A la classe de Patufets seguim treballant el projecte sobre els gegants, i això ens ha portat a fixar-nos en un aspecte molt important: la seva música.
Tot va començar amb la cançó El gegant del Pi, que vam començar a treballar a l’aula de música. A partir d’aquí, ens va sorgir una pregunta: qui és el gegant del Pi? Investigant, vam descobrir que fa referència als gegants de l’església del Pi de Barcelona.
Mirant un vídeo d’aquests gegants, ens vam fixar en un detall molt important: quins instruments els acompanyaven mentre ballaven. Així vam descobrir la gralla, amb el seu so fort i característic, i els tambors, que marquen el ritme i donen energia a la dansa.
Aquesta descoberta ens va portar a fer un taller de percussió a l’aula de música. Els nens i nenes van poder experimentar amb tambors, provar ritmes i entendre millor com la música acompanya el moviment dels gegants.
Ha estat una experiència molt divertida, que ens ha ajudat a connectar la nostra investigació amb la pràctica i a gaudir encara més del nostre projecte.
Seguim aprenent i descobrint coses noves sobre els gegants!
El grup marró hem incorporat una nova cançó al nostre cançoner: Dins la fosca. Aquesta peça ens ha obert la porta a un munt d’experiències creatives i d’aprenentatge que van molt més enllà de la música.
A partir d’aquesta cançó, hem experimentat amb la llum i la foscor, observant com canvien les formes, els colors i les sensacions segons la il·luminació. Aquesta exploració ens ha inspirat per crear una obra artística molt especial sobre la lluna. Hem utilitzat ceres i aquarel·les per representar-la, combinant textures i tonalitats per donar vida al cel nocturn.
A més, hem treballat el ritme ternari a través del moviment. Amb el cos, hem après a sentir la música d’una manera diferent, seguint el compàs i expressant-lo amb passos i gestos. Ha estat una manera divertida i dinàmica d’entendre el ritme.
Finalment, aquesta cançó també ens ha permès descobrir què és un pi. Hem après a reconèixer aquest arbre i la seva importància en la natura.
Un cop més, Dins la fosca ha estat una cançó que ens ha ajudat a aprendre, crear i gaudir plegats.
“Effective speaking routine in language classrooms help scaffold learners’ talk, making oral language development more accessible and less intimidating”
Andrew Wilkinson
Greetings are one of the first things you learn to say in a foreign language. When you travel to another country and already know how to say “hello!”, “good morning”, or “good afternoon”, you show respect for the other speaker’s culture and help create a more relaxed and friendly environment.
In English sessions, greetings play a very important role. Everyone is greeted and given an opportunity to express themselves and share anything they want or need within a routine that marks the start of every session.
Once everybody is sitting in a circle, the teacher throws the “world plushie” to a child, and the conversation begins: “Hello! Good morning! Good afternoon! How are you?” When the child has answered, it is their turn to ask another classmate, and the activity continues until everyone has spoken.
Although the conversation starts in English, when children want to express something for which they do not yet have the vocabulary or grammar, they naturally switch to Catalan or Spanish. This does not mean that the activity has failed—quite the opposite: they express what they want or need, and in doing so, they reveal the vocabulary they most need to acquire. The teacher, as an active participant in the routine, listens and monitors the conversation, asking questions, rephrasing and introducing the necessary vocabulary. Over time, through repetition, children gradually acquire the structures and vocabulary needed to say things like “Today I am going to the park with my sister” or “I am nervous because I am playing an important football match.”
Another important aspect is that they learn to recognise their emotions and expand their vocabulary to express themselves—not only in English, but also in Catalan. They learn to distinguish between being nervous and excited, bored, tired, or exhausted, and even between being happy and “over the moon.”
A familiar routine like this, with a clear, simple, and predictable structure, offers a great opportunity for everyone to practise speaking and listening in English. Simple, guided repetitions gradually evolve into real conversations in which all learners “build” knowledge together.
“La fantasia és un ingredient necessari per viure.” — Dr. Seuss
A finals del segon trimestre, uns representants de les aules de 3r del Pompeu Fabra van venir a la nostra classe per fer-nos arribar el conte col·laboratiu. Venien preparats per llegir-nos la introducció i el nus, realitzats pel Joan Maragall i el Pompeu Fabra, respectivament, i ho van fer amb entonació i emoció.
Nosaltres vam estar ben atents i atentes per descobrir el tema central, quins eren els personatges, on passava la història i quin era l’argument del conte. A mesura que anaven llegint, ens anàvem emocionant amb ells i elles: ens agradava el que escoltàvem!
Van llegir fins que, de cop, la història quedava a mitges. “Ara us toca a vosaltres!”, ens va dir el Joan, mestre del Pompeu. Alguns de nosaltres ja barrinàvem possibilitats i idees…
Abans de marxar, també ens van ensenyar els elements creats per fer les il·lustracions. Ens van presentar els personatges principals, així com l’escenari: el circ Mafamà! En acabar la seva exposició, ens vam fer una foto plegats i es van acomiadar després de passar-nos el relleu.
Ja al tercer trimestre, les Tanits hem recuperat la primera part del conte per començar a pensar com volem continuar-la i acabar-la, ja que ens ha tocat aquesta responsabilitat. Ens anem escoltant, però necessitem temps per pensar, així que decidim proposar-ho com una tasca per fer a casa.
Dies després, hem compartit les idees més elaborades i hem anat anotant a la pissarra aquelles que més ens han agradat. Sense adonar-nos-en, hem anat perfilant el final!
En aquest final hem fet aparèixer dos personatges nous: el senyor Morera i el Baldufot. Com que encara no els tenim creats plàsticament, proposem un concurs: cada Tanit proposarà, a través del dibuix, com podrien ser aquests personatges. Quan els tinguem tots acabats, votarem quins són els que més ens agraden.
Paral·lelament a aquest treball, hem començat a redactar amb els Chromebooks la continuació del conte seguint les idees que havíem acordat. Se’ns gira feina i no és fàcil…
— George Couros La tecnologia només és una eina. El més important és què en fem per aprendre.
Seguim avançant amb el projecte “Marta, què hi ha per dinar?” i, a mesura que anem construint el nostre cartell, els Rovellons ens hem adonat d’un nou repte: hi ha molts plats per escriure… i cal que s’entenguin bé!
Després de recollir i classificar una gran varietat de plats del menú escolar, vam veure clar que escriure’ls a mà cada vegada podia ser poc pràctic i difícil de llegir. Així va néixer una nova idea: fer els mini cartells amb lletra d’ordinador.
Aquesta decisió, a més de donar resposta a una necessitat real del projecte, ens ha obert la porta a un nou aprenentatge: començar a utilitzar els Chromebooks de la comunitat.
| Aprenem junts: treball en parelles
El primer dia ens vam organitzar en parelles: dues persones, un ordinador. Aquesta manera de treballar ens ha ajudat a: ajudar-nos mútuament, parlar i prendre decisions conjuntes i aprendre dels altres.
Vam descobrir que el Chromebook pot funcionar com a pantalla tàctil o amb teclat. Com que no estem gaire acostumats a fer servir les tecles, la majoria vam decidir començar a practicar amb el teclat.
Entrar al nostre espai digital
Un dels primers aprenentatges va ser entendre que, per utilitzar l’ordinador, cal posar un usuari i una contrasenya.
Això ens va fer adonar que: cada persona té el seu espai digital, tot el que fem queda guardat i és important escriure correctament les dades.
No sempre ho aconseguíem a la primera! Però a poc a poc, amb pràctica, vam anar entrant amb més seguretat i autonomia.
Descobrim el Drive i escrivim els nostres plats
Els dies següents vam fer un gran pas: descobrir el Drive, una eina que ens permet crear i escriure documents.
Cada parella va obrir el seu document i va començar a escriure els plats que li havien tocat. Per fer-ho, vam seguir unes consignes molt clares: mida de lletra 20, tipus de lletra Arial, separar els plats amb el Intro.
Vam començar pels primers plats, escrivint també el títol per organitzar millor la informació.
Aprenem a escriure amb sentit
Durant aquest procés, hem descobert moltes coses noves:
Ha estat una feina que ens ha demanat molta concentració i atenció als detalls, ja que volíem que els textos fossin clars i entenedors.
Quan escrivim per ajudar els altres
A poc a poc, i gairebé sense adonar-nos-en, els Rovellons hem anat descobrint que tot aquest procés va molt més enllà d’aprendre a fer servir un ordinador.
Cada vegada que escrivim un plat, ens parem a pensar com ho fem perquè s’entengui bé. Ens fixem en la lletra, en la mida, en l’ordre… perquè sabem que darrere d’aquelles paraules hi ha un missatge important: explicar a tothom què hi ha per dinar.
També hem entès que les eines digitals no les fem servir perquè sí, sinó perquè ens ajuden a resoldre un problema real. En el nostre cas, fer que la informació arribi de manera clara i ràpida a tota l’escola.
I en tot aquest camí, el treball en equip ha estat clau. Compartir l’ordinador, ajudar-nos quan alguna cosa no surt, posar-nos d’acord… ens ha fet avançar junts, pas a pas.
Els Rovellons han viscut en primera persona que, quan el que fem té sentit, ens hi impliquem més, ens esforcem més i cuidem cada detall. Perquè sabem que allò que estem construint no és només un cartell, sinó una eina perquè tothom pugui entendre, cada dia, què hi ha per dinar.
“La comprensió real apareix quan els estudiants poden utilitzar el que han après en situacions noves.”Howard Gardner
En el marc del nostre projecte de comunitat “Què ens amaga la terra?”, hem anat descobrint com vivien les persones al Paleolític i al Neolític, a través de l’experimentació,… Llegeix més»
No som responsables de les emocions, però sí del que fem amb les emocions
Jorge Bucay
Des de la tornada de les vacances fins que acabem el curs, les Matilfdes farem bullir l’olla de les emocions en cada pas i en cada gest. I a més d’emocionar-nos hem de treballar de valent en els diferents projectes que tenim oberts.
Com que la setmana vinent, del dilluns 20 al divendres 24 ens encarreguem de fer la Primera Fira Literària de l’escola, és evident que aquesta ha estat d’una intensitat brutal. De fet, l’aula de Matildes, en aquests moments, sembla més un magatzem d’una botiga de joguines per Nadal, que un espai d’escola. I és que tenim tot de gavetes plenes de materials diversos que hem preparat per les diferents propostes de la setmana vinent. Els nois i noies de l’aula estan treballant de manera responsable i amb molta motivació. Hem elaborat diferents programes que hem hagut d’anar modificant, hem preparat els contes que explicarem a les aules, hem confegit els tallers que obrirem a les famílies i hem analitzat les produccions pels Jocs Florals que ens han arribat. Cal dir que la participació dels infants als Primers Jocs Florals de l’Escola Marta Mata ha estat un èxit. La de les famílies, no tant, tenim marge de millora!
Amb aquesta Fira tancarem (que no acabarem) el projecte de “Viatjant pels mons de Roald Dahl” i aquesta és una proposta que s’emmarca dins del que el currículum anomena “competència emprenedora” i que permet desenvolupar la iniciativa i creativitat, fomenta la capacitat de transformar idees en accions, implica una mirada reflexiva en la resolució de problemes, necessita del treball en equip i ens permet avançar cap a un pensament crític i de presa de decisions raonades.
I aquí ens teniu, atrafegades i enfeinats, però motivats i feliços de compartir el que estem fent. Les emocions a flor de pell, però ens queda molt fer fer, i molt més per emocionar-nos.
Just tornant de vacances de Pasqua, els infants de la comunitat de Grans vam tornar a carregar-nos les motxilles i els sacs de dormir per compartir plegats un temps d’experiències. En aquesta ocasió Coma-ruga ens esperava a l’inici d’una primavera agitada, creuant els dits perquè el temps ens deixés trepitjar la platja. I així ha estat, totes les activitats previstes les hem pogut gaudir intensament, acaronats pel sol i la brisa marina.
A l’alberg ens hem distribuït en petites habitacions, entre rialles i complicitat i ens han tractat d’allò més bé; quins bons àpats! El bosquet que tenen a tocar ha estat el nostre refugi de jocs, resultant agradable per escriure una carta a la nostra família, grimpant entre els arbres i buscant amb les llanternes materials pel joc de nit. Però la il.lusió de la majoria ha estat la platja: descalçar-nos i jugar-hi amb els estels, pales i galledes, paletes i pilotes, construccions humanes, curses… La tarda ens ha passat volant! De nit hem escampat desitjos per un món millor, malgrat el cansament que arrossegàvem.
El sol surt per a tothom, però no tothom es lleva per veure’l. En el nostre cas sí! De bon matí ja érem a la platja veient l’espectacle, parlant d’orientació i estirant el cos per començar bé el dia. Per a molts la primera experiència d’aquest tipus; segur que la recordaran. Després d’un bon esmorzar, hem retornat a la platja i ens hem pogut remullar. Ningú ha quedat sec, tret dels mestres, és clar!. Un bon dinar per recuperar forces per fer un passeig i buscar un indret on dibuixar el paisatge del natural. Hem parlat de perspectives, plans, nivells… mentre procuràvem representar allò que veiem. La gent curiosa es parava i admirava les nostres creacions. Ben cansats, tarda de dutxes, alternant jocs i perruqueria. Hem sopat i novament ens hem animat, aquesta vegada per fer una mica de balleruga! La discoteca ens esperava…
El darrer dia també l’hem volgut ben aprofitar. Ens hem distribuït en dos grups per fer les darreres propostes: una visita amb gust d’història per conèixer un búnquer que va ser casa d’una família i l’activitat d’aventura penjats entre els arbres. Que en som d’afortunats, ens hem recordat!. Però no tots els infants tenen la nostra sort. Hem conegut la història de la Trinidad Casas, una de les persones que de nena va haver de viure al búnquer amb la seva família, perseguits per les seves idees. Avergonyida d’explicar la seva història, anys més tard en faria un recull de poemes, alguns dels quals ara llueixen a les parets del búnquer, acompanyats d’unes imatges del Guernika.
Quina manera d’Abraçar el món!
No dubteu de mirar les fotografies que tenim compartides per veure molt més!
“Escoltar la veu dels infants és reconèixer el seu dret a interpretar la seva pròpia experiència.” — Janusz Korczak
Els infants del grup dels Antropòlegs ens hem organitzat per poder documentar la nostra estada al camp d’aprenentatge de La Noguera. A través de les nostres paraules, hi batega la veu de tota la comunitat per explicar el que hem viscut i après al llarg dels tres dies a Sant Llorenç de Montgai.
“En un dels tallers que vam fer al campament arqueològic del CdA, ens van explicar que al paleolític feien tendes o buscaven coves perquè eren nòmades, però al neolític feien cabanes perquè eren sedentaris.Al paleolític no anaven despullats com ens expliquen en algunes pel·lícules, sinó que es fabricaven roba amb pells d’animals. Pero al neolític van descobrir que amb la llana de l’ovella si la cargolaven feien un fil. Amb el fil van aprendre a teixir amb un teler i així van fabricar la roba que portaven.” Documentat per Carla, Daniela i Aday.
“Al CdA de La Noguera ens van explicar que al paleolític caçaven en petit grup, i quan es menjaven el que havien caçat, ho aprofitaven tot. És a dir, que els intestins els feien servir com a cordes, els ossos per fer eines, i la pell per fer abrics i olles de pell. També ens van ensenyar que a la cuina guardaven les coses que els hi servirien per al futur. A la caça utilitzaven diferents eines, la llança, l’arc i la fletxa i moltes tècniques més. Ah! I ens van explicar que les dones també caçaven!” Documentat per Sergi, Alguer i Nil Cristóbal.
“Al camp d’aprenentatge de La Noguera vam excavar el passat. Ens van ensenya el valor de excava amb cura i paciència per no trencar les coses del passat i cuidarles. Vam trobar sílex, ossos d’animals i d’humans, pinzells, instruments, petxines i fòssils. Teníem eines per excavar. Un cubell, una pala, una catifa i un pinzell. I després ens van donar una carpeta amb un llapis per dibuixa i escriure el que haviam trobat.” Documentat Chloe i Ainara.
“Vam fer un taller al campament arqueològic per conèixer la música de la prehistòria. Ens van explicar que feien servir tots els materials de la natura com canyes, ossos d’animals, petxines, pells d’animals, troncs, pals, cordes, banyes i dents d’animals… la música servia per fer les seves festes, per reunirse al voltant del foc. També ens van explicar l’art. Els colors que feien servir eren el vermell, el groc, el negre i el marró. Les eines que utilitzaven per pintar eren els dits, els pinzells que estaban fets de canyes i pels de cavall.” Documentat per Aleix, Gala i Axel Muñoz.
“L’últim dia al camp d’aprenentatge vam fer una activitat per conèixer les noves descobertes que els homes i les dones van fer al neolític. Una descoberta va ser la ceràmica. Gràcies a la ceràmica van poder guardar aliments i van cuinar al foc. L’altra descoberta va ser plantar a la terra. Plantant van descobrir la farina i nosaltres vam esmicolar amb dues pedres el blat fins fer farina.” Documentat per Amalia, Tasnim i Alba.
“Un dia vam sortir caminant de l’alberg fins a la Roca del bous. Ens van explicar com la van trobar. La van trobar perquè un senyor va trobar una pedra negra. Resulta que era un sílex del neolític. Tenia dents de serra i de lluny va veure un altre silex. Va pensar que era un jaciment del neolític i va anar corrents a l’ajuntament per dir-ho. Van excavar i excavar i van trobar fogueras i cosas tipicas. Li van posar aquest nom perque era com un estable de bous.” Documentat per Ainet, Leo Ruiz i Axel Navarro.
Tot el que hem viscut ens parla de la riquesa d’aprendre amb el cos, amb la mirada i amb els altres: de compartir dies de convivències, de caminar per jaciments plens d’història i parcs arqueològics que ens ajuden a transportar-nos a l’edat de pedra, i d’escoltar veus expertes que ens obren nous horitzons. Com ens recorda Francesco Tonucci, “tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant i vivint”. Sense dubte, són vivències que ens transformen i que ens acompanyaran molt més enllà d’aquests dies.
En les darreres sessions estem immersos en la construcció d’un dòmino per portar-lo a la sortida del 5 de juny.
Primer de tot, ens preguntem: què és un dòmino? Entre totes i tots arribem a la conclusió que és un joc format per peces rectangulars dividides en dues parts, on hi ha punts o imatges, i que consisteix a anar col·locant les peces fent coincidir els costats iguals. També parlem de com s’hi juga.
Un cop tenim clar què és i com funciona, comencem a pensar com el podem fer, i sorgeixen aquestes idees:
El podem fer de fusta perquè ve dels troncs dels arbres.
El podem fer de puntets com el de la classe.
Podem fer dibuixos d’animals del bosc.
El podem fer amb fulls de colors.
NOOOO, es podria trencar.
Podem dibuixar; fulles, arbres, muntanyes…
Dibuixar animals és molt difícil.
Les peces del domino han de ser més grans que les de la classe per poder fer els dibuixos.
Si són molt petites es poden perdre.
Quantes peces té un dòmino? (Mireia)
Té 28. A casa tinc un i les he comptat.
Ho comprovem? (Mireia)
Un cop tenim ben clar les peces que hem de dissenyar, ens organitzem en grups de quatre per començar a pensar com volem que sigui el nostre dòmino. No és una tasca fàcil… Ens costa una mica posar-nos d’acord i prendre decisions conjuntes. Per ajudar-nos, cada grup té un dòmino real per observar bé com són les peces i entendre millor què hem de fer.
La consigna és clara: el nostre dòmino ha de ser d’elements de la natura. Això ens fa pensar encara més i concretar millor les nostres idees.
En una altra sessió, cada grup exposa el seu disseny i explica com l’ha pensat. Durant les exposicions ens adonem de diferents coses: un grup veu que li falten peces, un altre que les imatges no acaben de concordar entre elles, i un tercer s’ha fet un embolic i no se n’ha sortit gaire bé.
Dos dels grups fan servir imatges del bosc, i un d’ells també incorpora quantitats. Tot i les bones idees, veiem que no és una tasca tan senzilla com semblava al principi.
Per això, entre totes i tots decidim fer un disseny conjunt que reculli les millors idees de cada grup. A més, acordem que construirem dos dòminos: un amb imatges, pensat per als Patufets, Pinotxos i els Tabalugues que ho necessitin, i un altre amb quantitats, per als mitjans i grans.
“El joc és la forma més elevada d’investigació.” — Albert Einstein
