L’institut Cavall Bernat s’ubica al barri de Sant Llorenç, un dels primers polígons d’habitatges construïts a Terrassa durant els anys 50 per fer front a la problemàtica de la manca d’allotjaments per a les persones que immigraven de diferents punts d’Espanya. Com va passar en molts altres llocs de la Catalunya industrial, els edificis van ser aixecats sense una planificació urbanística i de serveis. Així, durant molts anys, els veïns del barri van haver de lluitar per aconseguir infraestructures bàsiques i, entre aquestes, les escoles i els instituts eren fonamentals.
Des de finals dels anys 60, al barri hi havia dues escoles: la Sant Llorenç, per a nenes, i la Torrella, per a nens, que es van fusionar al curs 1993-94 amb el nom de Col·legi públic Sant Llorenç.
Els anys 90 van ser temps de canvi en el model educatiu, amb la implementació progressiva de la LOGSE i els canvis que aquesta va comportar, d’entre els més significatius, el pas de primària a secundària a partir de 6è curs. Així, l’institut va iniciar el seu camí el curs 1994-95 fent 1r i 3r d’ESO i compartint espai amb dos grups de 6è de primària de l’antiga Escola Torrella. Al curs següent es va ampliar amb 2n i 4t d’ESO i posteriorment el Batxillerat.
I, quin nom se li havia de posar a aquest nou centre? L’AMPA tenia clar que volia un nom que el relacionés amb el barri, però, és clar, l’escola Sant Llorenç ja existia, així que es va decidir que fos el de Cavall Bernat, un dels perfils característics de la Mola, del qual en tenim una bona vista des de les aules del centre.
Des dels seus inicis, l’equip directiu i el professorat va marcar un camí, amb unes idees i una metodologia que encara perduren. En aquell moment es veia molt clar que:
- Calia establir un marc de treball continuat amb els mestres i equips directius de les escoles adscrites: Sant Llorenç i Joan Marquès Casals. Aquest marc implicava reunions de treball per consensuar mètodes, exercicis, deures d’estiu, informació de cada alumne/a que es matricularia de l’institut, etc.
- Relació amb l’entorn amb l’Associació de Veïns del Barri de Sant Llorenç.
- Pedagogia activa i pensada per a l’alumnat que hi havia. Això implicava destinar molts recursos econòmics per a fer sortides i excursions curriculars: museus, institucions, empreses, etc.
- Coneixement de l’entorn immediat: creació i manteniment d’un Crèdit de Síntesi de 2n d’ESO sobre les Arts a Terrassa per conèixer la ciutat des del punt de vista de les arts: teatre, música (jazz), cinema, circ, pintura, fotografia, etc.
- Coneixement de l’entorn proper: creació i manteniment d’un Projecte de Recerca de 4t d’ESO de la ciutat de Barcelona. S’aprofitava aquest projecte per treballar els principals aspectes de la ciutat de Barcelona: carrers, institucions, museus, el Port, l’aeroport, les estacions de tren, el Born, el Raval, la Zona Universitària. Es feien tres sortides a Barcelona per veure in situ el que s’havia estudiat a l’aula.
- Tothom tenia molt clar que les aules es formarien amb alumnat heterogeni, és a dir, no es farien grups de nivell, sinó que els grups serien barrejats, i que es buscarien metodologies pel tractament de la diversitat: dos professors/es dins de l’aula, grups més reduïts, Aula Oberta a 4t d’ESO amb pràctiques fora de l’institut, etc.
- Calia que l’alumnat conegués el país. Per això es feien Crèdits de Síntesi aprofitant la xarxa d’Albergs de la Generalitat i allotjaments d’altres institucions. Es va anar a Olot, a Esterri d’Àneu, a Guardiola de Berga, a Tarragona. El professorat va elaborar Crèdits de Síntesi per treballar les ciutats de Blanes i Manresa.
- Pel que fa al Batxillerat es pretenia que fos un ensenyament de qualitat i de referència per a l’entorn. Es va donar molta importància als Treballs de Recerca en col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb cotutories de Treballs i/o Estades a l’Empresa a la mateixa Universitat.
- Per fer possible aquesta complicitat de l’entorn amb el Batxillerat es va crear un Grup de Treball amb les escoles concertades de l’entorn que no oferien el Batxillerat: Escola Goya, Escola Joaquima de Vedruna i Escola Martí. Aquest Grup de Treball encara es reuneix unes quatre vegades l’any i està coordinat per un Inspector/a del Departament d’Educació. L’objectiu era i és analitzar el funcionament del Batxillerat a partir dels resultats de l’alumnat, així com generar una confiança entre el professorat de l’Institut i el de 4t d’ESO de les escoles concertades pel que fa a continguts i metodologies.
Una fita important va ser la construcció d’una nova part de l’institut enderrocant el que havia estat la casa del conserge i un magatzem. Aquesta construcció va fer que l’institut s’ampliés amb un gimnàs, dos laboratoris de Ciències, dues aules taller de Tecnologia, una aula i un departament.
Una altra etapa important va ser l’inici de la Formació Professional a l’institut. Es va començar pel CFGM de Cuina i Sala, al curs 2004 a través d’un conveni entre el Departament d’Educació i Foment de Terrassa, que és la societat municipal que gestionava Torre Mossèn Homs. Allà és on l’alumnat feia les classes pràctiques compartint espai amb el professorat i l’alumnat dels cursos de formació ocupacional de l’Ajuntament de Terrassa.
Posteriorment, es van anar afegint cicles de la mateixa família d’Hoteleria i Turisme que venien de l’INS Montserrat Roig: Agències de Viatges i Gestió d’Esdeveniments i, uns cursos després, Guia, Informació i Assistència Turístiques. Les darreres incorporacions van ser el cicle de Forneria, pastisseria i confiteria i el de Comercialització de productes alimentaris.
En el mateix sentit esmentat abans, l’equip directiu i el professorat dels Cicles Formatius van tenir, i tenen, molt clars uns principis que guien la metodologia de l’ensenyament:
- Sortides i excursions curriculars perquè l’alumnat conegui in situ el que es trobarà després a la seva vida professional. Visites a empreses, restaurants, hotels, caves, Saló de l’Expo Alimentària, Salons Internacionals de Turisme de Barcelona, Milà.
- Dedicació important a la FCT (Formació en Centres de Treball) perquè l’alumnat en tregui molt bon profit.
- Impuls de l’FP dual.
- Aprofitament de les possibilitats que ofereix la ciutat i l’entorn per fer pràctiques amb l’alumnat: serveis de càtering per esdeveniments, Fira Modernista de Terrassa, Fira del bolet i la cuina de tardor, etc.
