Cada infant ha participat segons les seves possibilitats: alguns pintant activament, altres observant, tocant els materials o assenyalant.

Aquest tipus d’activitats permeten que tothom pugui formar part del procés, respectant els diferents ritmes i formes de comunicar-se.

Aprendre amb el cos, els sentits i l’experiència

Aquest projecte ens permet aprendre història amb el cos, les mans i els sentits, connectant coneixements amb l’experiència directa. L’art rupestre ha estat una excusa perfecta per imaginar, crear i comprendre que, tot i viure en un món molt diferent, els primers humans també sentien la necessitat d’expressar-se i explicar històries.

Seguirem explorant el Paleolític les properes setmanes, convertint-nos en homínids, construint el poblat i descobrint com era la vida abans de les cases, els cotxes i les pantalles.

Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge al passat

Estimades famílies,

En el projecte de la comunitat “Què ens amaga la Terra?”, la classe dels Biòlegs/gues hem iniciat un viatge apassionant per entendre com vam aparèixer els humans a la Terra. A través de contes científics, observació de restes fòssils i activitats vivencials, ens hem convertit en exploradors i exploradores del passat, seguint les pistes que la Terra guarda des de fa milions d’anys. I sabeu qui va ser el nostre primer guia? En Pau, el Pierolapithecus catalaunicus, un primat molt curiós que vam conèixer al CRIP i que vivia als boscos de Catalunya fa més de 12 milions d’anys.

A partir d’ell hem començat a dibuixar un mapa de l’evolució humana… però no un mapa recte! Tal com recorda el paleontòleg Stephen Jay Gould:
“L’evolució s’assembla molt més a un arbust ple de branques que no pas a una escala que pugem pas a pas.”
Aquesta idea ens ha ajudat a comprendre que l’evolució no és una línia, sinó un arbre immens i compartit, ple d’espècies que apareixen, conviuen i desapareixen mentre d’altres continuen transformant-se. I nosaltres, els Homo sapiens, som només una branca més dins aquesta gran família de simis.

Durant el trimestre hem conegut:

• Ardi, que caminava una mica dret però encara s’enfilava als arbres.
• Lucy i els australopitecs, que ja feien vida a la sabana.
• Els primers Homo habilis, capaços de crear eines de pedra.
• I l’Homo erectus, que va encendre el foc i va començar a viatjar lluny.

Hem llegit i treballat el conte “Un viatge molt llarg”, hem creat línies del temps, hem fet lletres i formes amb elements naturals, hem observat com canvia el món al llarg dels milions d’anys i ens hem fet moltes preguntes: Com vivien? Què menjaven? On dormien? Parlaven? Tenien amics?

Aquestes preguntes ens han ajudat a entendre que venim d’un llarg viatge compartit, fet de canvis, d’adaptacions i de molta curiositat —la mateixa curiositat que, segurament, tenia en Pau mentre mirava el seu bosc.

Ara sabem que, per entendre qui som, cal mirar enrere i escoltar el que la Terra ens vol explicar.
I això, Biòlegs i Biòlogues, ho hem estem fent molt bé!

Amb ganes de continuar descobrint,
La Classe dels Biòlegs i Biòlogues

Gràcies al nostre projecte “QUE ENS AMAGA LA TERRA” i amb el nostre grup “Els Biòlegs i Biòlogues” hem començat un viatge apassionant pel món de la vida i dels éssers vius. però abans d’entrar de ple en aquestes etapes, vam fer una sortida molt especial: vam visitar el CRIP dels Hostalets de Pierola, on vam conèixer una figura molt important per entendre l’evolució humana: en Pau, el Pierolapithecus catalaunicus.

Aquesta visita ens va ajudar a descobrir com eren els antics homínids i com, amb el pas del temps, han anat canviant fins arribar a nosaltres, els Homo sapiens. Hem parlat una mica sobre aquesta evolució i hem començat a entendre que la història dels humans és una història de canvis i adaptacions.

Inspirats per tot això, hem volgut definir qui som nosaltres com a grup. Cadascun de nosaltres ha creat una lletra del nom BIOLEGS utilitzant materials naturals que hem anat a recollir al bosc: fulles de roure, castanyes i aglans. Després, sobre cartolines, hem construït entre tots la nostra pròpia definició de què és un biòleg:

Biòleg o biòloga: els científics que estudien els éssers vius.

Per acompanyar la nostra reflexió, ens agrada recordar una frase del científic Charles Darwin, que va dedicar la seva vida a estudiar l’evolució de les espècies:

“No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta al canvi.”
— Charles Darwin

Aquesta cita ens inspira a continuar observant, aprenent i adaptant-nos, igual que fan els éssers vius que estudien els biòlegs.

Així com els biòlegs investiguen la vida, nosaltres també observem, aprenem i experimentem per descobrir com hem arribat a ser com som avui. I això només és el començament del nostre projecte!