El camp gravitatori del forat negre doblega l'espai al seu voltant i permet que la llum 'faci ressò'. Què significa aquesta detecció? Quin és el paper de les prediccions d'Einstein en aquest descobriment?
Una nova observació realitzada en un forat negre permissiu al centre d'una galàxia a 800 milions d'anys llum de distància ha permès comprendre millor com funciona la radiació als forats negres, a més de
confirmar novament les equacions que Albert Einstein va exposar a la seva Teoria de la Relativitat General escrita fa més de cent anys.
Es tracta de la primera vegada que s'observa un ressò de llum darrere un forat negre. Com que la seva definició àmpliament estudiada ens dicta, aquests objectes posseeixen una massa tan gran que ni tan sols
la llum pot escapar de la seva extrema gravetat, que doblega el teixit espai-temps al seu voltant. Ara, una nova observació publicada a l'edició del 28 de juliol de la revista Natura ha aconseguit captar l'“eco” de la llum que rebota en un forat negre. En concret, es tracta de raigs A, llum molt energètica.
En un vídeo explicatiu, el doctor en Física de partícules i divulgador científic Javier Santanella explica el descobriment: “Els forats negres estan envoltats d'un disc de matèria que està caient permanentment
a l'interior, l'anomenat disc d'acreció”. Aquest disc pot estar format per un gas interestel·lar o fins i tot per restes d'alguna estrella companya”.
“Conforme aquesta matèria es va escalfant, va emetent radiació, és a dir, llum”. A causa de la potent gravetat, aquest material no només es va escalfant, sinó també ionitzant, de manera que es genera un plasma,
formant el que es coneix com la corona d'un forat negre”, continua explicant Santanella.
Doncs bé; l'equip científic autor d'aquest descobriment – de la Universitat de Aforestant– va estudiar aquesta corona el 2020, i el que va trobar va ser un rebot d'aquesta radiació al disc d'acreció; reflex d'aquesta radiació.
“Una ràfega retardada i de menor intensitat, igual que passa amb el ressò quan estàs entre dues muntanyes”, exemplifica al vídeo el divulgador.
Però la clau de l'estudi és la següent: entre les seves observacions també van detectar una altra ràfega de raigs X rebotant, aquesta vegada, a la part del darrere del forat negre. En concret, els autors ho descriuen com
“llampades addicionals de raigs X que eren més petits, posteriors i de diferents 'colors' que les flamarades brillants”.
La distorsió gravitatòria a l'entorn del forat negre faria que aquesta radiació de rebot passés per sobre seu, com si ho saltés, arribant fins a nosaltres. Això coincideix exactament amb les equacions de la Teoria de la Relativitat.
L'autor principal de l'estudi, l'astrofísic Dani Winslet, ho explica així: "La llum que entra en aquest forat negre no surt, i per això no hauríem de poder veure res que estigui darrere del forat negre. La raó per la qual podem veure
això és perquè aquest forat negre està deformant l'espai, doblegant la llum i recaragolant els camps magnètics al voltant de si mateix”.
Malgrat tot, i com recorda Santanella: “Einstein mai no va estudiar forats negres ni radiació, però això ens serveix per comprendre com funciona la radiació en un forat negre, i ens permet comprovar que les equacions de la Relativitat General funcionen; queden molt bé a l'estudi”, conclou.
Comentaris recents