Entrevista als actors de “A cop de rock!”
Per Bruna Sediles i Sofia Bisbal
Ei, lectors i lectores, en aquesta secció venim amb una entrevista als actors i actrius de l’obra de teatre: “A cop de rock!”. Segurament molts de vosaltres vau veure els cartells penjats per Tiana que anunciaven l’obra, i potser hi heu anat i tot! Doncs bé, com a curiositat us expliquem que van ser alumnes del nostre institut!
Els hi hem preparat aquestes preguntes a la Jana (germana d’un dels protagonistes) i a l’Emma.
Com vau saber que es feia el càsting?
Jana: No va haver-hi càsting, va ser per contactes i per famílies.
Emma: no hi havia càsting… van contactar amb mi, la directora del projecte que era la mare d’una amiga meva de Tiana, que formava part de la companyia recreativa de nou pins. M’ho van comentar que volien fer aquest projecte exclusivament amb gent jove. I com sabien que jo estudio música i feia teatre. M’ho van proposar i vaig acceptar.
Coneixíeu l’obra?
Jana: La gran majoria, sí.
Emma: no coneixia el musical, em van proposar el projecte i després em van demanar que em mires el musical a YouTube de la versió de Dagoll Dagom.
Quant de temps vau estar assajant?
Jana: Nou mesos.
Emma: vam començar al gener a llegir guió i vam anar i vam estrenar a finals de setembre 9 mesos. 2 assajos a la setmana. I quan s’apropava vam començar afer cada dia de la setmana de dilluns a divendres.
Quina semblança tens amb el personatge que vas interpretar?
Jana: No tinc cap semblança.
Emma: molt decidida, al principi enamoradissa té molt de caràcter i que li agrada a la música.
Aquest ha estat el vostre primer contacte amb el món del teatre?
Jana: No, no ho ha estat.
Emma: la majoria de la gent no feia teatre… jo sí.
Teniu alguna anècdota per explicar?
Jana: Moltes. Just abans de sortir a l’escenari, el segon dia, un de nosaltres es va caure i va sortir amb el llavi obert.
Emma: jo li havia de donar una Òstia i el primer dia li vaig fer mal. Quan vam gravar les cançons, va haver-hi un problema i és modificar tot en veu d’esquirol. A l’obra al nostre protagonista li va desaparèixer la roba, va venir amb una samarreta gegant. Havíem de buscar roba del 90.
Quina ha estat la part més difícil?
Jana:El principi,quan només era llegir l’obra.
Emma: desde el meu punt, m’ha costat més ha estat trobar,li el pumt al personatje, l’interpretació. no dormir arribar tard a casa.
Heu passat nervis abans de sortir a l’escenari? Com els heu superat?
Jana:Sí,però un cop surts a l’escenari s’en van.
Emma: nervis hi havia, pero s’acaben superant. pero al final no vols que acabi l’ultima funció
.
