L’ENTREVISTA: 20 anys amb la Montse i el Manel!

Sí, són el Manel Vidal i la Montserrat Dulcet. Aquest curs, estan de celebració!

20 anys han passat ja des de que el curs 1996-1997 van obtenir la licitació per portar La Cantina de l’Institut La Romànica. El setembre de 1996 va començar el Manel i per Nadal d’aquell mateix curs s’hi va incorporar la Montserrat. Ara, ens recorden algunes de les seves vivències i anècdotes.

Era un altra època, recorden. En aquells dies, l’Antonio Muñoz, que fa ben poc ens ha deixat, i la seva esposa Amparo, vivien a l’institut. Ell era el conserge i ella treballava en la neteja del centre. La cantina, abans d’arribar el Manel i la Montse, la portaven el Pedro i l’Elena. Quan ells van començar, la Montse era la cuinera i el Manel servia les taules. En aquella època hi havia encara classe al matí i a la tarda i, per tant, la majoria de professorat i molts alumnes es quedaven a dinar a la cantina. Ep!, però dinar de “cullera” i totalment casolà.

La cuina, inicialment, estava situada al soterrani i s’accedia a ella a través d’una escala de cargol de ferro. La cuina tenia sortida directament al pati. La Montse recorda que, quan van entrar a treballar a l’institut, de tant baixar i pujar escales va perdre 5 quilograms en un mes i mig. Al cap de dos anys van fer una cuina nova a la mateixa planta baixa, així, doncs, la cuina del soterrani va passar a ser un espai on l’alumnat feia classes, entre altres coses, de cuina.

També recorden que a les taules de la cantina s’hi podia jugar a dominó, a les cartes, els escacs i al parxís. Ara, l’alumnat s’entretén amb el mòbil. Són altres temps.

L’any 2001 es va fer una reforma integral, fins que, el 2008, amb les obres a l’institut, la zona de la cantina va passar a ser aules i la cantina va canviar de lloc i es va ubicar on és ara. Recorden que aquest canvi els va suposar un transvals. El 2012, davant la massificació en nombre d’alumnat del centre, va ser necessari reduir l’espai del bar de l’institut per ubicar-hi altres serveis.

El Manel, l’any 2012 es va jubilar i, tot i que porta ja 5 anys gaudint de la jubilació, sempre que pot ve a l’institut. L’institut és ja com una segona casa per a ells. També les seves filles les hem vist, literalment, créixer a l’institut.

En entrevistar-los tots dos coincideixen en què estan molt satisfets d’estar a l’Institut La Romànica.

Montse i Manel, gràcies per aquests 20 anys de dedicació al servei de l’Institut La Romànica!