Una mica d’història
Escola Ocata. Antecedents històrics. Extret i adaptat del llibre “1905 – 2005 CEIP Ocata cent anys d’escola pública”. Textos de Francisco Balbás.
A l’any 1903 les escoles públiques de la vila estaven situades en una casa arrendada a l’actual carrer Jaume I. L’edifici tal i com consta a l’acta de l’Ajuntament no reunia les condicions mínimes indispensables, ja que el lloc era“con poca ventilación, excesiva humedad e incómoda y escasa luz; sin patios…”L’alcalde proposa “de construir un edificio adhoc para Escuelas de niños y de niñas y habitaciones de los señores maestros…”
La Comissió creada per a dur a terme el projecte informa sobre la possibilitat de“acudir al estado en demanda de subvención” i “ha obtenido el convencimiento de cuán tardías y en extremo difícles son tales concesiones…” Amb la qual cosa, i ja que l’ajuda que haurien de rebre del Govern (el 50% de l’obra) pensen que no arribarà mai, el Consistori adopta per unanimitat la decisió de construir de nova planta de l’edifici destinat a escoles públiques a càrrec de l’erari públic municipal, tot reconeixent que el seu cost seria aclaparador per al Municipi.
De seguida comencen les gestions adreçades a aconseguir un terreny proper i adequat per a les escoles. Amb la qual cosa l’Ajuntament del Masnou assumeix que “es procedente aceptar los terrenos ofrecidos para este objecto por el propietario vecino de esta villa D. Miguel Amat, cuyos terrenos lindan con la calle de Gaditana… la finca denominada “La Mezquita” … de excelente posición topográfica y muy cerca de la Iglesia parroquial.”
Un cop acceptada aquesta donació, els regidors acorden per unanimitat consignar en els pressupostos de l’any proper -1904- una quantitat per al començament de les obres , segons plànols i pressupost de Bonaventura Bassegoda, l’arquitecte municipal.
El 21 d’octubre de 1903 s’acorda un pressupost definitiu de 70.668 pessetes i 78 cèntims, ja que “se ha ampliado bastante más el proyecto de lo que en principio se juzgó indispensable…” Per tal de cobrir les despeses de la construcción, es va realitzar un emprèstit “emitiéndose veinte y ocho obligaciones amortizables a la par de dos mil quinientas pesetas cada una, que devengarán el cuatro y medio por ciento de interés anual…”
Segons el projecte d’obres aprovat per la Junta Provincial d’Instrucció Pública de Barcelona , l’edifici constarà de 4 sales destinades a classe i que podran acollir 48 alumnes cadascuna. El dia 16 d’agost de 1904 l’alcalde hi posa la primera pedra i les obres anaren molt de pressa.
El 5 de juny de 1905 l’obra estava totalmente acabada i el contractista lliurà l’edifici al ple del Consistori, reunit a l’escola, i amb presència de l’arquitecte Bassegoda, molt conegut a Barcelona per les seves obres modernistes.
Mentre van durar les obres de les escoles municipals, l’Ajuntament urbanitzava el terreny rústic de la zona. El camí del cementiri circumval·lava l’Església per l’est per arribar-hi, però no comunicava amb el carrer del Lavadero, que acabava només a tocar la casa parroquial. La prolongació d’aquest carrer, Carrer de l’Església, rebrà el nom de Jover i Serra . Arran de 1918, tots dos carrers faran el carrer Lluís Millet, qui dirigia llavors l’Orfeó Català i que va néixer al número 44 d’aquest carrer.
Les escoles municipals van ser, finalment, inaugurades el 15 de setembre de 1905 i en aquest primer curs hi havia els mestres Frederic Bosch i Dolors Torregrossa.
A partir d’aquest moment, l’escola comença a créixer fins que al maig de 1936 es veu la necessitat d’ampliar el centre tot construint-hi un altre pis damunt del que existia i adquirir uns terrenys situats entre els carrers Mestre Bosch i García Hernández, per a ser destinats a la construcció de 12 cases-habitacions per als mestres nacionals. Aquesta iniciativa va ser truncada per la Guerra Civil. Van haver de passar més de 30 anys fins que a l’abril de 1967 l’Ajuntament va encarregar l’ampliació de l’escola a l’arquitecte municipal. El primer curs amb el col·legi ampliat va ser el 1971-1972.
El Consell de l’Escola Nova Unificada 1936 – 1939
Amb el fracàs de l’aixecament facciós comença a Catalunya un procés revolucionari en el camp de l’ensenyament. Es crea el Comitè de l’Escola Nova Unificada –CENU- , que elabora un projecte escolar singular, que substitueix l’escola de tendència confessional per un nou règim escolar. Aquest es veia inspirat en els principis racionalistes del treball, que assegurava que tot obrer pogués arribar des de l’escola primària als estudis superiors, segons la seva capacitat. El projecte d’escola única anava lligat a una política de depuració del magisteri més conservador i contrari a l’obra republicana. Tanmateix la majoria dels ensenyants van continuar en els càrrecs que ocupaven anteriorment i els destituïts fóren una mínima part.
El CENU va ampliar les places escolars i es va adquirir material escolar modern. La política de la Generalitat es va orientar a atendre el millor possible els infants en edat escolar. A les escoles es van obrir cantines escolars, perquè el menjar dels infants era d’allò més sagrat per l’administració.
Les delegacions comarcals del CENU començaren de seguida a elaborar un cens de nens i de nenes en edat escolar i l’inventari dels edificis disponibles , per preparar les aules i proveir els mestres necessaris per tal que el primer d’octubre no quedés cap infant sense escolaritzar. Es calculava que només al Masnou hi havia prop de 1.100 infants en edat escolar.
En qüestions pedagògiques, els mestres tenien llibertat per a confeccionar programes i triar els mètodes més adients. S’hi establia l’obligació dels ensenyants de secundar les iniciatives i normes dictades per la direcció de cada escola, prèviamente comentades i acordades pel Claustre. L’escola havia d’obrir les portes 30 minuts abans d’iniciar les classes.
Tota mena de col·legis privats, religiosos o laics van ser confiscats i incorporats al CENU i totes les escoles es van obrir en règim de coeducació.
Al quart trimestre de 1936, la situació escolar presentava les escoles plenes i amb afluència de nous alumnes procedents de les zones ocupades pel règim feixista.
A l’estiu del 37 començaren els bombardejos d’aviació i marina, per la qual cosa la majoria d’alumnes no assistien a les class
es . Amb els pocs que gosaven anar-hi, els mestres formaven una aula unitària a cada col·legi. Un cop passada la por, els alumnes tornaven a omplir les aules, encara que de manera irregular. Finalment, l’assistència va tornar a minvar a mesura que s’incrementaven els bombardejos i el front de guerra era més a prop.
