El Hòbbit va ser la primera novel·la de J.R.R Tolkien, la gota d’imaginació que va acabar creant aquest món que tots coneixem, sinistre i bonic. La novel·la es va començar a escriure l’any 1920, i no va ser fins a principis dels anys 30 que la va donar per acabada. Fins aquell moment, la seva única funció era la de crear entreteniment als seus fills, sens dubte, un entreteniment de vertadera qualitat. Però quan Tolkien es trobava desenvolupant-la, i polint els últims detalls de la novel·la, va acabar parant a les mans d’una editorial, George Allen & Unwin. Quan van llegir part de la novel·la, varen veure el potencial, tant de Tolkien com del mateix escrit, per tant, van demanar-li que l’acabés i l’any 1937 va ser publicada al Regne Unit.
El lladre de la imatge representa allò en què Bilbo Saquet s’havia de transformar.
I aixì és com en Bilbo abandonava Hobbiton.
El Hòbbit va ser el primer pas per un escriptor que encara no es coneixia a ell mateix, ni les seves capacitats. Un cop publicada, un món de creativitat se li va imposar davant els seus ulls i traient aquest esperit d’escriptor que tenia amagat sota capes i capes, va començar a escriure sense parar, fins que va acabar per escriure 2 llibres més: El senyor dels anells i el Silmaríl·lion. La Història es remunta a l’any 2945 a la terra mitjana, i en la novel·la es narren les aventures que viu en Bilbo Saquet, un hòbbit de la Comarca tranquil i eixerit. I no va partir sol cap a un món desconegut i ple d’horrors, el mag Gandalf i un grup de nans van ser qui el varen fer participar en la missió, una missió suïcida, on havien de creuar tota la terra mitjana per arribar a la Muntanya solitària i recuperar-la, juntament amb l’immens tresor que, dintre de les seves profundes cavernes rocoses, era resguardat per un drac temible, l’Smaug. Amb tot el que comportava recuperar la muntanya solitària, que ja era molt, el premi no tan sols era un tresor descomunal, sinó una pedra màgica, la pedra de l’arca. I era en aquest objecte brillant i preciós on els nans tenien el punt de mira. De fet, era per això que en Bilbo Saquet era allà, car era el seu lladregot.
Aquestes són les temibles criatures que assetgen i destrueixen tota la Terra Mitjana.
En la meva opinió, el Hòbbit, com a llibre, és una bona adquisició, ja que no és tan dens com altres i té versions amb recursos realment bons i que et poden salvar de badades. La densitat és molt important, ja que El senyor dels anells té més de 1100 pàgines i està redactat amb més complexitat. Per altra banda, és un llibre que requereix de molta memòria, degut a la quantitat de noms que brollen de l’interior de tals pàgines.
Deixant a banda la seqüela de llibres, anem a parar al Silmaríl·lion, un llibre no tan llarg i que qualsevol fan de J.R.R Tolkien s’hauria de llegir, doncs et parla de diferents històries al llarg de la terra mitjana, on tant apareix una terra verge i sense explorar, com una terra en guerra tacada de roig.
Conjunt de les reimpressions de la segona edició.
Comentaris recents