El simple fet de veure una altra persona badallant fa que a molts de nosaltres se’ns obri la boca. I no només ens passa als humans: altres animals socials, com els ximpanzés i els lleons també practiquen els anomenats badalls contagiosos. En una entrevista publicada en una web científica, Andrew Gallup explica com els badalls contagiosos podrien haver evolucionat per mantenir-nos fora de perill, per què són útils i omnipresents en tota mena d’animals.
Hi ha diferents mites que expliquen perquè badallem, com ara que augmenta els nivells d’oxigen a la sang, però en realitat això no és així. Hi ha casos realment interessants de badalls en mamífers marins, on el badall es produeix quan l’animal està submergit sota l’aigua i no respira. La qual cosa desmenteix aquest mite.
Llavors què és el que ens fa badallar?
Badallar és un reflex força complex. Es desencadena en una varietat de canvis neurofisiològics. Passa principalment durant períodes de canvi d’estat, comunament després de transicions de son i vigília. Hi ha investigacions que també suggereixen que els badalls s’inicien juntament amb augments en l’excitació cortical, per la qual cosa els badalls en si mateixos poden funcionar per promoure l’estat d’alerta. I hi ha una creixent recerca que proposa que el badall es desencadena per augments en la temperatura cerebral.
Llavors per què són contagiosos els badalls?
El badall contagiós ha pogut evolucionat per sincronitzar el comportament del grup: els badalls sovint s’acumulen durant moments del dia que coincideixen amb les transicions i l’activitat. També pot haver evolucionat per augmentar la vigilància dins un grup. Si la raó bàsica de badallar és la disminució de l’estat de somni, llavors veure badallar una altra persona podria, alhora, augmentar la vigilància de l’observador.
Comentaris recents