Dilluns 8 de març és dia de la dona, i com cada any a l’escola el treballem en diferents formats: uns grups fan cartells, altres infografies, es recullen dades i es confeccionen gràfics, altres busquen dones il·lustres i altres estudien els drets i no drets de les dones al llarg de la història. En definitiva són treballs que intenten fer reflexionar a tota la comunitat educativa sobre la necessitat de seguir celebrant el el 8 de març i del que significa fer-ho.
Probablement si revises entre els teus records trobaràs històries, persones, llibres, pel·lícules que t’han marcat un abans i un després. Quan no es parlava encara massa dels drets de les dones, ni de l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, ni de marcs legals, ni de drets internacionals, una anècdota que va explicar en Johann Cruyff em va fer canviar la mirada del món que m’envoltava, un món que no funcionava igual que als països veïns, devia tenir 14 anys. En Johann Cruyff explicava que quan a l’any 1974 Pinturas Bruguer li va oferir -conjuntament amb la seva dona- ser els protagonistes d’un espot publicitari, amb cert to irònic comentava que ell va haver de signar un paper conforme autoritzava la Danny Cruyff que pogués treballar, no amb certa sorna i amb el somriure sota el nas. L’aleshores entrenador del Barça va dir: – porta , porta, on s’ha de signar?.
Des de llavors ha plogut molt en lleis però no tant en fets.
A la dècada dels 70/80 recordem que la dona no es podia divorciar, ni avortar, ni podia tenir la pàtria potestat dels seus fills i, tot i que a la Constitució del 1978 hi figurava que la dona no podia ser discriminada pel fet de ser-ho, la realitat social implicava moltes desigualtats.
A partir de 1978 ja es podia treure el passaport, el carnet de conduir i obrir un compte al banc sense permís del marit. El divorci i la pàtria potestat ens arriben al 1981, l’avortament en els tres supòsits al 1985, Ah!! I la dona no va poder ser militar fins a 1990 i treballar en una mina al 1993 i d’exemples de superació de dones que han hagut de lluitar per per fer-se un lloc en la seva feina en trobaríem a munts.
-En la dècada del 2000 al 2010, encara que per llei les dones són iguals que els homes, no tenim els mateixos drets reals a guanyar el mateix salari, les dones estem pitjor pagades. Al 2012 les dones van rebre el 21% menys que els homes en llocs de treballs d’igual responsabilitat i pel que fa als incentius van rebre un 37% menys que els homes. Sí, a més amb les taxes d’atur insuportables en el cas de les dones és d’un 3,5% més alt.
I és per aquest i per d’altres motius que en ple segle XXI hem de celebrar i reivindicar el dia de la dona. Sí, ara en diem senzillament el dia de la dona en la seva totalitat i ben gran.
Cal celebrar-lo perquè quan es necessita un dia a l’any per fer-te visible vol dir que els altres 364 dies no es compta per a res, no existeixes.
Cal celebrar-lo perquè la causa de les dones és universal perquè abraça tots tipus de països i tot tipus de dones i perquè les dones d’arreu volem viure i gaudir d’una societat igualitària, justa i equitativa de manera real, no simbòlica; perquè volem expressar la nostra disconformitat, perquè volem demanar i volem lluitar perquè les coses canviïn.
Ho hem de celebrar-ho perquè encara està pendent el trencament amb el patriarcat més ranci, un patriarcat que es basa en la construcció social del gènere i ho impregna tot de jerarquies, d’estatus i poder, unes jerarquies que són a la vegada la base de les violències masclistes, de la cosificació de les dones, de les restriccions sobre el dret al propi cos, i de l’androcentrisme institucionalitzat on preval una visió del món centrada en l’home que obvia, invisibilitza i infravalora el punt de vista femení.
Cal celebrar-ho per aquest motius que exposem i per aquell motiu que no has vist aquí escrit i en el que s’ha vulnerat el teu dret com a dona
Lluites massives dels darrers anys com el Tren de la llibertat, el Me Too, el “Jo et crec”, el “No és NO”, ‘Jo també’, han estat exitoses i conreat un canvi de consciència. El moviment de dones ha teixit unitat i és guia de com Juntes som més fortes. Les dones han internacionalitzat la seva veu.
Montserrat Font
Cançó de fer camí – Lletra, Maria-Mercè Marçal
Dona bonica – Roba Estesa
