Des del seu exili americà, el poeta Luis Cernuda va escriure una pàgina memorable sobre les biblioteques, es lamentava de la pols que s’amuntega a sobre dels llibres oblidats en els seus laberints interminables.
Cernuda suggeria que la lectura no fos “llegir per morir”, pensava que la poesia és sempre la recerca de la paraula justa, amb la força de l’oralitat i amb els poemes que han anat passant de boca en boca i que han trobat nova vida cada cop que eren recitats de nou i pensava amb Dylan al costat de Poe, Shaw o Wilde, i de Marx, Jung, Marlene Dietrich, Mae West, Sonny Liston, Stan Laurel i Oliver Hardy. Icones de la cultura popular, en bona part menystingudes pels guardians de l’alta cultura i els capellans de la puresa elitista.
Xavier Antich
