Procés de familiarització

Des de l’escola entenem la familiarització com un període d’acolliment als nous alumnes, fet des de la calma, la complicitat, el respecte i l’amor. El concepte familiarització va més enllà que el d’adaptació, doncs implica un canvi de mirada cap a l’infant, d’acord amb la visió pedagògica de l’escola. Es tracta d’un procés on els infants es familiaritzen amb els nous espais, materials, companys i persones referents en un entorn respectuós, segur i de confiança. Per poder dur a terme aquest procés amb calma, des de l’escola recomanem que els infants estiguin acompanyats, sempre que les circumstàncies ho permetin, per una persona de referència que els aporti confiança, calma i seguretat en l’inici d’aquesta nova etapa que viuran. 

És essencial que tots plegats visquem aquests dies amb confiança, respecte, complicitat i amor.

Acompanyants

L’objectiu d’aquest procés és que amb l’acompanyament d’adults de referència i de forma progressiva, l’infant pugui establir un vincle amb els adults de l’escola i que aquests li proporcionin prou seguretat per tal que se senti sostingut en els moments que ho necessiti. Paral·lelament els infants s’aniran familiaritzant amb els espais de l’escola i els altres infants.

Des de l’escola es demana que durant el procés de familiarització només un adult pot acompanyar l’infant dins l’aula. És preferible que els acompanyants dels infants no siguin diversos (màxim dos) durant les primeres setmanes, per tal de garantir la coherència del procés. Us proposem que formeu part d’aquest procés, en la mesura de les vostres possibilitats i desitjos, per poder fer una acollida el més personalitzada i respectuosa possible per a cada infant.

Durant el procés de familiarització i mentre ho necessiti, l’infant podrà portar a l’escola un objecte transicional petit. Es tracta d’un objecte amb contingut emocional que dóna seguretat a l’infant recordant l’aferrament a la figura d’aferrament (mare, pare,…), no és qualsevol joguina.

Com acompanyar?

Estem al servei dels infants i respectem que l’escola és un espai per infants, on ells són els protagonistes que aniran conquerint l’espai a mesura que es vagin sentint segurs. Per això, cada adult acompanyant, escollirà un espai dins l’aula on pugui seure i estar, (si estem en un espai exterior la consigna és la mateixa) es recomana romandre en aquest espai, mostrant-se disponible cap al seu infant però procurant romandre al lloc triat, mentre duri el procés.

Des de l’escola us fem arribar aquestes orientacions per als adults acompanyants a l’escola:

• • L’escola és un espai per a infants, ens situem a la seva alçada per comunicar-nos i mostrar-nos disponibles. Només en els desplaçaments estarem drets.
  • No es pot fer ús del telèfon mòbil a l’escola (trucades, whatsap, fotografies). Si us és indispensable, haureu de buscar un lloc allunyat de la presència dels infants.
  • Mostrar una presència plena, evitant mantenir converses entre els adults acompanyants.
  • Mantenir un to de veu baix.
  • Es recomana que els infants entrin a l’aula caminant, i no en braços dels adults.
  • Preservar l’activitat autònoma dels infants, no interferir sense demanda. Els adults no podem presentar-nos com a model, recomanem restar a l’espera del que faci l’infant i, per tant, no prendre la iniciativa i dibuixar, construir, interactuar amb els materials…Recordeu que és un espai per a infants i son ells qui faran la descoberta quan estiguin preparats.
  • Davant d’una producció d’un infant (dibuix, construcció…) ens apropem a la idea de no fer judicis de valor (molt bé, m’agrada molt…) podeu fer fer ús de la descripció (has pintat amb molts colors, és més alta que tu…)
  • És important que us acomiadeu dels infants. Les mestres els acompanyarem i acollirem l’expressió de les emocions que puguin sorgir.
  • En l’acomiadament, és possible que els infants s’abracin als adults per no separar-se. És un moment dolorós que intentarem acompanyar de la manera més amorosa i respectuosa possible. Quan estigueu preparats per fer-ho, podeu verbalitzar a l’infant que marxareu i que es quedarà amb les mestres que tindran cura d’ell durant el temps que romangui a l’escola. En cas que ho necessiti, la mestra no serà qui agafi l’infant, sinó que serà la familia qui farà aquest gest per mostrar a l’infant que es queda amb una persona de confiança.
  • Evitar fer valoracions, comparacions, opinions sobre el que fan els infants (mira, ell fa això i tu no. Aquell no plora i tu sí,…).
  • Evitar forçar situacions que no han decidit els infants (pinta més, puja aquí, juga a això…)
  • Si el vostre fill/a deixa un material sense recollir, el podeu acompanyar en el procés de tancament i endreça. 
  • A l’escola no obliguem a compartir. Podeu acompanyar la frustració.
  • L’expressió del límit ha de ser clara, breu i adequada a l’edat de l’infant. Quan expressem un límit reconeixem la necessitat autèntica i, si hi ha possibilitat, li oferim on poder satisfer-la. (Ara necessites saltar i córrer, aquí no ho podem fer, però pots saltar en aquest altre espai). Ajudar a respectar els límits que posem l’equip de mestres.
  • No donem per fet l’heterosexualitat de cap persona. Quan els adults parlem, evitem certs comentaris associats al gènere (manera d’estar, atributs, oficis, aspectes estètics, expectatives…). Procurem tenir cura del llenguatge i fer ús dels substantius que no invisibilitzin a un dels sexes. Parlar de persones.
  • Procurem naturalitzar que vagin descobrint el propi cos i el dels altres.
  • A l’escola respectem el cos de cada infant. Actuem sobre el seu cos si ens autoritzen.
  • Les famílies podeu acompanyar els conflictes, però seran les mestres qui ho gestionaran. A l’escola donem espai per a la resolució de conflictes de manera autònoma. En cas que es necessiti l’acompanyament de l’adult ajudarem als infants a posar paraules a allò que està passant i intervindrem si és per evitar una agressió. L’actitud de l’adult no és jutjar, sinó procurar crear un clima de respecte.
  • No permetem l’agressió física ni verbal. (A l’escola no fem servir aquestes paraules). Acompanyem als infants per tal d’expressar el seu malestar amb paraules.
  • No permetem treure les coses de les mans. Acompanyem en el diàleg i la frustració.
  • Tenim cura del material. No permetem fer-ho malbé. (Trepitjar un conte, arrencar les plantes…)
  • Cada material pertany a un espai i ho respectem. 
  • Dins les aules i passadissos anem caminant. Si els infants necessiten córrer els podem explicar que ho podran fer a l’espai exterior i a la sala de psicomotricitat.