El passat dijous 18 de maig es va convidar a tota la comunitat educativa de l’Institut Pla de l’Estany a una xerrada on hi van participar dos refugiats siris que van fugir de la guerra i que actualment estan a prop nostre: en Moustafa Alkhatib i en Mohammad Dalleh (acollits per famílies de Girona i de Banyoles, respectivament).
La xerrada es va organitzar des del Departament d’Informàtica de l’Institut Pla de l’Estany i va actuar com a moderador/traductor en Joan Coll, professor dels cicles d’informàtica, que va estar com a voluntari en un camp de refugiats a Grècia.
Ja fa uns quants anys que l’Institut Pla de l’Estany veu en el camp de la solidaritat una forma d’educar. Una mostra de tot això són la multitud d’activitats i projectes endegats pel nostre centre amb aspectes solidaris.
Només quan als projectes solidaris del cicles formatius podem parlar de InfoSolidària (reparació d’ordinadors que es donen a Càritas), Fils Solidaris (recollida de roba per Síria), participació en campanyes de donació de sang…
A través de l’educació podem fer sentir partícips als nostres alumnes del que succeeix en el nostre entorn i en el món. Facilitar que es facin preguntes, potenciar l’actitud ètica, crítica i constructiva, oferir coneixement, experiències, eines… els pot permetre créixer com a persones, sentir-se part activa de la societat i fins i tot, ajudar a transformar-la.
En Moustafa i en Mohammad ens van explicar de primera mà el que els ha significat la guerra, la pèrdua de tot el que tenien, la seva lluita per sortir de la zona en conflicte i sobreviure, per creuar les fronteres, arriscant la seva vida i la dels altres. També ens van donar pistes del qui són, segons al seu entendre, els culpables de l’esclat de la guerra i qui s’enriqueix gràcies al conflicte. On van molts dels diners i ajuda que dóna Europa. Ens van parlar de com la màfia s’aprofita de la desesperació per a guanyar diners fent tràfic de persones i d’òrgans. També ens van explicar què és i com es viu en un camp de refugiats i perquè a en Moustafa se li va acudir de fer un rècord Guinness. Ens van dir com s’ho van fer per arribar al nostre país.
Ens van explicar que arribar aquí no ha estat gens fàcil i molt dolorós per a ells. Però ara, un cop aquí, tampoc ho tenen bé. La lluita continua. Ens van sorprendre saber la poca ajuda que han rebut de l’administració catalana i la sort que han tingut de trobar gent que els ha acollit o que els ha tractat de forma humana als camps. En una guerra les coses passen molt ràpid. Vam ser partíceps del seu passat, present i les seves il·lusions de futur. Ens van donar pistes de com els podem ajudar. El primer pas, canviar la imatge que molta gent té dels refugiats d’una guerra per desconeixença, por i per la força d’alguns mitjans.
Una hora i mitja de xerrada, on els alumnes van estar en tot moment escoltant amb respecte i prenent consciència del que significa ser un refugiat de guerra, del que es viu després de la pèrdua de tot el que havien tingut, de la seva lluita, del que significa per a ells l’acollida, la integració i l’oportunitat de progrés a la societat. Els timbres de sortida i d’entrada del pati no els van inquietar. Seguir escoltant valia la pena. També van participar amb preguntes i van acomiadar als dos refugiats amb un enorme aplaudiment.
Assumpta Montellà, autora de la Maternitat d’Elna, diu comparant els refugiats de la Guerra de Síria amb els de la Guerra Civil espanyola, que la clau perquè no es repeteixin els mateixos errors del passat és l’educació dels joves d’avui. Amb la xerrada que hi va haver a l’Institut Pla de l’Estany amb els refugiats de la guerra de Síria es va fer, en aquest aspecte, un altre petit però necessari pas.
Comentaris recents