I LOVE YOU TO THE MOON AND BACK: T’ESTIMO FINS LA LLUNA!

ENGLISH
El passat divendres 12 de febrer, la Sònia ens va explicar un conte en anglès, després de parlar de quins moments ens agradava passar amb les persones que més estimem: els nostres pares i mares! Petons i abraçades, quan ens fem mal, o en el moment d’anar a dormir… moments de joc…

El conte es titula “I love you to the moon and back”, i hem aprofitat per fer una manualitat per Saint Valentine’s Day, i dir als nostres pares i mares: que els estimem fins la Lluna!


ELS AVIONS VOLEN PER SOBRE O PER SOTA DELS NÚVOLS?

PROJECTE D’AULA
Un matí, a les 9…tot veient com volen els globus aerostàtics, que tant ens agrada mirar… ens vam anar formulant diverses preguntes, fins arribar a la rotllana de classe:
– els globus aerostàtics arriben a la Lluna?
– els avions volen per sobre els núvols?
– a quina alçada volen els avions? i els coets?

La conversa, ens va fer arribar a l’alçada de l’Everest: 8.848 m!! un número de 4 xifres!!? i a conèixer que a 400 km d’alada, a l’espai, hi ha l’Estació Espacial Internacional, on viuen astronautes!

Ha estat una conversa genial… ens ha encantat descobrir que la Terra està coberta per una capa anomenada atmosfera… i que moooolt més a dalt hi ha l’espai!

PROBLEMES VISUALS

VIDA D’AULA
Com ja sabeu, els Rovellons, dimecres de 9:15 a 10:30h, fem sistematització. Quinzenalment, combinem llengua (construcció de frases, dictats,…) i matemàtiques (càlcul, resolució de problemes,…).

Els problemes visuals són una forma de comprensió i resolució de problemes que funciona molt bé i ens agraden molt!

Ja tenim la línia de la història ben distribuïda!

El nostre projecte “Temps era temps” segueix avançant. Aquesta setmana hem volgut replantejar-nos com distribuir els anys en la nostra corda que simula la línia del temps. Tenim clar les dues grans etapes; la Prehistòria (corda verda) i la Història (corda marró), i les unim mitjançant un nus. En un dels vídeos que vam veure el trimestre passat ens explicaven que quan neix l’escriptura comença l’etapa de la història, per tant, aquest nus representarà el final de la prehistòria i l’inici de la història. Amb l’inici de la història diem que comença la Nostra Era.

“Llavors, aquest nus és l’any 0?”… “Si!”, diuen la majoria… “No, l’any 0 és quan passa l’explosió del Big Bang i es crea el nostre planeta!”… “No, en el nus és l’any 0 perquè quan vaig buscar els animals extingits vaig trobar que deien A.C. i això vol dir abans de l’any 0″…

Ens costa posar-nos d’acord, tots i totes tenim bons arguments i, sobretot, molta lògica. Per a nosaltres l’any 0 és important, el número 0 és inici, començar… Veient que no avancem, la Vero i la Cristina decideixen explicar-nos que l’any 0 no existeix i ens proposen posar la data del primer dia de la història… seria l’1 de Gener de l’any 1. El dia anterior al nus seria… el 31 de Desembre de l’any…??...

El temps anterior al nus també es compta però és una mica més complicat i ja arribarem un altre dia. Decidim centrar-nos en la corda marró, la corda que fa referència a la Història. Ara sabem que comença a l’any 1 i arribará… on arribarà?… Sabem que de moment estem a l’any 2021 però segur que continuarà, això ja serà el futur.

“Com podem situar tots els anys des de l’1 fins al 2021?”… “Necessitarem molta corda”, “És impossible!”… Llavors proposem representar en un tros de corda un període d’anys, per exemple: 10 centímetres de corda, seran 100 anys. Com imaginar-ho és força complex, ens ajudem amb els regles i els reglets de la centena, d’aquesta manera ens resulta més comprensible. En petit grup ens distribuim la feina; mentre uns mesuren la corda i fan una marca cada 10 centímetres, els altres van preparant les pinces amb els diversos anys que necessitem (comptant de 100 en 100) per indicar l’any a la línia del temps.

Ara a la nostra línia de la Història tenim marcat l’any 1, el 100, el 200, el 300, el 400… fins a arribar a l’any 2100! (ens adonem que si comptem de 100 en 100 hem d’arribar al 2100 i el nostre any actual estarà a la corda entre l’any 2000 i l’any 2100). Un cop acabada ens reunim tots i totes per veure-la i parlar de la construcció, després la penjem a la nostra paret, estem ben contents i contentes del resultat!

Temps de rellotges!

Les Alícies fa setmanes que parlem del temps, una paraula que ens recorda a moltes coses però sobretot a… rellotges! Aquesta setmana justament, el Pol ens ha portat un rellotge de sol fet pel seu avi i ens hem preguntat com funcionen aquest tipus de “màquines”. El Pol ens ha explicat que es necessari que estigui a l’exterior i que li toqui el sol, llavors hi haurà una ombra que marcarà l’hora que és. Pensem com pot passar… però ens costa d’imaginar. “A Vilanova hi ha algún rellotge de sol per poder veure i comprobar això que ens explica el Pol?”, però ningú n’ha vist cap i decidim preguntar a casa i voltar pel nostre poble per poder esbrinar-ho.

Mentrestant, a la classe ens mirem el rellotge que tenim a la paret (analògic) i també la Nayara Cercas ens deixa el seu de polsera (digital), veiem que són diferents i que el de la Nayara es més fàcil de “llegir”. Encara portem un altre rellotge (de sorra) i moltes Alícies comenten que el coneixen perquè a molts jocs que tenen a casa en porten un per controlar el temps de les partides. “I com és llegeix el de la paret?”… Alguns creuen saber-ne però molts i moltes manifesten que no en saben, així que decidim que volem aprendre a llegir el temps que marquen aquest tipus de rellotges.

Aquesta setmana a sistematització ens hem mirat de ben a prop aquests rellotges i els hem dibuixat al detall en un paper. Hem fet servir compàs i regle, i ens hem fixat moltíssim en la disposició dels números i en les ratlletes i puntets que els separen. “Si fem una línia recta des del 12, arribem al 6”, “I del 3 arribem al 9”, “i de l’1 al 7″… Mica en mica cadascú ha anat dibuixant el seu rellotge, el compàs ens ha permès fer cercles perfectes (tot i que hem hagut de practicar una mica abans en paper de rebuig…) i el regle distribuir els números en “linia recta”. “Entre els números hem de dibuixar 4 ratlletes petites”… “I perquè 4 ratlletes?”…En la pròxima sessió seguirem esbrinant què vol dir tot això.

Mesures i càlculs a sistematització

Les estones dels dijous al matí les dediquem a la sistematització de propostes que ens ajuden a seguir millorant les competències tant de l’àmbit lingüístic com del matemàtic. En aquestes estones trobem activitats diverses que podem anar fent al nostre ritme, individualment, per parelles o en petits grups; l’única premisa a complir és la de passar per totes! Això de poder triar per on començar i per on seguir, ajudar-nos entre nosaltres i la varietat que podem trobar… ens encanta alhora que ens ajuda a seguir fent-nos autònoms, gestionar bé el nostre temps de treball, saber demanar o donar ajuda i ser conscients del punt on ens trobem a nivell d’aprenentatges.

Aquestes darreres setmanes però, hem necessitat aquestes sessions de sistematització per poder resoldre algunes qüestions que teníem sobre la taula, en diem “sociabilitzar l’aprenentatge” ja que totes i tots plegats posem en comú les nostres idees alhora que utilitzem les nostres habilitats i capacitats per resoldre una pregunta o repte que necessitem per seguir avançant. Una d’aquestes qüestions que teníem està relacionada directament amb la nostra participació a la CòvidCross del pròxim 22 de Febrer al Parc Fluvial. Resulta que les Alícies hem volgut “entrenar-nos” una mica abans d’aquesta cursa i aprendre a regular el nostre cos i la nostra activitat física. Sabem que la distància a córrer serà la de 600 metres, a nosaltres ens sembla moltíssim!, però no sabem si a la pista de la nostra escola podem entrenar aquesta distància.

El primer que hem hagut de fer ha estat mesurar la pista! Ho hem fet amb un peu mètric, un instrument de mesura que hem vist per primera vegada però molt fàcil de fer servir. Ens hem guiat per les línies blanques i entre tots hem anat mesurant trossets de pista. Amb totes les mesures fetes hem arribat a l’aula i hem pensat què podríem fer. Amb un plànol de l’escola hem situat la pista i hem marcat el recorregut que volem fer, després hem calculat el total de metres que sumen les nostres mesures fetes amb el peu mètric. “Hem d’ajuntar tots aquests números”, “Si, sumar”… Com teníem 10 mides per sumar ho hem fet descomposant els números, hem sumat totes les desenes per una banda i hem deixat per després les unitats. Ens hem adonat que teníem diversos 3 i 4… “Si agafem dos números 3 i un 4, tenim un altre 10”… i mica en mica hem arribat al total… “Una volta a la pista per les línies blanques són 120 metres!”

Tenim clar que 120 metres no són 600 metres, així que amb una volta només no podem entrenar. “I quantes voltes haurem de fer per poder entrenar 600 metres?”, preguntem. Cadascú fa la seva hipòtesis però sabem que no podem deixar-ho en conjectures… ho hem de calcular. Algú proposa sumar dos vegades el 120 perquè així sabrem quant seran dues voltes… tornem a descomposar, sumem el 100 amb el 100, el 20 amb el 20… alguns ho fan directament 120 + 120… 240! Encara no són 600!… Per parelles hem anat imaginant voltes i hem seguit calculant, finalment hem arribat a la conclusió que necessitem fer 5 voltes a la pista per poder entrenar.

 

JUGUEM I MANIPULEM LA GEOMETRIA!

Un dia a l’aula ens va sortir un problema que ens parlava d’una cabana i havíem de saber quantes arestes i cares tenia, i per això vam fer una repassada a les figures planes i als cossos geomètrics a l’aula, i després vam poder manipular diferents materials per tal de poder crear lliurement!

CANÇÓ “L’HOME DE CROMANYÓ”!

En el temps de la prehistòria, ara farà dos-cents mil anys, un home es va cobrir de glòria, fill de dos orangutans… 

L’home de cro …
L’home de ma …
L’home de nyó …
L’home de cromanyó, pim pom! 
L’home de cromanyó no està fet
de llautó ni de ferro colat.

Les Alícies no ens podem treure aquesta cançó del cap, encara que ens estigui donant molta guerra, ja que, a banda de la tornada, la resta de la cançó costa de memoritzar ja que va molt ràpid!

Tot i així, DJ Cristina ens la posa les vegades que faci falta i en versió karaoke! 😉

Fa un parell de sessions que treballem la lletra d’aquesta cançó, la qual ens dona molta informació però també exagera una mica! Fins i tot ens parla d’un diplodocus… Però tenim clar que això és IMPOSSIBLE!

La nostra idea és acompanyar la lletra amb els instruments prehistòrics que hem fet i amb una mica de percussió corporal, la qual sabem gràcies al Kike que feien servir els primers homes per comunicar-se. Hem fet algunes proves i entre tots anem parlant i acordant com ho podem fer…  Esperem que ben aviat pogueu veure el resultat!

ENS INVENTEM ELS PERSONATGES

Aquesta setmana en les sessions del projecte del conte col·lectiu, ha començat a florir la nostra imaginació i creativitat.

Primer hem pensat a on es pot desenvolupar la nostra història en termes generals. Cadascú ha proposat diferents llocs, com per exemple; a la muntanya, a l’espai, a la ciutat, al poble, al zoo, en una granja, dins d’un quadre, a un parc d’atraccions… mitjançant el procés de votació es decideix que el parc d’atraccions serà l’entorn on es desenvoluparà la història del nostre conte.

A continuació, per parelles, ens hem inventat els personatges del nostre conte.

Prèviament, hem treballat una mica la tipologia textual de la descripció (d’una persona, animal i objecte)  i hem recordat què són els adjectius.

Així doncs, ens hem basat en tres personatges principals; En Joanoi, la Martina i el Pompei.

Cada parella s’ha imaginat com pot ser el personatge i les seves característiques i habilitats, què li agrada, quants anys té…

Finalment cada parella ha presentat a la resta del grup el personatge que s’ha inventat.

El pròxim dimecres a la tarda, haurem de votar els tres personatges principals de la nostra història.

Quins nervis! Us seguirem informant!