El joc com a part de la vida quotidiana

Diem que el joc és un espai de descoberta que es basa en la curiositat infantil, l’infant vol conèixer el món que l’envolta. Piaget (1959/1975) ens ho explica quan indica que l’infant té necessitat de jugar perquè és la seva manera d’interaccionar amb els objectes i les persones, la seva manera de conèixer el medi, d’adaptar-s’hi. El joc ofereix la possibilitat de superar-se, de vèncer els conflictes amb els quals un es va trobant.

El joc i la vida quotidiana són els eixos centrals del nostre dia a dia a l’escola bressol. El joc és l’instrument amb el qual l’infant satisfà les seves necessitats de moviment, els seus desitjos de saber i d’aprendre, la seva curiositat, enriquint així els seus coneixements i els seus aprenentatges.

A través del joc autònom els infants ocupen el món, s’expressen, es relacionen, es coneixen i coneixen l’entorn, es posen a prova i porten a terme projectes d’acció i pensament. En definitiva, el joc els permet desenvolupar-se d’una forma natural i plaent”. Romina Pérez

Els espais i el material de l’escola bressol acullen els infants, estan pensats per poder donar resposta a les necessitats motrius i de joc, fent propostes obertes, combinant estructures específiques de moviment amb objectes de dimensions més petites. Entre d’altres està pensat per convidar als infants que trobin el context per desenvolupar el joc. Han passat de descobrir els objectes un a un a poder tenir varis i combinar-los. Els infants troben compatibilitats entre les característiques dels objectes, omplen i buiden recipients, seleccionen, distingeixen, comparen, els col·loquen en fileres, els introdueixen en diferents recipients, els apilen, els transporten amunt i avall, els fan rodar, els equilibren… en definitiva, materials oberts i versàtils amb mil possibilitats de joc.

Cliqueu aquí per veure més imatges

Una acurada planificació del temps, de l’espai i la mediació per part de l’adult, mentre juguen, estem presents i disponibles, transmetent calma i seguretat i intervenint sempre que sigui necessari, quan un infant li ha pres un objecte a un altre l’acompanyem a buscar un objecte igual, per aportar més objectes recolzant el joc de l’infant, altres vegades tornar a endreçar els objectes per tornar a sorgir el joc. Intentem no intervenir, no dirigir, creant un ambient tranquil permetent als infants un joc de qualitat en un context per gaudir i aprendre com a part de la vida quotidiana a l’escola bressol.

La majoria dels materials que oferim són materials inespecífics, de diferents textures: de fusta, metall, roba, vímet és a dir, materials que no tenen una única funció, sinó que permeten un gran ventall de possibilitats de joc, en funció de la mirada de l’infant. Per exemple una cadena passarà de ser llepada, a ser un element per ficar i treure en pots i més endavant es podrà convertir en uns espaguetis o en part important d’una composició artística. 

Els materials parteixen dels seus propis interessos i motivacions, i s’adequa als moments evolutius, els hi deixem al seu abast, durant el temps necessari perquè els puguin explorar a fons i oferir la possibilitat de repetir experiències per anar avançant en els projectes de joc.

Mentre uns tenen una gran necessitat de moure’s i experimentar les possibilitats del seu cos, a l’espai troben una estructura de gran dimensió, la rampa Pikler per enfilar-se, per pujar i baixar, per fer equilibris. Estan en un moment motriu per excel·lència. Altres que troben gran satisfacció en amagar-se i ser trobats per alguna mirada que els ha trobat, per això tenim a l’espai un racó on amagar-se, robes per cobrir-se, cistells o caixes per ficar-s’hi…

D’altres que necessiten satisfer la pulsió d’arrossegar caixes, cotxets, arrossegadors, cotxes. Entre d’altres el joc d’omplir/buidar/transvasar està molt present, per això disposen d’una gran quantitat de materials de petites dimensions, i de cistells i pots perquè puguin desenvolupar aquestes accions.

Durant les estones de joc els infants intercalen moments de descans que el troben en unes faldes que l’acullen o en un petit espai on es troba el matalàs amb contes, el llibre de família on hi ha cabuda per l’explicació d’algun conte, alguna cançó mimada que els infants que es troben en aquell moment imiten els gestos, com també imiten alguna situació que veuen dels adults o dels seus companys o companyes.

Tot això ens fa organitzar els espais, el temps i els materials de manera que els infants puguin explorar, manipular, investigar i en definitiva gaudir d’allò que fan, construint aprenentatges i afavorint la seva autonomia.