APRENDRE A MIRAR LES PARAULES: comencem amb els dictats preparats

Mireia Roca26/04/26  

— David R. Olson

Aprendre a escriure és aprendre a pensar.

Aquest tercer trimestre hem iniciat una nova proposta a l’aula dels Rovellons: els dictats preparats. Però… què vol dir exactament això?

Un dictat preparat no és un dictat qualsevol. No es tracta d’escriure paraules desconegudes o a l’atzar, sinó de treballar paraules que ja coneixem, que hem vist, llegit i utilitzat a classe.

En el nostre cas, són paraules que sorgeixen de la vida a l’aula o dels projectes, com les que cada dilluns escrivim al panell de la planificació i que ens acompanyen durant tota la setmana.

Això ens permet fer una cosa molt important: aprendre a escriure pensant.

Per què és important aquest tipus de dictat?

Aquest treball, tot i semblar senzill (de moment només dictat de paraules), té un gran valor pedagògic:

  • Afavoreix la consciència fonològica
    Els Rovellons han de pensar quins sons té la paraula i com es representen amb lletres.
  • Ajuda a establir la relació so–grafia
    No només escolten, sinó que transformen el que senten en llenguatge escrit.
  • Entrena la memòria visual de les paraules
    Les han vist molts dies, i això els ajuda a recordar com s’escriuen.
  • Millora l’expressió escrita
    Escriure bé paraules conegudes és la base per poder escriure textos més endavant.
  • Fomenta l’autonomia i la seguretat
    No escriuen “a cegues”, sinó amb eines i estratègies que han anat construint.

El paper de les famílies: una peça clau

Perquè aquest procés tingui sentit, el treball a casa és molt important. Però no es tracta de “fer de mestres”, sinó d’acompanyar-los mentre pensen i aprenen. A la documentació que us hem fet arribar, us proposem una manera molt senzilla de preparar el dictat. El més important no és fer molts exercicis, sinó com es fan.

 I a l’aula… com ho fem?

Ja hem fet dos dictats, i el procés és molt significatiu.

La mestra diu en veu alta les paraules i els infants, amb tot el treball fet a casa, transcriuen el que escolten. En aquest moment posen en joc tot allò que han anat aprenent:

  • recorden com era la paraula
  • pensen en els sons
  • es fixen en les lletres que poden “enganyar”
  • i intenten escriure amb el màxim rigor possible

Però aquí no s’acaba la feina.

Després del dictat, en parlem:
– Com ens ha anat?
– Què ens ha costat més?
– Quines estratègies ens han ajudat?
Fem, sense adonar-nos-en gaire, un treball de metacognició.
I quan reben el dictat corregit, poden veure en què han encertat, detectar què han de millorar i valorar com s’han esforçat i com se senten amb la feina feta

Per acabar…

Amb aquesta proposta no busquem només escriure paraules correctament. Busquem que els Rovellons aprenguin a escoltar, a observar, a pensar i a revisar el que escriuen.

Perquè, al cap i a la fi, escriure bé no és qüestió de memòria… sinó de mirar les paraules amb atenció i donar-los sentit. I en aquest camí, escola i família, anem plegats.

DONAR LLOC A LA SEXUALITAT

Ivet Dominguez24/04/26  

A l’educació primària, quan parlem de sexualitat parlem de la necessitat de conèixer el nostre cos, per respectar-lo i cuidar-lo. Tots creiem que vivim en una societat avançada i moderna, però encara ara als infants se’ls fa difícil buscar espais segurs on parlar d’aquesta part més íntima del seu cos, també necessària i imprescindible per créixer sabent i amb responsabilitat.

Encetem el tema partint d’una pregunta innocent i lògica que fan els infants a les colònies: –Per què no podem fer habitacions barrejant-nos nois i noies? Si tots som amics…-, i tenen certa part de raó!. Ens cal parlar d’aquesta etapa que iniciem, al voltant dels 10-11 anys, de preadolescència, en què hi ha canvis físics i evidents del cos masculí i femení. És en aquest moment on cal preveure una privacitat i respecte pel nostre cos.

Després d’aquesta introducció, escrivim què en sabem de l’aparell reproductor femení i masculí, cadascú des del seu coneixement. Observem un important desconeixement dels temes principals que ens ocupen. Molts infants no saben posar nom als genitals masculins i femenins, o utilitzen expressions vulgars, noms “de carrer“. Hem de poder anomenar les parts del cos pel seu nom: penis i vulva, sense vergonyes ni infantilismes.

A partir d’aquí anem identificant d’altres elements importants, els posem nom, fins a arribar a la gran pregunta: com es fan els bebès? Aquí per sort ja en tenim una mica més de coneixement, però també apareix alguna resposta sorpresa que cal situar! En parlem cada vegada amb més naturalitat perquè és important poder-ho fer, havent deixat ja els primers dies de vergonyes i riures, per ser més rigorosos i respectuosos amb el tema.

Visionem un parell de vídeos claus sobre el tema: “Sentir que sí, sentir que no” i “Respecte a les persones“. El primer un clam al preservar el teu espai personal, demanar permís per apropar-se i/o tocar a algú, saber què sentim en determinades situacions i aclarir, sobretot que ningú pot envair el nostre espai personal, si no ho volem!. Sobre el Respecte a les persones, recordar-nos que som diverses, úniques, especials i diferents. Totes les persones mereixem ser respectades, siguem com siguem.

El missatge és claríssim i hi estem tots i totes molt d’acord. Amb tota aquesta primera part treballada rebem la visita de la Cristina, psicòloga i experta en educació sexual a les escoles i instituts. Ens porta maquetes del penis i la vulva per entendre què tenim encara més clarament. També ens presenta clarament la diferència de termes específics que tenen a veure amb la sexualitat: sexe biològic, identitat de gènere, expressió de gènere i orientació sexual. Cal ser precisos amb tota la informació i posar el nom amb tota la intenció, ara que ja en coneixem les diferències. Normalitzem amb la Cristina, encara més, les sensacions i emocions del cos. Com diu ella, -quina sort ser viu per sentir-les i gaudir-ne!.

La Cristina ens proposa visitar-nos el proper curs. Cal que ens animem a omplir la caixa de preguntes que ara és buida. Segur que tots tenim encara molts dubtes. I sobretot, recordem que és normal, sa i natural parlar-ne i resoldre dubtes, tant a casa com a l’escola

Per últim famílies, us fem recomanació dels següents llibres per seguir educant i compartint el tema amb els vostres infants:

“Quan eduquem en sexualitat, no avancem continguts: obrim espais de confiança perquè els infants es coneguin, es respectin i aprenguin a cuidar-se amb naturalitat i responsabilitat.”

QUAN EL PATI ES TRANSFORMA EN UN CIRCUIT DE TRIAL

Toni Ruiz24/04/26  

“L’error no és una etapa en el camí cap al coneixement, sinó el motor mateix de l’aprenentatge.”

— Philippe Meirieu

Aquest dimarts hem fet un assaig del què podria ser una exhibició de trial. Hem portat de casa les nostres bicicletes o patinets i, molt important, el nostre casc!

En primer lloc, hem anat a buscar i revisat el material del gimnàs que ens podia anar bé per organitzar l’exhibició: tanques, cintes, cons, peces d’equilibri, totxos…

Després hem planificat l’espai. On van els espectadors? Posem tanques per observar l’exhibició sense perill. On va el circuit? Quines peces podem col·locar per saltar-les, com si fossin obstacles de trial. Un cop muntat el circuit, hem anat a buscar les nostres bicis i patinets. Ens hem posat els cascs i hem anat a provar el recorregut.

De seguida ens hem adonat que les peces estaven molt juntes i no les podíem saltar. Els cons també estaven molt junts i no ens permetien fer ziga-zaga. Llavors, hem reajustat el circuit i ja hem estat preparats i preparades per l’exhibició.

Tal com ens va explicar la Maria López, el trial necessita molt entrenament i provar a saltar moltes i moltes vegades, fins que ens surt bé. En un principi, hem començat esquivant les peces de psico, però a poc a poc, ens hem anat animant a passar per sobre d’elles. Hem observat que cada vegada ho fèiem millor i això ens ha animat a continuar intentant-ho.

Quan ens hem casat, ens hem posat darrere de les tanques que hem posat al lateral del circuit, per observar l’exhibició, com si fóssim el públic.

Tot i que ja no viurem l’exhibició al Parc Fluvial, per un dia hem gaudit del què podria haver sigut.

Podeu veure totes les fotografies  al web d’escola.

AMB EL POL·LEN A LES MANS 

Eva Valls22/04/26  

“Les relacions entre els insectes i les flors són un dels exemples més bells d’adaptació a la natura.” 

 Charles Darwin 

Les Alícies fa dies que parlem de pol·linitzadors, però una pregunta ens va fer aturar i pensar: què és exactament la pol·linització? A partir d’aquí, ens vam proposar anar una mica més enllà i entendre no només el procés, sinó també tot allò que el fa possible.

Per iniciar-nos, vam visualitzar un vídeo que ens va ajudar a comprendre, de manera clara i visual, com es produeix la pol·linització i quin paper hi tenen els insectes i les flors. Aquesta primera aproximació va despertar noves preguntes i curiositats que ens van portar a voler investigar més a fons. Vam ser capaços de comprendre que: La pol·linització és el procés de transport del pol·len des dels estams fins als pistils.

Organitzats en petits grups de treball, ens vam posar a explorar diferents flors amb un l’ objectiu concret de buscar el pol·len. Aquesta recerca ens va portar a observar amb més deteniment i a començar a diferenciar les parts de la flor. Vam separar els pètals i fregar la part central buscant la pols de color groc. De seguida vam identificar elements que es repetien i vam començar a posar-hi nom: els pètals, la tija, les fulles, els estams i el pistil.

Amb el lilium, vam tenir una oportunitat magnífica per observar amb claredat aquestes parts. Els seus estams, carregats de pol·len, ens van permetre veure com aquesta pols fina i vermellosa es pot desprendre fàcilment. També vam identificar el pistil, la part femenina de la flor, i vam començar a entendre la relació entre aquestes estructures i el procés de reproducció.

Però no ens vam quedar aquí. Amb l’ajuda de lupes i microscopis, vam poder fer un pas més enllà i observar detalls que a simple vista passen desapercebuts. El pol·len, ampliat, es transformava en petites estructures sorprenents, diferents segons la flor observada. Aquesta experiència ens va permetre adonar-nos de la riquesa i diversitat del món vegetal.

A mesura que avançàvem, vam anar comparant flors, identificant semblances i diferències, i construint coneixement de manera compartida. Posar nom a les parts de la flor ens va ajudar a entendre millor el procés de la pol·linització: com el pol·len viatja des dels estams fins al pistil, sovint gràcies a l’ajuda dels insectes.

With all this discoveries, we were ready to do very interesting activity: observe a set of images and, individually, find the different one. It’s your turn: look at the image… What is the different one?

This exercise offered the opportunity to practise a structure to express your opinion (I think…) and use all the concepts we have learned to support our ideas. To our surprise, we discovered there were no correct or incorrect answers more and that they are all flowers! This discovery showed the need to reinforce concepts and learn vocabulary in English so, we watched a video in English.

Aquesta proposta ens ha permès aprendre des de l’observació directa, la manipulació i la curiositat. Mirar amb deteniment, fer-nos preguntes i compartir descobertes ens ha ajudat a apropar-nos, una mica més, al funcionament de la natura.

I és que ara, quan mirem de prop una flor, sabem que ben aviat un petit invertebrat la visitarà, buscant aliment en ella, omplint-se de petits grans de pol·len que l’acompanyaran en el seu recorregut, arribant a noves flors, i d’aquesta manera, contribuir a la vida.

Del còmic a l’auca: investiguem i expliquem la nostra escola

docent222/04/26  

“Del còmic a l’auca: investiguem i expliquem la nostra escola”
“Cada escola guarda històries que mereixen ser explicades.” — Paulo Freire

Anem avançant en una aventura molt especial: explicar la història de la nostra escola a través d’una creació pròpia. A partir de preguntes sobre els seus orígens i evolució, els Tintins ens hem convertit en investigadors, cercant informació i descobrint que la nostra escola amaga moltes més històries de les que imaginàvem.

Aquest procés ens ha fet veure que crear un còmic és una tasca complexa. Per això, inspirant-nos en l’auca de les colònies de Cal Mata, hem fet un pas més: transformar el còmic en una auca per explicar la història de l’escola amb imatges i textos rimats.

Hem analitzat l’estructura de les auques i hem descobert la importància de la síntesi, la seqüència d’imatges i el valor de la rima. Aquest nou repte ens permet jugar amb el llenguatge, ampliar vocabulari i entendre que escriure també pot ser creatiu i musical.

Per trobar respostes, cada grup ha dissenyat la seva estratègia de recerca: decidir què volíem saber, a qui preguntar i com organitzar-nos. Aquesta experiència ens ha ensenyat que investigar requereix constància, flexibilitat i treball en equip, i que molts aprenentatges neixen quan sortim de l’aula i ens connectem amb l’entorn.

Aquesta proposta s’emmarca dins del currículum de primària, ja que desenvolupa la competència comunicativa, el tractament de la informació, el treball cooperatiu i el coneixement de l’entorn proper.

Els Tintins continuem avançant amb il·lusió, descobrint que conèixer la història del lloc on aprenem també ens ajuda a sentir-nos-en part.

L’ART DE CREAR, COMPARTIR I CRÉIXER EN COMUNITAT

Toni Ruiz22/04/26  

“L’infant té cent llenguatges, cent mans, cent pensaments, cent maneres de pensar, de jugar i de parlar. Cent, sempre cent maneres d’escoltar, de sorprendre’s, d’estimar.”

— Loris Malaguzzi

Fa uns dies se’ns va fer un encàrrec: pensar una activitat artística per dur a terme al bosc. Les nostres propostes han estat les següents:

  • JACOB: Amb una fulla caiguda del bosc podem fer màgia. Agafem un foli de paper blanc i el posem a sobre de la fulla d’arbre. Amb una cera de color, passem per sobre del foli i veiem que va apareixent el dibuix de la fulla, amb tot detall. Ens ha semblat màgic!
  • RIAD: Amb un base de paper gruixut o cartolina, posem cola i enganxem diferents elements del bosc (fulles, molsa, branquetes, sorra, flors, etc.) per tal de crear el nostre propi bosc en miniatura. Cada bosc creat serà diferent i original.
  • RAYZA: Amb una base de full verd o del color que més ens agradi, hem de dibuixar el tronc i les branques d’un o més arbres. A les puntes, en comptes de dibuixar les fulles, enganxem fulles de veritat, que donem a la nostra obra sensació de natura i realisme.
  • GINA: Amb un pal llarg com a base, hem de construir un mòbil. Hem d’afegir tires de roba de diferents colors amb un nus lligades al pal. En aquest punt, cadascú pot posar la seva part de creativitat, afegint pals petits, pinyes petites, castanyes bordes, fulles o peles de nous.
  • FERDOUS: A un foli hi enganxem una fulla ben llampant, amb una forma estirada. La fulla serà el cos d’un insecte. A partir d’aquí, comencem a dibuixar. Primer les potes, després les antenes i, fins i tot, uns ulls. També hi podem afegir ales o algun estampat al cos de l’insecte.

Totes aquestes propostes ens han ajudat en molts aspectes. En primer lloc, hem treballat amb la família per pensar plegats com podíem ajudar a avançar en el nostre projecte d’artistes. En segon lloc, ens ha ajudat a perdre la vergonya i presentar la nostra proposta davant dels companys i companyes. Ens hem sentit una part important del grup. A més a més, hem sigut experts i hem ajudat a ser artistes a la resta del grup taronja, fent-los coneixedors de més activitats i tècniques artístiques, que podrem compartir amb tots els Martamartins i Martamartines el dia de la sortida d’escola.

FEM ARRIBAR LES RECOMPENSES DEL NOSTRE VERKAMI

Mireia Puig21/04/26  

Els i les Tabalugues portem dies ben enfeinats fent arribar les recompenses a totes les persones que van participar en el nostre Verkami i van demanar-ne una. Ens fa molta il·lusió poder agrair, d’una manera ben especial, el suport rebut.

Hem preparat tres tipus de recompenses. En primer lloc, hem fet els agraïments digitals. Hem creat un recull de fotografies del nostre projecte i hi hem escrit “Moltes gràcies” juntament amb el nom de cada mecena. Aquestes imatges les hem enviat per correu electrònic.

També hem elaborat vídeos d’agraïment per a totes aquelles persones que van fer aportacions de 20 € o més. En aquests vídeos expliquem el nostre projecte amb fotografies i música, i al final hi afegim una gravació nostra donant les gràcies de manera personalitzada a cada mecena.

Finalment, per a les persones que han col·laborat amb 50 € o més, hem creat uns retrats personalitzats que ens han quedat d’allò més divertits. Primer els vam demanar una fotografia, i a partir d’aquesta hem practicat l’observació per dibuixar-los tal com són. De tots els retrats, n’hem triat els més divertits per regalar. Després els hem pintat amb aquarel·les, els hem emmarcat i hi hem escrit “Moltes gràcies” al marc. Aquests retrats els hem entregat en mà.

Aquesta activitat promou un aprenentatge globalitzat i significatiu. A través de l’elaboració de les recompenses, desenvolupem la comunicació oral i escrita, utilitzem diferents llenguatges (visual, plàstic i digital) i potenciem la creativitat amb els retrats. Alhora, treballem valors com la gratitud, la cooperació i el compromís, reforçant el vincle amb els altres i donant sentit real a l’aprenentatge.

“L’objectiu principal de l’educació és crear persones capaces de fer coses noves.” Jean Piaget

MÉS ENLLÀ DEL VOLUM: CONSTRUÏM EL PARC FLUVIAL

Toni Ruiz21/04/26  

“L’objectiu principal de l’educació a les escoles hauria de ser la creació d’homes i dones que siguin capaços de fer coses noves, no simplement repetir el que altres generacions han fet; homes i dones que siguin creatius, inventors i descobridors.”

— Jean Piaget

La nostra maqueta comença a ser una realitat. Estem treballant amb molt detall totes les parts del Parc Fluvial que ens interessen. Aquest repte, ens permet treballar molts aspectes:

  • Hem entès que la maqueta l’hem de crear amb volum. Què és això del volum? Vol dir que els objectes a representar no han de ser plans, han de tenir cos.
  • Hem observat els diferents colors del parc, barrejant colors per aconseguir que siguin tan reals com sigui possible.
  • Ens fixem en les textures, com podem aconseguir que s’assembli a la realitat, quin material podem fer servir. Els primers arbres els hem fet amb plastilina, però al pati hi ha fulles a terra, les podem utilitzar.
  • Hem parlat de les proporcions. Pot ser una roca més gran que un arbre? Són iguals les roques que les pedres del camí? És més gran el poliesportiu que la piscina?…
  • Mirem la perspectiva: aquests arbres estan més lluny, es veuen més petits. Els cotxes del pàrquing es veuen petits a sota dels arbres!…
  • Ens plantegem preguntes, com podem fer la reixa de la pista de tenis, com podem fer els cotxes del pàrquing? I ho resolem en petits grups de treball.

Aquests temes i molts més, van sorgint i els anem resolent, per tal de tenir una idea molt més clara de com és el Parc Fluvial. Aquesta idea tenia com a objectiu conèixer bé el lloc on tindria lloc l’Exhibició de trial organitzada pels Pinotxos.

Però hem tingut un entrebanc!!! Després de tenir sol·licitat el permís per dur a terme l’exhibició, emmarcada a la celebració dels 20 anys d’escola, l’Ajuntament de Vilanova del Camí ens ha retirat el permís per fer-ho el 16 de maig…

Hem tingut un petit disgust, però ja veiem noves oportunitats. Ara per ara, estem pensant noves propostes per tancar el nostre projecte i, sobretot, per poder gaudir d’una jornada de trial.

La Toni està parlant amb la Maria López per intentar trobar una solució, si pot ser, encara més emocionant i sorprenent!

Així que no us perdeu tot el que es va publicant al web de l’escola. També podeu anar mirant les fotografies de tot el que estem fent.

APRENEM COM TREBALLEN ELS ARQUEÒLEGS (I NO NOMÉS ELLS!)

Angelica Garzas20/04/26  

“Cada capa de terra és com la pàgina d’un llibre que cal llegir molt bé”.

Xavier Bermúdez

Aquesta setmana hem tingut la sort de rebre a l’escola a en Xavier Bermúdez, arqueòleg i tiet del Sergi i de la Mar, que ens ha vingut a explicar de primera mà com és la seva feina.

Des del primer moment, els infants van estar molt atents a les seves explicacions, descobrint que l’arqueologia no és només excavar… sinó treballar en equip amb molts altres científics.

Molts científics per entendre el passat

Durant la xerrada vam veure que, en una excavació, hi participen diferents especialistes:

  • Arqueòlegs: estudien les restes materials del passat
  • Paleontòlegs: investiguen fòssils d’éssers vius antics
  • Antropòlegs: estudien les persones i les societats
  • Biòlegs: analitzen els éssers vius
  • Geòlegs: estudien la terra i els materials

Vam entendre que tots es necessiten entre ells per poder reconstruir i entendre com vivien els nostres avantpassats.

La feina real d’un arqueòleg 🏺

En Xavier ens va explicar que ell no treballa en el Paleolític o el Neolític, sinó en èpoques més recents, sobretot abans dels romans, amb els pobles ibèrics.

També ens va sorprendre molt saber que:
👉 moltes excavacions es fan abans de construir edificis actuals
👉 quan es troben restes, el truquen per estudiar-les
👉 també treballa en excavacions promogudes per ajuntaments en possibles jaciments

Això ens va ajudar a entendre que el passat està molt més a prop del que sembla… fins i tot sota els nostres peus!

Compartim i aprenem junts

Durant la sessió, molts alumnes van participar. Va ser un espai on van sorgir preguntes, hipòtesis i molta curiositat. Ens vam sentir una mica com arqueòlegs, intentant entendre el passat a partir de pistes i de idees que anaven sortint

Amb les imatges i explicacions, vam poder veure com és una excavació real i com treballen els professionals.

A poc a poc, vam anar connectant tot el que hem après durant el projecte:

  • Les etapes de la prehistòria.
  • La importància dels animals i dels seus fòssils per entendre com eren.
  • La manera de viure dels humans al llarg del temps a través dels seus restos arqueològics

Ens quedem amb aquesta idea “Per conèixer el passat, cal mirar, pensar i treballar junts”.

Volem donar les gràcies a en Xavier Bermúdez per compartir la seva experiència amb nosaltres i apropar-nos una mica més al món de l’arqueologia.

“Una experiència compartida que ens ajuda a entendre millor d’on venim.”

DE LA PLANTA NUTRÍCIA AL VOL

Eva Valls20/04/26  

“Només es protegeix allò que s’estima, i només s’estima allò que es coneix.”

Jacques Cousteau 

Les tasques compartides entre l’escola i casa relacionades amb el projecte d’aula són una oportunitat per continuar donant sentit a què fem, per poder compartir amb la família el punt del camí on ens trobem i també per sentir-se part activa del procés. Així doncs, quan fa unes setmanes les Alícies van emportar-se la tasca de cerca d’informació sobre què menjaven les erugues de cinc tipus de papallones, estàvem iniciant una nova branca de treball i investigació, i que encara seguim descobrint a dia d’avui.

En relació amb aquest treball, vam conèixer que fa alguns anys, Cristóbal Jiménez i Mònica Tomás havien realitzat un estudi sobre les espècies de papallones que es poden observar als espais naturals de Vilanova del Camí. Posteriorment, l’any 2007, l’Ajuntament de la ciutat va contribuir a la publicació del llibre “Papallones de Vilanova del Camí”, una guia que va esdevenir una eina de treball molt valuosa per a les Alícies.

A partir d’aquest recurs, d’una banda, vam gaudir de l’observació de les fotografies, fullejant les seves pàgines i aturant-nos en aquells noms de papallones que més ens van sorprendre, així com en les formes i els colors de les seves ales. D’altra banda, vam iniciar un treball de recerca més precís, cercant la informació del període de vol i l’abundància d’algunes espècies, aspectes que ens va permetre apropar-nos a un coneixement més científic.

A continuació, a partir del recull i resum de la informació aportada des de casa, vam seleccionar dues plantes nutrícies per a cadascuna de les papallones. Abans, però, vam haver de definir què enteníem per planta nutrícia. Per fer-ho, vam recuperar coneixements del projecte de comunitat del curs passat i vam establir la relació amb el concepte de nutrició. Connectar amb coneixements previs ens va ajudar a avançar i, gràcies a la suma d’idees i aportacions, vam aconseguir explicar i representar, amb les figures del cicle de la papallona, com aquesta busca una planta on posar els ous que, alhora, esdevé l’aliment de les seves larves.

A partir d’aquí, vam plantejar que, si coneixíem les plantes nutrícies de les papallones més abundants i en podíem tenir alguna al nostre jardí, potser alguna papallona hi posaria els ous i podríem observar de prop el procés de creixement i metamorfosi.

Per aquest motiu, el primer pas va ser buscar per internet quin aspecte tenia cadascuna de les plantes nutrícies. Necessitàvem aprendre a diferenciar-les, ja que la majoria són silvestres i, per tant, les podem trobar durant les sortides a l’entorn. Paral·lelament, també vam valorar la possibilitat de comprar-ne algunes. En aquest sentit, el Viver del Rec, que havíem visitat durant el primer trimestre, va ser la nostra primera opció.

Així doncs, ens vam posar en contacte amb ells per demanar si tenien o podien aconseguir-nos fonoll, ruda, marduix, reseda, trèvol de prat i muhlenbergia. Uns dies més tard, vam rebre la seva resposta: podíem aconseguir fonoll i ruda, però la resta no estava disponible.

Tot i això, ens van fer una proposta que vam valorar molt positivament: ens van recomanar incorporar plantes aromàtiques com a reclam per a molts pol·linitzadors. Aquesta idea ens va semblar molt interessant, ja que el nostre objectiu és afavorir la presència d’abelles, sírfids, papallones i crisopes, entre molts d’altres, i convertir el nostre espai verd en un entorn viu i ple de biodiversitat.