A partir de diumenge s’ha aprovat que els infants puguin sortir a fer un passeig després de 43 dies confinats a casa.
Aquest passeig, però, esdevé diferent a qualsevol altre que es feia abans: cal mantenir unes limitacions i regles que en altres circumstàncies no.
Per tot això pensem és important tenir en compte alguns aspectes que us volem compartir.
PREVI A LA SORTIDA:
RUTINA I ANTICIPACIÓ
Des de l’escola sempre us recordem la gran importància d’aquests conceptes amb els infants de 0-3, per a que estiguin tranquils i es sentin segurs.
Després de tants dies tancats a casa, sortir al carrer serà una novetat i un trencament de la nova rutina, per això és important d’avançar-los-hi. Però vigilem de no fer-ho ni massa abans (dies abans), ni tampoc de forma sobtada (“anem a donar un passeig fora de casa!”).
Als més petits els hi podem dir al mateix dia i millor si els podem anticipar que serà després d’un moment clau i determinat de la rutina habitual; d’aquesta manera ajudem a l’infant a que pugui ubicar l’aconteixement més o menys en un determinat espai de temps (pugui anticipar i, per tant, donar-li seguretat).
L’ideal seria un moment en que estiguin ben cobertes les necessitats bàsiques de gana i son.
NORMES DE SEGURETAT
Es parla que els infants de 0-3 caldrà que surtin en cotxet (si és així caldrà explicar als infants que hauran d’anar així en aquesta sortida, perquè ho acceptin i ja ho assumeixin). Aquesta mesura preveu garantir la distància de seguretat de 2 metres que s’exigeix en els contactes socials amb persones fora del nucli de confinament.
Però aquesta mesura de distanciament social cal que els infants coneguin igualment que sigui el cotxet (i l’adult que el condueix) el que la faci, per tal que els infants no els sobti o en un moment donat, puguin arribar a acceptar millor la negativa de l’adult quan l’infant li reclami d’apropar-se a algú.
És important explicar a casa que, al carrer, tots ens hem de mantenir a una distància i com que els infants no entenen aquest concepte, el millor és que visualitzin jugant a casa, quina és la distància de que parlem (recrear-la marcant el terra amb cintes adhesives o guixos, una corda, un moble que compleixi les mesures…).
Quan es surti al carrer, s’ha de tenir en compte que el paisatge no serà el mateix. Menys sorolls, menys moviment i les persones que es puguin veure, probablement portaran mascareta i/o guants.
Si els infants ja han vist als seus pares amb tots aquests ornaments, pot ajudar a que estiguin més avesats i per tant no els sobti tant.
És, però, un aspecte a tenir en compte i estar al cas de que pugui desorientar o fins i tot espantar a l’infant. Si ho tenim en compte, serà la manera com el podrem acompanyar si passa això: l’infant es sentirà reconegut i entès. És important poder-li verbalitzar el que creiem que li pot estar passant i ajudar-lo a posar paraules o expressions no verbals al que sent i que ubiqui aquests sentiments amb les emocions que sent.
PREPARAR EL RECORREGUT
Només es pot sortir com a molt una hora, i en el radi d’un quilòmetre al voltant de casa. No es poden fer ús de parcs ni equipacions d’oci.
Per tot això, és important tenir-ho en compte i planejar bé el passeig i dir-li a l’infant. I durant el passeig, no improvisar. Per altra banda, així també estem traspassant seguretat a l’infant que aquests dies i sobretot en aquestes novetats és el que necessita.
Podria ser positiu de pensar en un recorregut conegut per l’infant i així farem que ell pugui participar en el camí i l’ajudarem a estar més d’acord amb la limitació temporal que se’ns marca (i que ell no entendrà): “el passeig era arribar a tal lloc, i veure tals coses”.
Tenir en compte d’evitar passar vora de parcs o espais que sabem que l’infant coneix i li agrada d’aturar-se i jugar, perquè sabem que ho demanarà i la intenció és que el passeig sigui agradable i no entrar en una lluita.
PEL MOMENT DEL PASSEIG:
TRANSMETRE CONFIANÇA I SEGURETAT
Sortir al carrer en aquesta pandèmia pot representar per tots aquests infants que se’ls permetrà ja diumenge, un enfrontament directe a la situació, al virus, al dolent. A casa hi ha la protecció, al carrer, en canvi, poden tenir la sensació de desprotecció.
Els infants de 0-3, no han arribat a entendre tant explícitament el concepte del virus i el perquè del confinament, però igualment, el canvi de rutina, el neguit que tenim segur els adults tot i voler dissimular i no evocar-lo als infants i/o la situació difícil que s’hagi pogut viure per enfermetats properes a familiars o a casa mateix, pot fer que l’infant percebi el sortir de casa com un perill o que li faci por.
L’adult ha de transmetre confiança i seguretat. Per als infants d’aquestes edats, els seus pares són els seus protectors, el seu aixopluc.
Per tant intentem mantenir aquesta confiança.
Això si, transmeten en tot moment la necessitat d’estar al cas i de vigilància.
L’infant ha de saber què cal fer.
MANTENIR HÀBITS D’HIGIENE I SEGURETAT
Posar-se la mascareta i guants davant dels infants perquè vegin la necessitat i la normalitat actual de l’acte.
Rentar-se les mans plegats just abans i immediatament després de la sortida.
Mentre no s’està al cotxet, recordar d’estar al costat del pare i/o la mare, i no tocar res amb les mans.
Canviar-se de roba just tornant del passeig.
EN EL PASSEIG
En el passeig potser sorgeixen demandes de l’infant de canviar el rumb i anar a veure tal persona o a jugar a tal lloc. En aquests moments és necessari recordar que ja s’ha marcat un recorregut i que la intenció era anar fins al lloc que s’havia decidit, o fer el que s’havia dit de fer. D’aquí la importància d’haver-ho anticipat abans a casa.
Cal fer-los entendre que no és un recorregut lliure o sense límit de temps. Es tracta d’un passeig sobretot per a que ens toqui l’aire i que tornarem a casa a jugar.
Estar alerta de tots els signes que ens manifestin els infants. Si està massa angoixat, si per qualsevol raó s’ha enfadat i no està vivint bé el moment, si té gana, son….qualsevol aspecte que pugui fer que noteu que l’infant no està gaudint del passeig…perquè seguir? demà es podrà tornar a sortir. Igualment no cal forçar a sortir, si l’infant realment no ho vol.
Tingueu ben present que el passeig és per l’infant.
Gaudiu molt d’aquesta sortida amb els vostres fills i filles!
Equip de l’EBM Gegant del Pi
Vet aquí els contes del Gegant del PI
#SomdelPi
I recordeu, animeu-vos i compartiu, si voleu també la vostra sortida! (ebgegantpi@caldesdemontbui.cat)
