Georeferenciació de Llocs de Memòria Història

Us presentem, amb molta il·lusió, el Projecte de Georeferenciació de Llocs de Memòria Històrica que ha dut a terme 4B, durant tot el curs 2018/2019, des de les Ciències Socials.

Aquest, és un projecte que forma part de la plataforma mSchools i el Mobile World Capital del Departament d’Ensenyament, a través de l’aplicació Mobile History Map.

Ha estat un repte tant per al grup de 4B i com per a la seva professora d’Història (Maria Teresa Sánchez costa) el fet de tirar-lo endavant, ja que s’hi han dedicat, aproximadament, 34 hores del curs, però els esforços i els resultats creiem que prou s’ho valen. Des d’aquí, volem reconèixer públicament l’esforç i la vàlua del grup-classe.

Comencem:

  • La idea inicial, en el moment d’incorporar-nos al projecte, va ser la de treballar els “Llocs de memòria històrica a Barberà del Vallès”, amb l’objectiu d’endinsar-nos en la història local al segle XX, a través de la història oral  i la memòria històrica.
  • Les Competències Bàsiques treballades s’han centrat en promoure les competències bàsiques  d’àmbit social, lingüístic, digital, personal i social.
  • Aquest projecte forma part de la programació de l’Àmbit Social de 4t d’ESO, de la darrera unitat didàctica del curs, corresponent a la Història d’Espanya i Catalunya al segle XX, tot i haver-se desenvolupat durant tot el curs.
  • El projecte Mobile History Map ha passat a complementar les activitats que ja fa l’alumnat de 4t d’ESO, referides a la de recerca històrica a través de fonts primàries orals, fent entrevistes a la gent gran del nostre municipi i relacionant els fets que els expliquin amb els continguts històrics treballats (polítics, econòmics, demogràfics, socials…).
  • Qui?: Ha participat en el projecte un total de 27 alumnes de 4B, dividits en 6 grups de treball
  • Objectius: hem fet nostres els objectius de mSchools i del projecte Llocs de memòria del Mobile History Map, a més a més dels dissenyats per la professora per aquest projecte, tant curriculars com metodològics:
    • Fomentar l’aprenentatge amb tecnologia mòbil
    • Aplicar la tecnologia a les humanitats, és a dir, incorporar l’ús de les tecnologies digitals en el procés d’ensenyament-aprenentatge
    • Georeferenciar el patrimoni cultural com a llocs de memòria històrica a Barberà del Vallès
    • Utilitzar els espais de memòria històrica com a element d’anàlisi de coneixement social
    • Treballar la recerca històrica a través de fonts directes, tant primàries (fonts orals, documents, fotografies i enregistraments en àudio i vídeo) com secundàries (bibliografia i webgrafia)
    • Promoure l’aprenentatge basat en el treball col·laboratiu de grups d’alumnat
  • Eixos metodològics::
  • Treball amb fonts històriques primàries i secundàries
  • Aprenentatge basat en el treball col·laboratiu
  • Geolocalització de la informació
  • Escenari Llocs de memòria per a difondre el treball realitzat per la xarxa de grups docents sobre la memòria històrica
  • Promoció de les competències d’àmbit social, lingüístic, digital, personal i social
  • Aprenentatge autònom en entorns digitals: Mobile History Map, Drive de Google, e-mail, vídeos, àudios…
  • Unió de Patrimoni + Memòria Històrica
  • Temporització del projecte (tot el curs 2018/2019):
              •  Al primer trimestre és quan es van marcar els eixos de projecte, es van crear i registrar els grups de treball cooperatiu i es va haver de dur a terme una activitat per conèixer l’aplicació que utilitzaríem durant tot el projecte, és a dir, el Mobile History Map. D’aquesta primera fase va sortir com a resultat final la georeferenciació del nostre institut amb una presentació escrita i un vídeo de presentació del projecte que havia de durar menys d’un minut. Tot i la seva brevetat, ha estat tot un repte, tant per la seva preparació i gravació com l’edició. Aquí el teniu:
    • Enllaç al Vídeo de presentació de l’Institut La Romànica i del projecte
              • Per al segon trimestre, cada grup va escollir un element del nostre patrimoni per a treballar-lo. Tres elements patrimonials són d’època d’època medieval i tres d’època contemporània. Cada grup va dur a terme un treball de recerca bibliogràfica i a través d’Internet, així com el treball a través de fonts primàries orals, a través d’entrevistes a persones vinculades amb aquests elements patrimonials. Aquí teniu, com a tastet, una galeria d’imatges de les entrevistes:

              • Per al tercer trimestre es va dur a terme la part més complexa i tècnica d’elaboració de les Aportacions que se’ns indicaven a les instruccions d’aquest projecte. Calia elaborar de cada element patrimonial, primerament, un text resumint la seva història, característiques formals i usos al llarg de la història; a continuació fer una o més entrevistes a persones relacionades amb el lloc de memòria escollit, per tal d’obtenir informacions de fonts primàries orals i, en el nostre cas, enregistrar en àudio i vídeo; també es va haver d’elaborar un eix cronològic amb tecnologia digital on-line; seguidament fer recerca d’aportacions d’altres persones i citar-ne correctament les fonts; i, per últim, van elaborar altres materials per enriquir el resultat final, com enquestes a la població, cerca de documentació, crear galeries d’imatges… i, una vegada acabat el projecte, van presentar cada grup a la resta de companys i companyes el seu procés de treball, els resultats obtinguts i fer-ne una valoració. A continuació teniu una galeria d’imatges de les presentacions i del procés de gravació de les entrevistes. Per finalitzar el projecte, tal i com se’ns demanava, vam dur a terme l’organització, enregistrament i edició d’un vídeo que ho resumís tot, que podreu veure al final de l’article.

  • Geolocalització dels Llocs de Memòria: L’objectiu era endinsar-nos en la història local a través, sobre tot, de la història oral i la memòria històrica. En aquesta captura de pantalla podeu veure la georeferenciació de l’institut la Romànica i dels sis elements patrimonials gegolocalitzats durant el projecte:

Clicant sobre de l’enllaç següent, podeu accedir al Mobile History Map on, si aneu fins a la zona de Barberà del Vallès, clicant sobre cada una de les georeferenciacions veureu les aportacions dels 6 elements patrimonials treballats. Veureu que totes les aportacions estan escrites en català, castellà i anglès:

 Enllaç a la plataforma Mobile History Map

  • Procés de treball:
    • Hem elaborat una llista entre tota la classe de llocs de memòria històrica, de patrimoni històric
    • Cada grup s’ha reunit i ha escollit lliurement un element patrimonial de memòria històrica. Casualment, no hi ha hagut cap solapament.
    • S’han explicat les instruccions sobre les aportacions indicades pel projecte
    • Comunicacions amb l’alumnat via e-mail, amb un compte creat exclusivament per al projecte.
    • Seguiment a través de 6 entorns compartits de Drive de Google, adscrits al compte del projecte, per tal de fer la revisió de tot el procés de recerca i treball.
    • Disseny i planificació del treball a fer per part de cada grup, per escrit
    • Georeferenciació al Mobile History Map del nostre institut i elaboració d’un vídeo de presentació de l’institut i del projecte d’un minut
    • Georeferenciació al Mobile History Map dels 6 llocs de memòria escollits, corresponents al patrimoni històric de Barberà del Vallès
    • Aportació 1: Recerca de bibliografia i webgrafia sobre cada element patrimonial per part de cada grup
    • Recerca de fonts primàries: documents, fotografies, àudios, vídeos
    • Fotografies originals fetes per l’alumnat de l’espai patrimonial treballat (per evitar plagis) per a l’Aportació 1
    • Redactat d’una autorització per a poder fer enregistraments de vídeo, àudio i fotografies a les persones entrevistades, a fi de poder publicar-ne les imatges a les aportacions d’aquest projecte i per a la pàgina web del centre
    • Aportació 2: Treball de la memòria històrica a través de l’enregistrament d’una o més entrevistes a persones directament relacionades amb l’element patrimonial referenciat (fonts primàries orals)
    • Aportació 3: Elaboració d’una Línia temps on-line
    • Aportació 4: Recerca de fonts externes
    • Aportació 5: elaboració per part del grup d’altres aportacions complementàries de l’element patrimonial georeferenciat
    • Presentació per part de cada grup del procés de recerca, resultats i valoració del treball a la resta de la classe.
    • Elaboració d’un vídeo final sobre els procés de recerca i resultats de cada grup, basat presentacions fetes a classe
    • Tot i que no es va poder fer, per manca de temps, s’havia dissenyat un vídeo del tipus making off, amb les preses falses durant l’enregistrament de les entrevistes
  • Col·laboracions:
    • Associació d’Història de Barberà del Vallès: ha assessorat l’alumnat sobre els elements patrimonials a treballar, ha ofert els contactes per a localitzar persones per a ser entrevistades relacionades amb cada element patrimonial i m’han pogut entrevistar a mi com a membre de l’entitat.
    • Ajuntament de Barberà del Vallès: ha ofert el contacte per a poder entrevistar a una de les persones i l’accés a un dels edificis patrimonials.
    • Persones entrevistades: La col·laboració ha estat extraordinària
  • Com hem avaluat?

    • S’ha compaginat l’avaluació formativa i formadora, a través de l’observació i feedback per part de la professora, tot introduint millores constants en el procés d’aprenentatge per part dels grups.
    • S’ha avaluat el procés de recerca, les entrevistes (fonts orals), les aportacions al Mobile History Map i la presentació de tot el procés de treball i resultats als companys i companyes: Rubriques d’autoavaluació de cada grup (25%) + rúbriques de coavaluació entre els membres de cada grup (25%) + rúbriques de coavaluació per part dels altres grups (25%) + rúbriques d’avaluació de la professora (25%)

I, per últim, us fem cinc cèntims de quins han estat els llocs de memòria traballats i us mostrem les entrevistes dutes a terme (fonts orals):

  • Grup 1: La Cooperativa Agrícola de Barberà del Vallès (segle XX): Han pogut conèixer el què va ser l´ànima d’un poble agrícola com el nostre, durant dècades. Van rebre la col·laboració de l’Associació d’Història de Barberà, assessorant-los sobre la recerca i aportant el contacte amb la persona entrevistada, en Joan Gallego Moliner, fill dels conserges de l’entitat cap els anys 50 i 60, un dels coneixedors de la història local més importants del nostre municipi.
  • Grup 2: La Torre d’En Gorgs (segle X): Es considera, possiblemet, l’edifici més antic de la nostra població. Van rebre la col·laboració de l’Ajuntament permetent fer la gravació dins els jardins de l’espai georeferenciat i de l’AHB amb informacions. Van poder entrevistar a Carme Rifà, filla dels masovers de la pairalia cap als anys 50 i 60, on hi va néixer i créixer.
  • Grup 3: El Castell de Barberà del Vallès (segle X): És un dels elements més importants i desconeguts de la nostra història. Van rebre la col·laboració de l’Associació d’Història de Barberà contactant amb la persona entrevistada, la senyora Carme Vila, filla dels darrers masovers del castell entre 1935 i 1972 i a través de l’entrevista a una membre de l’entitat, Maria Teresa Sánchez Costa, qui ha dut a terme les dues visites guiades fetes al castell.
  • Grup 4: El monument a la Dona Treballadora (1995): Es tracta d’un grup escultòric molt conegut de la nostre ciutat. Van rebre la col·laboració de l’Ajuntament de Barberà del Vallès aportant el contacte la persona entrevistada, en Salvador Mañosa, l’escultor del monument.
  • Grup 5: La parròquia de Santa Maria de Barberà (1951): església situada al cor de la nostre ciutat, fruit del creixement demogràfic del segle XX. Han rebut la col·laboració de l’Associació d’Història de Barberà aportant el contacte amb la persona entrevistada, en Josep Jordi, mossèn de l’església des de 1994 fins a l’actualitat.
  • Grup 6: L’Església Romànica de Barberà del Vallès (segle XI): sense cap mena de dubte, l’element patrimonial més emblemàtic de Barberà del Vallès. Van rebre la col·laboració de l’Associació d’Història de Barberà assessorant sobre la recerca, aportant el contacte amb la persona entrevistada, en Josep Jordi, mossèn de l’església des de 1992 fins a l’actualitat, i a través de l’entrevista a una membre de l’entitat, la Maria Teresa Sánchez Costa, com a guia de església durant el Mercat Medieval.

 

I, per acabar, és per nosaltres una satisfacció mostrar-vos el vídeo final del projecte amb els procés de recerca i resultats. Aquí el teniu!:

 

Enllaç al Vídeo final del projecte