A l’Institut hem tingut la gran sort de poder entrevistar la Laia Gomariz, alumna de quart de l’ESO, que ha guanyat diverses competicions importants en el món de l’esport. A continuació podeu llegir les seves respostes a algunes preguntes que li hem pogut fer…
Des de quina edat practiques l’snow? Des dels quatre anys.
Per què vas començar a practicar aquest esport, que o qui va fer que el descobrissis o t’interessés? La veritat vaig començar perquè el meu pare i la meva mare feien snow i van ensenyar i apuntar als meus germans grans i llavors ja em van ensenyar a mi.
Quina sensació tenies quan vas començar a competir? Doncs em posava molt nerviosa, però anava a donar-ho tot i a vegades la ‘liava’ bastant perquè no pensava perquè era molt petita i anava per lliure.
Quins premis has guanyat? Els més importants han estat aquesta temporada, havia competit a categoria absoluta, que he aconseguit posicionar-me a primera d’Espanya, primera de Catalunya i internacionalment quarta a Itàlia, Colere.
Què t’ha ensenyat aquest esport i que t’ha aportat? Doncs m’ha aportat molta disciplina, molta seguretat de mi mateixa, i saber sobretot gestionar les meves emocions.
Millor i pitjor moment que tu recordis fent aquest esport? Doncs jo crec que pitjor moment va ser quan, quan em vaig trencar la tíbia o el peroné, quan m’he lesionat és quan pitjor ho passo perquè és com que em quedo molt enrere, però després ja ho recupero tot. I el millor moment ha sigut aquesta temporada.
Tens algun referent en el món de l’esport? Sí, la Queralt Castellet.
Quant de temps dediques als teus entrenaments, quan entrenes? Depèn perquè ara estic aquí, però per exemple en pretemporada, anem viatjant com dues setmanes al mes, i és que varien molt depèn del temps i tot i entre el segon trimestre que estudio fora faig dues hores d’institut i després cinc hores d’entrenament a Font-romeu.
La combinació amb l’escola és complicada? Quan estudies? A veure, depèn, has de ser una persona aplicada, no et pots afluixar i dir “com faig això doncs ja està”, però realment els dos instituts on estudio m’ajuden bastant, així que súper bé.
Viatges molt? Quin viatge ha sigut més important per tu? Per què? Sí, viatjo bastant i el més important crec que ha sigut el d’Itàlia, Colere perquè va ser la meva primera competició a nivell internacional i em va anar molt bé.
Et vols dedicar professionalment? Sí, de moment si, o sigui de moment vull seguir fins a les olimpíades. Però ja és veure tot depèn.
Alguna vegada has pensat a deixar l’snow? Sí.
El millor i el pitjor personalment d’aquest esport? Inconvenients? Doncs que has de fer sacrificis perquè moltes vegades per exemple no estàs als aniversaris dels teus familiars o dates rellevants, a mi el que més em fa malson com els sacrificis de no poder estar amb la gent que estimo.
Si haguessis de definir aquest esport amb tres paraules quines serien? Constància, disciplina i pressió.
Algun consell que puguis donar a gent que practica el mateix esport que tu? Doncs que confiïn en si mateixos que al final en aquest esport, sí que és veritat que els teus entrenadors et poden ajudar molt et poden ensenyar molt, però si no ets tu qui et surt de dins el fet de voler aprendre. T’equivoques perquè t’equivoques molts cops, i caus milers de vegades, és a dir caus més que estàs dret, però fins que tu no fas aquest canvi de xip de jo vull arribar lluny, ningú ho farà per tu.
Ona Funollet
