EL MENÚ ESCOLAR TAMBÉ ES POT CANTAR

A l’aula de música de Rovellons hem iniciat un projecte que parteix d’un element molt proper als infants: el menú escolar. La proposta neix amb un doble objectiu: treballar els continguts musicals propis del curs i, alhora, fer accessible la informació del menjador a tota la comunitat educativa, també als infants que encara no saben llegir o que necessiten altres canals de comprensió.

“Fer l’aprenentatge accessible no és simplificar-lo, sinó oferir diferents maneres d’arribar-hi.”

De la paraula al ritme

Les primeres sessions s’han centrat a jugar amb el llenguatge dels aliments. A partir dels plats del menú real de l’escola, els infants han separat les paraules en síl·labes, les han dit rítmicament i les han acompanyat amb percussió corporal i petits instruments. Aquest treball de prosòdia rítmica ens ha permès descobrir que les paraules també tenen ritme i musicalitat.

Creem una cantarella compartida

A poc a poc, de manera natural, ha anat apareixent una estructura comuna que tots reconeixem i repetim: “Avui a l’escola, què menjarem?”. A partir d’aquesta frase base, la classe ha anat afegint el primer plat, el segon plat i les postres, construint una cantarella col·lectiva que s’ha convertit en la cançó de la classe. Aquest procés ha afavorit la participació de tot el grup i ha reforçat el sentiment de pertinença.

Posem música a les paraules

Un cop la cantarella ja era segura, vam fer un pas més: buscar una melodia. Amb xilòfons preparats amb escala pentatònica, els infants van experimentar amb sons i combinacions. D’una d’aquestes proves va sorgir una melodia que el grup va escoltar, repetir i fer seva. Així, una idea inicial es va transformar en una creació col·lectiva.

Escriure la música com la sentim

A les darreres sessions hem començat a representar la melodia per escrit. Cada infant ha creat la seva pròpia partitura: alguns han utilitzat lletres (Do, Re, Mi, La) d’altres han fet servir símbols, i alguns fins i tot s’han atrevit a escriure les notes en un pentagrama. Aquest treball ens ajuda a relacionar el so amb la seva representació gràfica, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge.

La Randoseru i la dansa dels pescadors

En el marc del Projecte del Japó, a l’aula de música dels Petits Prínceps hem començat a apropar-nos a la cultura japonesa des del cos, el símbol i l’experiència directa. En aquest moment del projecte, el treball s’ha centrat en dos eixos principals: la randoseru, la motxilla escolar tradicional japonesa, i una dansa d’inspiració ritual basada en les danses de pescadors.

La randoseru és la motxilla que, al Japó, s’acostuma a regalar als infants quan comencen l’escola primària. És una motxilla pensada per durar molts anys i simbolitza protecció, constància i el camí de l’aprenentatge. A partir d’aquest objecte tan carregat de significat, hem iniciat una sèrie d’improvisacions teatrals a l’aula.

En parelles, els infants han representat el moment de regalar la randoseru. Podia ser un avi, un pare, una mare o algú estimat qui feia el regal. Al principi, les improvisacions necessitaven modelatge i exemples, però a mesura que avançava la sessió, van anar apareixent escenes cada vegada més autònomes, delicades i plenes d’intenció. El treball teatral ha permès explorar el gest, l’emoció i el valor simbòlic d’un objecte quotidià dins d’una altra cultura.

Paral·lelament, hem començat a treballar una dansa inspirada en les danses tradicionals dels pescadors. Aquestes danses, lligades al treball col·lectiu i al ritme compartit, tenen un component clarament ritual. A l’aula, el moviment ha anat passant de l’exploració lliure a una estructura més definida, amb una introducció, passos clars i una intenció compartida.

La dansa dels pescadors ens ha permès connectar amb el pes del cos, la coordinació grupal i la idea de comunitat. No es tracta només d’aprendre uns passos, sinó d’entendre com el cos pot explicar una història vinculada al treball, a la natura i a la cooperació.

Ens endinsem al Paleolític: descobrim l’art rupestre

“L’art és una manera de conèixer el món.”
Howard Gardner

Aquesta setmana, a l’escola, els infants han fet un viatge molt especial: hem retrocedit milers d’anys enrere per descobrir com vivien els primers humans durant el Paleolític.

A través del projecte “Què ens amaga la Terra?”, hem volgut apropar-nos a aquesta etapa de la història d’una manera vivencial, manipulativa i significativa, adaptada al ritme i a les necessitats de tot l’alumnat.


Pintar com pintaven fa milers d’anys

A la darrera sessió, ens hem centrat en l’art rupestre, una de les primeres formes d’expressió artística de la humanitat. Primer hem parlat de què pintaven (animals, mans, escenes de la vida quotidiana) i on ho feien (a les coves), i després… ho hem provat nosaltres mateixos!

Els infants han experimentat amb materials naturals, semblants als que utilitzaven els humans prehistòrics:

  • fang
  • carbó
  • guix desfet amb aigua

Hem pintat amb els dits, sobre cartolines negres i paper marró, simulant les parets d’una cova. L’objectiu no era “fer un dibuix bonic”, sinó experimentar textures, colors i sensacions, i entendre que abans no hi havia pinzells ni pintures com les d’ara.

Mans, animals i moltes històries

Durant l’activitat han aparegut mans estampades, animals, línies i formes, i sobretot moltes ganes de tocar, provar i repetir. Cada infant ha participat segons les seves possibilitats: alguns pintant activament, altres observant, tocant els materials o assenyalant.

Aquest tipus d’activitats permeten que tothom pugui formar part del procés, respectant els diferents ritmes i formes de comunicar-se.

Aprendre amb el cos, els sentits i l’experiència

Aquest projecte ens permet aprendre història amb el cos, les mans i els sentits, connectant coneixements amb l’experiència directa. L’art rupestre ha estat una excusa perfecta per imaginar, crear i comprendre que, tot i viure en un món molt diferent, els primers humans també sentien la necessitat d’expressar-se i explicar històries.

Seguirem explorant el Paleolític les properes setmanes, convertint-nos en homínids, construint el poblat i descobrint com era la vida abans de les cases, els cotxes i les pantalles.

Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge al passat

🎭🎶 Òpera, còmic i humor: la Castafiore entra a l’aula de música

🎶 La música clàssica, l’òpera i el còmic poden dialogar a l’aula… i fer-nos riure, pensar i escoltar d’una altra manera.

A les sessions de música De Tintins hem treballat l’òpera d’una manera molt especial, connectant-la amb un personatge molt conegut per l’alumnat: la Bianca Castafiore, dels còmics de Tintín.

🎤 Qui és la Castafiore?

La Castafiore és una cantant d’òpera extravagant, exagerada i molt segura d’ella mateixa, que apareix sovint a les aventures de Tintín. Sempre que surt, canta la mateixa ària, encara que ningú li ho demani! Aquest tret tan còmic ens ha servit per parlar amb l’alumnat del món de l’òpera i de com, en el seu moment, era una música molt popular i reconeguda a tota Europa.

💎 L’ària de les joies i l’òpera Faust

L’ària que canta la Castafiore és l’anomenada “Ària de les joies”, de l’òpera Faust del compositor Charles Gounod. Hem explicat l’argument d’aquesta òpera de manera adaptada: una història plena de personatges, decisions difícils i emocions intenses, molt pròpia de les grans òperes del segle XIX.

Els infants han descobert que, a l’època d’Hergé (l’autor de Tintín), aquesta ària era tan famosa com ho podria ser avui una cançó molt coneguda de la música actual. Per això, quan la Castafiore la canta al còmic, el públic riu: tothom reconeix la música i entén la paròdia.

🌙 La Reina de la Nit: un altre personatge operístic extrem

A partir d’aquí, hem ampliat el treball escoltant un altre fragment molt conegut del repertori operístic: l’ària de la Reina de la Nit, de l’òpera La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart.

Aquest personatge ens ha permès observar com, a l’òpera, les veus i els personatges sovint són exagerats, expressius i molt intensos, i com la música serveix per explicar emocions com la ràbia, el poder o el misteri, fins i tot sense entendre la lletra.

🎧 Escoltar, comparar i entendre

A través de l’escolta guiada i la conversa a l’aula, l’alumnat ha pogut:

  • escoltar músiques molt diferents del que acostumen a sentir,
  • entendre que la música també explica històries,
  • descobrir que l’humor del còmic de Tintín té molta cultura musical al darrere.

Aquest treball ens ha servit per tancar el bloc d’òpera i preparar el camí cap a nous projectes musicals, com el treball vocal col·lectiu i la participació en la cantata, sempre des d’una mirada oberta, creativa i inclusiva.

🎶 El conte cantat del Mamboretá: música, llengua i insectes a l’aula

“La música s’aprèn amb tot el cos, no només amb l’oïda.”
Émile Jaques-Dalcroze

Durant aquestes setmanes, a l’aula hem viscut una experiència musical i artística molt especial, vinculada amb el projecte de classe sobre els insectes. A través de la cançó-conte El Mamboretá, els infants han pogut cantar, escoltar, moure’s i representar una història plena de personatges del món animal.

Des del primer moment, la cançó va despertar curiositat i ganes de participar. A poc a poc, els infants s’han anat fent seva la melodia i el relat, gaudint del procés d’aprendre música d’una manera vivencial i compartida.

🐞 Una història que es construeix pas a pas

El Mamboretá és una cançó acumulativa, en què els personatges van apareixent de mica en mica. Aquest format ha ajudat els infants a recordar la cançó amb facilitat i a sentir-se segurs a l’hora de cantar-la tots junts.

El protagonista, el mamboretá (la mantis religiosa), connecta directament amb el projecte de la classe de les Alícies, i la presència d’altres insectes i animals ha enriquit la història i la imaginació dels infants.

🌎 Paraules que venen de lluny

A través de la cançó també hem descobert paraules d’una altra llengua: el guaraní, una llengua indígena de Sud-amèrica. Aquest detall ha estat una oportunitat per parlar, de manera natural, de diversitat cultural i lingüística, i per entendre que la música pot viatjar d’un lloc a un altre i explicar històries de cultures diferents.

🎭 Música, titelles i una representació compartida

L’activitat va començar amb l’escolta de la cançó a través de titelles, que representaven els insectes i animals del conte. Això va ajudar els infants a entendre millor la història i a entrar en el joc narratiu.

Com a tancament, entre tota la classe, vam representar el conte cantat, repartint els personatges i donant vida a la història mentre cantàvem plegats, amb l’acompanyament de guitarra en directe. Va ser un moment molt especial, ple de concentració, alegria i complicitat.

Una experiència per recordar

Més enllà d’aprendre una cançó, aquesta activitat ha estat un espai per compartir, crear i gaudir junts, on la música s’ha convertit en un llenguatge comú per explicar una història.

RITME, TREBALL EN EQUIP I MOLTA GRESCA!

“La música pot canviar el món perquè pot canviar les persones.”
— Pablo Casals

ELS PRIMERS PASSOS: DESCOBRIR ELS INSTRUMENTS

Al llarg de tot el primer trimestre, l’alumnat de 6è ha estat immers en un projecte musical molt especial: la preparació de l’actuació i la cercavila de batukada, que hem pogut estrenar a la tornada de les vacances de Nadal coincidint amb la Festa Major d’Hivern de Vilanova del Camí.

El projecte va començar amb el repartiment dels instruments, fet per atzar. Al principi, no tots els infants estaven contents amb l’instrument que els havia tocat, però amb el pas de les sessions s’han anat familiaritzant amb ells i han descobert que tots els instruments, grans i petits, tenen les seves dificultats tècniques i també la seva bellesa.

CONÈIXER LA NOSTRA BATUKADA

Durant les primeres setmanes hem après el nom i la funció dels instruments de la nostra batukada: Surdos 1, Surdos 2, Repeniques, Caixa, Tamburim, Agogó, Chocalho i Ganzá, així com el paper del silbato de la mestra.

APRENDRE A COL·LOCAR-NOS I ESCOLTAR-NOS

Un dels grans reptes va ser aprendre a col·locar-nos en formació de batukada. Els instruments més greus i grans es col·loquen al final per marcar la pulsació i la base rítmica.

RITMES, SENYALS I COORDINACIÓ

Vam aprendre la intro en forma de pregunta-resposta i el ritme de cercavila, practicant també el caminar tots alhora seguint la pulsació.

CREAR I ANIMAR EL PÚBLIC

Vam crear frases rítmiques com:

– Davant de la festa tots fem gresca!

– Per la batukada fem ritmes d’abraçada!

– Ja fem la batukada i la gent marejada!

EL GRAN DIA

El dia de la cercavila, tot i els nervis, va sortir tot rodat i l’alumnat va rebre felicitacions d’altres classes.

UNA EXPERIÈNCIA AMB VALOR EDUCATIU

Ha estat una experiència bonica i molt enriquidora, tant a nivell musical com humà.

QUÉ ENS AMAGA LA TERRA?: L’EVOLUCIÓ HUMANA.

Estimades famílies,

En el projecte de la comunitat “Què ens amaga la Terra?”, la classe dels Biòlegs/gues hem iniciat un viatge apassionant per entendre com vam aparèixer els humans a la Terra. A través de contes científics, observació de restes fòssils i activitats vivencials, ens hem convertit en exploradors i exploradores del passat, seguint les pistes que la Terra guarda des de fa milions d’anys. I sabeu qui va ser el nostre primer guia? En Pau, el Pierolapithecus catalaunicus, un primat molt curiós que vam conèixer al CRIP i que vivia als boscos de Catalunya fa més de 12 milions d’anys.

A partir d’ell hem començat a dibuixar un mapa de l’evolució humana… però no un mapa recte! Tal com recorda el paleontòleg Stephen Jay Gould:
“L’evolució s’assembla molt més a un arbust ple de branques que no pas a una escala que pugem pas a pas.”
Aquesta idea ens ha ajudat a comprendre que l’evolució no és una línia, sinó un arbre immens i compartit, ple d’espècies que apareixen, conviuen i desapareixen mentre d’altres continuen transformant-se. I nosaltres, els Homo sapiens, som només una branca més dins aquesta gran família de simis.

Durant el trimestre hem conegut:

  • Ardi, que caminava una mica dret però encara s’enfilava als arbres.
  • Lucy i els australopitecs, que ja feien vida a la sabana.
  • Els primers Homo habilis, capaços de crear eines de pedra.
  • I l’Homo erectus, que va encendre el foc i va començar a viatjar lluny.

Hem llegit i treballat el conte “Un viatge molt llarg”, hem creat línies del temps, hem fet lletres i formes amb elements naturals, hem observat com canvia el món al llarg dels milions d’anys i ens hem fet moltes preguntes: Com vivien? Què menjaven? On dormien? Parlaven? Tenien amics?

Aquestes preguntes ens han ajudat a entendre que venim d’un llarg viatge compartit, fet de canvis, d’adaptacions i de molta curiositat —la mateixa curiositat que, segurament, tenia en Pau mentre mirava el seu bosc.

Ara sabem que, per entendre qui som, cal mirar enrere i escoltar el que la Terra ens vol explicar.
I això, Biòlegs i Biòlogues, ho hem estem fent molt bé!

Amb ganes de continuar descobrint,
La Classe dels Biòlegs i Biòlogues

🎶 UNA EXPERIÈNCIA MUSICAL: RITME BINARI I TERNARI.

“Involucra’m i ho entendré”

Carl Heinrich Maria Orff  1895-1982 Múnich, compositor i pedagog musical.

Aquesta setmana, a les sessions de música, els nens i nenes de 1r hem treballat els ritmes binari i ternari d’una manera molt vivencial i divertida. Ho hem fet a partir de la cançó “Cuckoo”, que ens ha servit per escoltar, moure’ns i tocar seguint el seu ritme.

Per començar, hem escoltat la cançó i hem descobert que a vegades la música es pot organitzar en grups de “dos batecs” (ritme binari) i altres vegades en “tres batecs” (ritme ternari). Aquest “batec” és com el cor de la música, allò que ens fa picar de mans o moure els peus sense adonar-nos-en.

Un cop ho hem identificat, hem començat a fer els ritmes amb percussió corporal: picant a les cuixes, aplaudint o fent petits moviments. Cada vegada que canviava la part de la cançó, també canviava el ritme que havíem de seguir. Els infants han estat molt atents i s’han coordinat molt bé!

Després hem fet un pas més: hem utilitzat instruments de petita percussió(com pals, panderetes o maraques) per repetir els mateixos patrons rítmics. Això els ha ajudat a escoltar amb més precisió, a seguir el ritme del grup i a tocar de manera més conscient.

Per acabar, hem seguit un musicograma, una representació visual de la cançó que ens ajuda a veure com avança la música i quan arriben els canvis. Aquesta combinació d’escoltar, mirar i tocar facilita molt la comprensió dels conceptes, sobretot en aquestes edats.

Ha estat una activitat molt completa que ens ha permès treballar l’atenció, la coordinació, l’escolta activa i, sobretot, gaudir de la música amb el cos i amb els instruments. Els infants han respost amb entusiasme i molta energia!

Seguirem explorant el ritme i la música d’altres maneres al llarg del curs. 🎶🙂

Crep x Crep: quan la música diu gràcies.

Un cant d’agraïment al nostre mestre de música, el Bernat.


A l’Escola Marta Mata hem viscut una experiència d’aquelles que deixen empremta. Els alumnes de la comunitat de Grans i les Tanits en representació dels Mitjans  van participar en un projecte musical ple d’emoció i creativitat: compondre una lletra especial per reconèixer i agrair la feina i l’estima que ens ha regalat el Bernat, l’antic mestre de música de l’escola.

A partir de la base musical de Coti x Coti, del grup The Tyets, vam crear la nostra versió personal: “Crep x Crep”, una cançó plena d’anècdotes, humor, records i afecte. Durant més d’un mes, vam treballar la lletra, vam assajar veus, vam preparar una petita coreografia de sardana i vam cuidar cada detall amb molta il·lusió. Tot plegat, en secret.

El Dia de la Música, el Bernat va venir a l’escola amb el seu grup, convençut que venia a oferir-nos un concert sorpresa. Però la sorpresa gran va ser per ell. A meitat de Coti x Coti, la Meritxell, l’actual mestra de música i còmplice del projecte, va aturar la cançó i va convidar representants de cada classe a pujar a l’escenari. I allà, amb músics i alumnes units, va començar la nostra versió Crep x Crep.

La seva cara d’emoció ho deia tot. Va ser un moment màgic, d’aquells que recordarem sempre. Un d’aquells instants que demostren que la música és capaç d’unir, emocionar i donar les gràcies millor que mil paraules.

Com a anècdota preciosa, durant les setmanes prèvies era impossible caminar pel pati o pels passadissos sense sentir els alumnes cantar o taral·lejar la cançó. Tot el centre vibrava amb alegria i complicitat.

Aquest projecte ens ha ensenyat que aprendre música és també aprendre a compartir, a estimar i a reconèixer la feina ben feta. Que els mestres que ens inspiren, deixen melodies que ens acompanyaran sempre, “Amb els drets dels infants hem sentíem els primers….”

Gràcies, Bernat. Seguirem fent créixer la música que ens vas ensenyar a estimar. 🎺💙

Crep x Crep Lletra.

Els Biòlegs i les Biòlogues: descobrint la vida i l’evolució

Gràcies al nostre projecte “QUE ENS AMAGA LA TERRA” i amb el nostre grup “Els Biòlegs i Biòlogues” hem començat un viatge apassionant pel món de la vida i dels éssers vius. però abans d’entrar de ple en aquestes etapes, vam fer una sortida molt especial: vam visitar el CRIP dels Hostalets de Pierola, on vam conèixer una figura molt important per entendre l’evolució humana: en Pau, el Pierolapithecus catalaunicus.

Aquesta visita ens va ajudar a descobrir com eren els antics homínids i com, amb el pas del temps, han anat canviant fins arribar a nosaltres, els Homo sapiens. Hem parlat una mica sobre aquesta evolució i hem començat a entendre que la història dels humans és una història de canvis i adaptacions.

Inspirats per tot això, hem volgut definir qui som nosaltres com a grup. Cadascun de nosaltres ha creat una lletra del nom BIOLEGS utilitzant materials naturals que hem anat a recollir al bosc: fulles de roure, castanyes i aglans. Després, sobre cartolines, hem construït entre tots la nostra pròpia definició de què és un biòleg:

Biòleg o biòloga: els científics que estudien els éssers vius.

Per acompanyar la nostra reflexió, ens agrada recordar una frase del científic Charles Darwin, que va dedicar la seva vida a estudiar l’evolució de les espècies:

“No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta al canvi.”
Charles Darwin

Aquesta cita ens inspira a continuar observant, aprenent i adaptant-nos, igual que fan els éssers vius que estudien els biòlegs.

Així com els biòlegs investiguen la vida, nosaltres també observem, aprenem i experimentem per descobrir com hem arribat a ser com som avui. I això només és el començament del nostre projecte!