Un grup internacional de científics ha aconseguit assolir una fita important en l’anàlisi de l’ADN de diversos ossos neandertals: una reconstrucció facial detallada en 3D d’una dona neandertal basada en el seu material genètic. Aquest treball ofereix una semblança meravellosa de com era probablement fa 75.000 anys.
TÈCNIQUES UTILITZADES
Aquest treball es va fer, utilitzant algunes restes, que es creu que són el fragment més antic conegut del genoma humà modern, descobert en una cova de Croàcia. Utilitzant mètodes de genètica i morfologia d’avantguarda, han traçat aquests trets i han determinat com eren, el to de pell, el color dels cabells, el color dels ulls, les característiques facials. Les dades es van executar mitjançant models informàtics per crear una representació realista de com era el neandertal.
RESULTATS I DESCOBRIMENTS
S’ha descobert que la dona reconstruïda presenta trets facials forts característics dels neandertals, com arc supraorbital que sobresurt i mandíbula pesada. També s’ha trobat que era de pell clara i cabells foscos, característiques associades a les adaptacions a Europa durant la seva vida.
INVESTIGACIÓ
Aquesta investigació proporciona una nova visió d’entendre les formes de vida humanes del passat. La imatge reconstruïda no només ens ajuda a crear una impressió de com eren els nostres avantpassats, sinó que també mostra les semblances i diferències amb el rostre humà modern. De manera més general, els estudis d’aquest tipus ajuden a aclarir les interaccions Neandertal-Homo sapiens si hem reunit la història evolutiva de la nostra espècie.
CONCLUSIONS
La reconstrucció de la dona neandertal és un excel·lent exemple de la ciència moderna en acció. La comunitat d’investigadors d’aquest projecte compta amb tecnologies avançades i la necessitat d’una inscripció internacional per investigar les nostres arrels. Cada nou estudi afegeix una mica més al nostre coneixement de la història extremadament complicada i extensa dels humans.
David Solà
