N.W.A. va publicar el seu àlbum de debut i primer àlbum d’estudi, Straight Outta Compton el 1988. A través de la salva de tres cançons amb què s’obre el disc, el grup reflectia la creixent ràbia de la joventut urbana. La cançó amb què obre el disc, Straight Outta Compton, i que dona nom a l’àlbum, presentava el grup. Fuck tha Police protestava contra la brutalitat policial i la discriminació racial, i Gangsta Gangsta retratava la problemàtica de la joventut de la perifèria. Si bé el grup va ser reconegut posteriorment com a pioner del subgènere gangsta rap, N.W.A. es referia a la seva música com a reality rap. Aquest nom se l’atribuïen ja que la finalitat de les seves cançons no era més que ensenyar a la resta del món com vivien, utilitzant lletres grotesques i directes.
En aquestes imatges podeu veure les portades de les dues cançons més influents en l’àlbum, Straight Outta Compton. A l’esquerra Gangsata Gangsta, i a la dreta Fuck tha Police.
Sota la pressió de la discogràfica Focus on the Family, Milt Ahlerich, director assistent de l’FBI, va enviar una carta a Ruthless i a la seva companyia distribuïdora Priority Records, exortant als rapers que; “defensar la violència i l’assalt no és correcte i nosaltres, en l’exercici de les lleis de la comunitat, actuarem contra aquestes diatribes”. La policia va rebutjar facilitar seguretat als concerts del grup dificultant el seu pla de sortir de gira i prohibint-los tocar la cançó tan coneguda, Fuck tha police. Tot i els esforços de la policia per impedir que el grup guanyés fama, la carta de l’FBI va impulsar encara més el grup i va donar-li més publicitat.
La policia els va prohibir tocar un dels seus èxits com era en aquell moment Fuck tha Police. La gent que se sentia identificada amb aquestes cançons sortia a reivindicar llibertat d’expressió i protastar pel rebuig que rebien.
Un mes després de Straight Outta Compton, Eazy-E va publicar el seu àlbum de debut en solitari, Eazy-Duz-It. Tot i que quasi tot el reconeixament se’l va endur ell, apareixia MC Ren com a raper convidat. La música era obra de Dr. Dre i DJ Yella, i les lletres van ser en bona mesura escrites per MC Ren, amb contribucions d’Ice Cube i The D.O.C. L’àlbum va suposar un altre èxit per al segell Ruthless, sobretot per a Eazy-E aconseguint la qualificació de doble platí.
Tot es va començar a torçar quan Ice Cube va decidir abandonar el grup. Els motius pels quals ell va marxar van ser les discussions i baralles que hi havia entre tots i la falta de reconeixement de la seva aportació. Tot i que va ser ell qui va composar quasi totes les lletres de l’àlbum Straigh Outta Compton, el repartiment dels beneficis i el mèrit que es mereixia no eren justos. Tots els artistes de N.W.A es van quedar perplexos i van veure el decisió d’Ice Cube com un acte de covardia. Quan el 1990 va treure el seu àlbum en solitari AmeriKKKa’s Most Wanted, no va mencionar en cap estrofa res relacionat amb N.W.A ni cap dels seus antics companys.
Una foto d’Ice Cube.
Però, com que N.W.A sí que se sentia realment traïda, va ser en el seu àlbum 100 Miles and Runin’ quan es van posar amb Ice Cube acusant-lo de ser un covard i de no saber portar la situació: We started with five, but yo / One couldn’t take it—So now it’s four / Cuz the fifth couldn’t make it. Quan Ice cube es va assabentar d’això va començar la vertadera guerra a sang freda entre l’exmembre i els membres del grup.
Ice Cube va contetstar a la tirada de N.W.A amb el seu solitari No Vaseline, en el qual parlava de tots els tractes que Eazy-E havia fet amb el mànager sense comptar amb ell ni amb els seus companys de grup, i acusava a Eazy-E de ser homosxual. Tot i així Eazy-E no era l’únic que rebia odi, ell també malparlava de tots els altres amb retrets obscens i malsonants.
Aquí teniu el tema que Ice Cube va dedicar a N.W.A després que el grup l’acusés de ser un covard. No vaseline.
Comentaris recents