El planeta Terra, la nostra llar, on hi ha hagut vida de tot tipus des d’anys immmemorables: tot va començar amb roques carregades d’aigua, llavors la vida unicel.lular va fermentar, les eucariotes donaven pas a evolucions més grans, la vida multicel.lular, per acabar donant pas a la vida terrestre. I dins d’aquesta homogènia línia temporal nosaltres en som l’última gran espècie que l’ha habitada.
Molts diran que aquest planeta és obra d’algun déu. Però realment de quina manera el planeta terra va sorgir d’entre les tenebres no va ser obra de cap ésser, va ser una casualitat còsmica. Es va formar d’entre col.lisions de roques les quals també van acabar formant el que ara anomenem com a Sistema Solar.
De fet, tots els planetes del Sistema Solar van ser creats de la mateixa manera, a partir de col.lisons de roques perdudes enmig de l’Univers infinit.
Un cop assentades totes les peces del puzle, gràcies a una força gravitacional molt forta de part del nostre vertader rei, el Sol, la terra va començar a orbitar-lo, i l’estarà orbitant per molts anys més. Els altres planetes es van anar afermant a la taula rodona que representa les seves llargues òrbites.
En el cas de la Lluna va ser encara més improbable, matemàticament parlant. Quan el nostre planeta, encara acabant-se de fer (Prototerra), estava un dia com qualsevol altre donant voltes sobre si mateixa i sobre el Sol, de cop va ser sorpresa per una roca immensa la qual va provocar que bona part d’ella mateixa sortis disparada. A causa de la seva força gravitacional, una part de la Terra va aconseguir quedarse-la de presonera, mentre que després de la col.lisió la part arrencada, com un nadó és arrencat de les mans de la seva mare, va començar a orbitar a la Terra.
Això ho sabem gràcies a un estudi recent on es van trobar similituds entre l’escorça de la Lluna, i la de la Terra.
- Vídeo 3D de la Lluna.
Comentaris recents