Els infants de l’espai enxanetes comencen a conèixer-se entre ells mitjançant els seus sentits, tacte, oïda i vista. Encara que en aquest moment no parlen, ja s’arrenquen a dir algunes paraules. Ara també ells i elles diuen la seva!
Amb el pas del temps, van reconeixent les veus dels diferents familiars que entren a l’espai, els rostres de pares i mares, i això els ajuda a experimentar el contacte físic per establir vincles emocionals amb els altres infants del grup.
El contacte físic i la interacció són fonamentals pel seu desenvolupament social i emocional en aquesta etapa. D’aquesta manera diàriament s’estan fent visibles més interaccions per entendre’s i comunicar-se, sigui entre ells o amb nosaltres, els adults. Ho fan amb un llenguatge no verbal, sobretot amb el sentit del tacte, és a dir; tocant-se.
L’Aleix, la Teresa, la Mariona, el Sega, el Bruno, l’Ona, el Fily i el Lucas intenten satisfer en diferents moments del dia allò que els interessa, és a dir; tocar l’orella al company del costat, estirar els cabells, tocar-se el cap, prémer la galta de la companya, mirar-se fixament als ulls, acostar-se a la boca i que aquest gest acabi amb un petó, tocar la cara per sentir com són les diferents pells, agafar-se de les mans i entrellaçar els seus dits, ficar-se els dits d’un altre a la boca, voler tocar els ulls, intentar o passar directament per sobre per experimentar el volum del cos…
Amb aquests contactes que realitzen no només contribueixen al desenvolupament de les habilitats socials sinó que també estan desenvolupant la coordinació oculo-manual i a la vegada reben una informació sensorial molt valuosa sobre el món que els envolta.
El paper nostre en aquest escenari és acompanyar de molt a prop a tots els infants i anar posant paraules a tot allò que té lloc a l’espai. Hi ha dies que hem de posar la mà al mig d’aquestes interaccions, perquè no a tots els infants els agrada tenir un contacte tan estret i això crea incomoditat. Potser algú està estrenyent molt la galta i hem d’acompanyar-los perquè vagin interioritzant que no s’ha de fer tan fort i acabar fent carícies…
Com a conclusió, el contacte social ajuda a fomentar interaccions positives des d’edats primerenques en les quals es creen les bases per les relacions saludables i un desenvolupament integral en etapes posteriors de la vida
