Des del cicle d’infantil no tenim cap pressa perquè els infants comencin a escriure, de fet, defensem els aprenentatges lents en general, els que es fan des de la base, potenciant la paciència, la cura dels detalls i la plena consciència d’allò que es fa.
En una societat plena de preses, ens agrada saber que valorem més el procés que el resultat que tinguem avui. Que confiem plenament que aquesta és la millor manera per arribar més lluny.
Però tampoc aturem els interessos que van sorgint, per aquesta raó si un infant ens demana posar el seu nom en alguna creació o escriure quelcom en un paper els hi proporcionem diferents opcions com poden ser:
“Tu em vas dictant i jo ho escric” o “vols que jo et doni les lletres i tu ho confecciones?”
Si tot i això l’infant té moltes ganes de començar a escriure, i creiem que madurativament està preparat, li marquem el punt d’inici, la direccionalitat, la línia de base i estem molt atentes per adonar-nos d’en quin punt està i poder acompanyar-la/lo des del seu lloc maduratiu.
D’aquesta manera potenciem la utilitat de l’escriptura i respectem els diferents ritmes dins d’un mateix grup.
Les coses importants de la vida, és millor aprendre-les a poc a poc i amb bona lletra.
Per nosaltres aprendre a escriure és un procés lent, on cal molta paciència i consciència… i al Calderí ens agrada la lentitud.
